En les passades eleccions generals de l’1 de març, 3.462 persones van votar la llista constituïda pel Partit Socialdemòcrata, Verds d’Andorra, Iniciativa Ciutadana i Independents. A causa del sistema electoral vigent, la nostra llista només va obtenir tres escons dels 28 que hi ha al Consell General; és a dir amb un 23,53% dels vots emesos, únicament s’arriba a una representació del 10,71%.
A més, seguint el que estableix el reglament del Consell General, els tres consellers generals elegits no han tingut la possibilitat de constituir un grup parlamentari propi.
Lamentablement, tots aquests elements repercuteixen en una infrarepresentació clara de les idees que hem defensat, i a les quals un important nombre de ciutadans andorrans han donat suport.
Cal deixar constància que no disposar de grup parlamentari propi durant els quatre anys de la legislatura implicarà tenir menys temps d’intervenció en el Consell General, la difuminació d’una identitat i unes idees pròpies i menys recursos econòmics per demanar assessoraments, entre altres perjudicis.
És interessant comparar la situació andorrana amb la dels països veïns; a França i a Espanya, calen 15 diputats o 10 senadors per crear un grup parlamentari propi sobre un nombre total de diputats de 350 al Congrés dels Diputats i de 577 a l’Assemblea Nacional. Per tant, a Espanya ho poden fer aquells que formen un mínim del 4,28% del nombre total de diputats i a França un 2,59%.
Al nostre veí del sud, en cas de no arribar als quinze diputats, una formació política pot crear grup parlamentari a partir de cinc diputats si obté el 15% dels vots en una circumscripció o bé el 5% en el conjunt de la nació. Recordo que la nostra representació ha sigut gairebé del 24%. Els consellers socialdemòcrates multipliquem per més de quatre vegades aquesta ràtio.
En la reflexió d’avui passaré de puntetes sobre un sistema electoral que atorga una majoria absoluta (DA: 15 consellers generals) a qui obté únicament un 37% dels vots emesos i cinc vegades menys de representació a qui obté un 23,53% (PS: 3 consellers), és a dir el 13,5% menys de vots que el partit majoritari.
Malgrat múltiples antecedents en els quals grups parlamentaris majoritaris han cedit consellers per poder crear grups parlamentaris propis, aquesta vegada no hi hagut la més mínima cortesia parlamentària que suposava prestar un nom sobre un paper durant tres mesos als nostres tres consellers. Tres consellers no poden crear grup però sí que el poden conservar un cop constituït. Per tant, el conseller prestat tornava tranquil·lament al seu grup d’origen al proper període de sessions.
La tàctica de Demòcrates per Andorra s’ha de reconèixer com a tàctica fina, en oferir-se a prestar aquest conseller condicionant-ho al fet que el grup majoritari de l’oposició, Liberals d’Andorra (27,68% dels vots i 8 consellers generals) en deixés dos als consellers d’SDP. Efectivament, SDP, amb només dos consellers, necessitava la cessió permanent d’un conseller durant tota la legislatura per poder conservar el seu grup.
Puc entendre la postura de Liberals, estrenant-se al parlament, de no poder compartir el fet que qui més té doni menys (DA) i que qui menys té (Liberals) hagi de donar més.
L’argument de DA estava ben pensat, no volien perdre de manera permanent la majoria a la junta de presidents cedint un conseller a SDP; però això poc tenia a veure amb una cessió temporal al nostre grup.
El fet de vincular les necessitats d’SDP a les del PS ha portat a la conclusió que cap dels dos grups hem pogut crear grup propi i ens han abocat a tots cinc a integrar el grup mixt.
Sens dubte, la situació d’SDP és molt millor ara que la que haurien tingut com a consellers no adscrits. Compartint grup mixt amb els consellers socialdemòcrates obtenen més temps d’intervenció, la possibilitat de presidir alguna comissió legislativa i més recursos econòmics...
Només lamentem que tot això sigui en detriment nostre per la poca elegància parlamentària dels grups majoritaris.
Considero un menysteniment clar cap als nostres electors no haver fet un petit gest cap als nostres consellers i no puc amagar la meva decepció amb qui es vanagloriava no fa tant de noves maneres de fer política.
Això malgrat haver fet en línies generals política positiva en l’última legislatura, millorant i donant suport a múltiples iniciatives del Govern de DA; quan de fet, amb 22 consellers no han necessitat mai el suport dels consellers socialdemòcrates per aprovar res.
Malgrat les declaracions del mateix Toni Martí el mateix dia de les eleccions dient que hi hauria cortesia parlamentària, DA (i Liberals tampoc) no ha fet ni el més mínim esforç a favor de la representativitat democràtica.
Això sí, al mateix temps se’ns demanava de manera reiterada patriotisme, confiança i suport al Govern.
És evident que el nostre sentit d’Estat ha quedat demostrat sempre que ha calgut i hem actuat sempre pel país i pels seus ciutadans.
En el que es refereix als grups parlamentaris, és cert que no s’ha fet res que no es pogués fer, s’ha actuat dins de la legalitat del reglament del Consell General, però segurament alguns hauran considerat els beneficis de l’afebliment d’una gran part de l’oposició al parlament i probablement això haurà ajudat en aquesta acció per omissió.
Vull remarcar que el principal perjudicat no és el PS ni els altres constituents de la llista presentada, sinó que al final ho acaben sent totes les persones que han volgut donar suport a un projecte diferent de país.
Ara bé, malgrat tenir menys recursos, els consellers socialdemòcrates treballarem i lluitarem igualment per defensar les nostres idees progressistes per aconseguir una Andorra més justa, representativa i social.
Ara seria hora que tots els ciutadans d’Andorra pressionéssim per demanar canvis urgents davant d’unes regles més que anacròniques i que sempre afavoreixen els partits més conservadors.
Benvinguts a la política a l’andorrana!
Veure article original
- Avís legal - I tu què pots fer?
