El passat 20 de febrer el Partit Socialdemòcrata va organitzar una reunió informativa a la sala d’actes del Comú d’Escaldes-Engordany, en què sota el lema Evitem les retallades socials –i en un gest de responsabilitat política propi del principal partit de l’oposició que manté un compromís fidel amb la defensa dels drets socials– vam explicar a la ciutadania tot allò de què DA es nega a informar de manera transparent: les retallades socials que preveu la reforma de la Llei de la CASS.
Curiosament el mateix dia de la reunió, amb una maniobra de contorsionisme mediàtic que denota debilitat política, DA va contraprogramar una roda de premsa per acusar els socialdemòcrates de fer alarmisme amb la reforma de la CASS. Ara resulta que els demòcrates tenen dots divins ja que fan reacció del resultat d’una reunió que encara no ha tingut lloc. Però surrealismes al marge, el que és greu és l’anunci del president de DA, Carles Torralba, el qual va dir que ja explicaran la reforma de la seguretat social quan s’hagi aprovat. Ens trobem davant d’un nou mastegot a la transparència i, cosa pitjor, estem davant d’unes paraules que representen un insult a tots els ciutadans i ciutadanes d’Andorra. En altres paraules, Torralba va venir a dir que quan hagin fet totes les retallades socials i ja no es pugui fer res per frenar-les, aleshores ens les explicaran. Indignant.
Però tornem al fons de la qüestió: l’alarmisme. ¿Explicar als ciutadans les retallades en prestacions socials que preveu la reforma de la CASS és fer alarmisme? Confondre el dret a la informació que reconeix la nostra Constitució amb alarmisme és, si més no, sorprenent. I el pitjor de tot plegat és que curiosament DA és l’únic partit polític que està fent alarmisme amb el nostre sistema de seguretat social. I m’explico. Des del principi de legislatura, el Govern està impulsant la política de la por per la sostenibilitat econòmica de la CASS per aconseguir matar dos pardals d’un tret: tirar endavant una retallada de prestacions socials que paral·lelament permeti l’impuls de contractacions de sistemes de pensions privats i tot això avalat o justificat per una pretesa fallida econòmica del nostre sistema de seguretat social.
DA ens diu que “els diferents estudis actuarials sobre la viabilitat de la CASS assenyalen que la situació econòmica és insostenible”. I és clar, ens hem de preguntar si això és cert.
Per justificar aquestes brutals retallades el Govern argumenta que vénen avalades pels diferents estudis actuarials i les projeccions econòmiques sobre la branca de jubilació de la Seguretat Social que ha encomanat la CASS recentment, entre els quals l’elaborat per l’empresa Vincles del grup d’assegurances del banc Crèdit Andorrà.
Aquest estudi, datat del novembre del 2012, preveia, en les tres hipòtesis o escenaris que té en compte, el següent: que l’any 2012 la branca de jubilació tindria un superàvit d’entre 28,6 i 30,1 milions d’euros, superàvit que l’any 2013 oscil·laria entre els 28,9 milions (en la hipòtesi més optimista) i els 25,5 (en la hipòtesi més pessimista) i l’any següent, el 2014, entre els 20,7 i els 14,6.
Doncs malgrat la proximitat de les dates –és a dir fer previsions amb un parell de mesos o amb un o dos anys d’antelació–, l’estudi actuarial s’equivoca de forma espectacular. Segons la liquidació de comptes de la CASS, l’any 2012 el superàvit de la branca jubilació va ser de 41,7 milions d’euros. Per tant, aquesta xifra són 11,6 milions d’euros més del que preveia la hipòtesi més optimista de l’estudi actuarial. I si ens fixem en les dades que presentava el projecte de pressupost de l’any 2014 del Govern, l’estimació de superàvit per a l’any 2013 és de 34,2 milions d’euros (és a dir, 5,3 milions més que en la hipòtesi més optimista i 8,7 milions més que en la hipòtesi més pessimista). Mentrestant la previsió pressupostària per a l’any 2014 és d’un superàvit de 27 milions d’euros (és a dir, 7,7 milions més que els que ens diu l’empresa Vincles que es guanyaran en la hipòtesi més optimista i 12,4 milions més dels que ens diuen que es guanyaran en la hipòtesi més pessimista).
Com veieu, estem parlant de molts milions d’euros de diferència. ¿Com volen que ens puguem prendre seriosament l’estudi actuarial fet per una empresa privada vinculada al sector financer i d’assegurances per aconseguir que els ciutadans contractin plans privats de jubilació si les seves previsions immediates, les que es fan per al primer, segon i tercer any (no les que es fan amb 25 anys d’antelació!), s’equivoquen d’una manera tan espectacular i preveuen uns guanys de la branca de jubilació molt inferiors a la realitat? Calia alarmar la ciutadania per justificar la seva retallada, ¿oi? Calia posar la por al cos de tothom per aprimar el sistema públic de protecció social i engreixar el sistema privat de pensions, ¿oi?
I és que no és la primera vegada que, a Andorra o arreu, es demana a empreses estretament lligades al sector financer i de les assegurances privades que facin estudis actuarials sobre l’evolució de les pensions públiques de jubilació. Els resultats d’aquests estudis, com no podria ser d’una altra manera, sempre conclouen que els sistemes públics de pensions són insostenibles i que més aviat que tard entraran en crisi, per la qual cosa cal que la ciutadania comenci, ràpidament, a contractar alguna assegurança privada de jubilació. El negoci de les assegurances privades està en ràpida expansió i cal incentivar la població, amb una mica de por i algun estudi alarmista, a fer-lo créixer. Aquí a Andorra, a més de l’estudi de Vincles en tenim altres exemples. Però això ho deixo per a una altra ocasió ja que malauradament tindrem molt de temps per parlar d’aquests estudis intencionats.
- Avís legal - I tu què pots fer?
