Ahir mateix publicava un primer article on començava a explicar els canvis abordats per Demòcrates per Andorra amb la Llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública. Deia que a través d’aquesta nova llei DA fa desaparèixer la figura dels funcionaris en molts àmbits de la funció pública.
Tal com ja vaig dir ahir, als socialdemòcrates ens preocupen molt les conseqüències d’aquests canvis per a la nostra societat. A més de la desprotecció dels nous treballadors públics davant de pressions polítiques que explicava en l’article anterior, a partir d’ara, i sense cap mena de dubte, la motivació per fer carrera a l’administració general es veurà molt disminuïda entre candidats altament formats acadèmicament. I això vindrà clarament induït per la desaparició dels incentius que fins ara podien fer decantar la decisió de treballar en el sector públic en lloc de fer-ho al privat.
I aquí em refereixo sobretot a una certa visualització positiva del servei públic, també a l’estabilitat del lloc de treball i a unes condicions de jubilació més avantatjoses que al sector privat; però, en contrapartida, al detriment d’un sou més elevat i de menys possibilitats de millora en la carrera professional.
Amb aquests nous elements és lògic preveure que l’administració pública veurà baixar la qualitat dels seus treballadors de manera general i potser ben aviat ens lamentarem de les conseqüències negatives que tindrà.
Demòcrates per Andorra potser té clares, avui dia, quines seran totes aquestes conseqüències i les ha subestimat davant d’altres condicionants; però a nosaltres no se’ns ha convidat a aquesta anàlisi. Ni hi va haver pacte, ni cap mena de debat previ ni amb les forces polítiques ni amb la societat civil; ni lamentablement cap anunci previ en el seu programa electoral. I a més, tal com ja vam destacar en el debat de l’esmena a la totalitat del darrer 18 de setembre, ni tan sols se’ns va deixar treballar en el projecte de llei en seu parlamentària en un temps mínimament acceptable.
Així doncs, per pretendre reajustar un suposat sobredimensionament de l’administració i probablement per fer oblidar la manca de valentia política i els fracassos de les negociacions amb els comuns en relació a les transferències i competències, que tenien per objecte essencial estalviar recursos de tothom, DA ha preferit carregar-se tota l’estructura de la funció pública.
Avui, en un context de crisi, sembla que DA estigui buscant un retrocés de la consciència del servei de l’interès general a favor d’una ideologia empresarial privada reductora.
En definitiva, i per resumir, els socialdemòcrates considerem que aquesta llei és una llei mal anunciada, mal feta i mal digerida. Una imposició unilateral d’un canvi radical en el concepte de la funció pública!
Comporta uns canvis més que importants de les condicions dels treballadors públics en actiu i a venir, uns canvis que impliquen una retroactivitat clara que anul·la condicions pactades, i tot això sense el consens necessari, ni en l’àmbit polític ni en el marc dels estaments públics que representen els funcionaris del nostre país.
I tot el que he esmentat es realitza amb dos agreujants de pes: el primer, el de la no legitimitat. Aquella que prové de no haver portat en el programa electoral un canvi de tanta profunditat per a la societat andorrana, i el segon agreujant, tant o més greu encara de cara a la credibilitat política de Demòcrates per Andorra, el d’haver reiterat una i altra vegada en campanya electoral que no es tocarien les condicions dels funcionaris.
Tot i que tots sabem que aquest no és l’únic incompliment de DA, és un més dels que han anat fent en aquesta legislatura. És clar que a aquestes alçades tots sabem que la característica més significativa del Govern és fer el que no portaven al programa i no fer el que sí que hi portaven.
A les portes d’unes noves eleccions, crec que és important fer memòria política. Així doncs, el Govern ni va aconseguir arribar a un consens amb la comissió consultiva de la funció pública ni tan sols va respectar els procediments establerts per llei, i així ho consideren els treballadors públics que han portat el procés a la justícia. Tot això quant a la forma, però també hi ha coses a dir quant al fons de la llei. En la darrera sessió del Consell General, li vam demanar al ministre de Funció Pública que ens expliqués de manera clara les implicacions d’aquesta llei en relació a les prestacions de jubilació dels funcionaris avui en actiu.
Efectivament, en aquesta llei es defineix una prestació teòrica de jubilació com el 60% del salari mensual teòric brut o bé, a través de la incorporació del grup parlamentari de DA, del 60% del salari mensual mitjà brut efectivament percebut durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria. Cal anar a l’annex final per al càlcul del salari mensual teòric brut, en el qual se suposa que cada treballador públic ha d’estar en disposició de poder calcular la seva futura prestació de jubilació gràcies a unes claríssimes fórmules matemàtiques.
Les regles bàsiques de la transparència política haurien justificat alguns exemples clars i entenedors, tot i que ja vam veure amb la nova Llei de la CASS que Demòcrates per Andorra no coneix aquesta pràctica. Efectivament, encara esperem, avui dia, que surti algú a explicar concretament els efectes d’aquella nova llei a la ciutadania, que aquesta sí que ens toca a tots: entre altres coses les prestacions de jubilació dels funcionaris i de tota la resta de la ciutadania.
Crec que hauria costat ben poc posar un o dos exemples, com s’ha fet en altres lleis, perquè, tal com es diu familiarment, cadascú pugui saber de quin mal ha de morir. En lloc d’això, la cosa queda confusa i de manera teòrica. I no sé per què tinc la impressió que aquesta quantitat sortida dels càlculs matemàtics estarà molt allunyada del que podria ser el 60% del darrer salari. Malauradament, el ministre no ens va aclarir res en seu parlamentària, no ens va explicar com es calcularien les tres prestacions de jubilació cumulatives: la prestació de la CASS, la prestació del pla de pensions i el complement del Govern. En tot cas, vam acabar amb les mateixes confusions i opacitats de l’inici, que crearan segur molta inseguretat jurídica i personal a totes les persones concernides. Un acaba, malpensant, intuint que mentre ningú ho entengui realment molts se n’oblidaran totalment fins al dia en què necessitaran cobrar la pensió, i llavors vindran les males sorpreses.
Com deia abans, traint les seves pròpies promeses, llargament repetides en la darrera campanya electoral, que de manera evident van contribuir àmpliament a assolir una majoria absolutíssima, prometent que no tocarien les condicions dels funcionaris, Demòcrates per Andorra només començar la legislatura va instaurar la llei de les retallades salarials als funcionaris, que abaixava sous i congelava triennis. Ara els obliguen a cotitzar en un 3% a un pla de pensions privat sense garanties. Els treuen la possibilitat de prejubilar-se i els retallen les jubilacions en una proporció desconeguda.
Malgrat disposar d’una majoria absolutíssima de 22 consellers generals, els demòcrates no han sabut o no han volgut solucionar els problemes actuals de la Llei de la funció pública. En lloc d’afrontar una reforma real de l’administració pública, de forma consensuada i dialogada, avui es posa en evidència un dels grans fracassos de DA en aquesta legislatura.
Tal com ja deia ahir, nosaltres, els socialdemòcrates, realment creiem que els problemes de l’administració pública es poden solucionar pel camí d’una reforma global i dialogada. Així ho hem defensat de forma reiterada i així ho continuarem defensant.
Per això, si en les properes eleccions generals tenim la confiança dels ciutadans d’Andorra, els socialdemòcrates farem una llei millor per als funcionaris, per a la ciutadania i per al país. Ho farem per ells i amb ells, i per Andorra.
Veure article original
- Avís legal - I tu què pots fer?
