En el tram final de la legislatura, el conseller encampadà fa balanç: defensa haver estat una oposició positiva i es mostra convençut que a les eleccions poden sorprendre més d’un.
Presideix el grup socialdemòcrata d’ençà l’escissió viscuda el 2013. És una de les cares visibles del nou PS i assegura que poden protagonitzar la sorpresa en les generals.
Quin balanç fa dels quatre anys?
La legisltura té dues cares. Una és més complicada; conviure amb una minoria tan petita és dur perquè no tens pes polític per fer prosperar moltes propostes. A més, passar a tres consellers va generar una disfunció i un sobreesforç que has d’assumir. Per la banda positiva, ens quedem amb bon regust de boca. Hem exercit una oposició positiva, presentant més lleis que el grup de 22 i millorant-ne moltes. Hem fet una oposició real sense la qual el Govern hagués tingut les mans més lliures.
I les eleccions, quan?
El pressupost marca el calendari. Es pot votar al gener i, per tant, poden ser al març o a l’abril.
Li preocupa que algun text en especial quedi al calaix?
Algun corre el perill però no crec que sigui decisiu per al funcionament de l’Estat, per reactivar l’economia o per crear llocs de treball. DA potser els ha entrat per fer veure que ha fet deures.
Com valora la llei de vaga?
S’ha fet en reacció a unes mobilitzacions. No estem d’acord a legislar en calent perquè les lleis necessiten un entorn de tranquil·litat i de bona predisposició per ser efectives i justes. Ho hem d’acabar d’analitzar però hi ha alguna cosa que grinyola.
Com valora el pressupost?
Destaco sobretot que no hi ha equilibri pressupostari, un punt al qual el ministre s’havia compromès. S’ingressa més, sí, però també es gasta més.
I es gasta bé?
Hi ha despeses que no estan ben invertides.
Serà el darrer pressupost que hagi d’analitzar?
Segurament no, perquè encara que l’any vinent no sigui conseller, sí que seré al partit i disposat a ajudar.
Quina retallada per no respondre l’autèntica pregunta: es tornarà a presentar?
No tinc presa la decisió. Depèn de la situació personal i familiar i també que els companys ho vulguin.
Com hi ajuda que s’elimini el límit de la reserva de plaça?
És una facilitat més. És una mesura injusta, que limita la professió de la política a primera línia als funcionaris, quan no ho fa en cap altre àmbit. Pot ajudar però al final és el PS qui ha de decidir.
Quin és el futur del PS?
L’executiva està canviant moltes coses, establint una obertura i un altre tipus de missatge que pot crear il·lusió. Hem iniciat contactes amb gent de línia progressista i rebem bon feedback. Hi ha gent que s’hi està integrant, quan fa uns tres anys era complicat.
És suficient per tenir opcions a les eleccions?
El PS té possibilitats de guanyar aquestes eleccions i en això estem treballant. Tenim vocació de governar i de canviar una Andorra que necessita un impuls progressista i reformador, més obert i del qual es beneficïi tothom.
Seran a les set parròquies?
Hi treballem i crec que ho podem aconseguir. Seria una demostració que el PS està pujant.
Com es traslladarà al vot l’escissió de fa dos anys?
Hi va haver gent que va marxar però n’hi ha molta que s’hi està apropant; el balanç serà positiu.
Es pot pactar amb SDP?
L’objectiu és arribar a les eleccions amb un aglutinament de forces progressistes. I la condició és practicar polítiques progressistes: estar a favor d’una CASS sostenible i pública, d’un IRPF just o d’una llei d’atenció social que doni realment resposta a qui passa dificultats.
Ha millorat la relació amb el grup mixt?
Treballem amb tots els grups. Les relacions poden ser més o menys bones però el que importa és que no afectin l’activitat legislativa.
No afecta però no és bona?
El que és realment important és que es creï un clima que permeti avançar positivament.
El clima és més fàcil segons la persona que hi hagi al davant?
És així en tots els àmbits de la vida. L’important és que els ciutadans es mereixen que els polítics tinguin un sentit gran de la responsabilitat i que aparquin els temes personals.
Com és la relació amb Jaume Bartumeu?
Li ho torno a repetir. La relació que hi pugui tenir no té cap transcendència. El que hem de fer és unir esforços perquè la tasca legislativa sigui de qualitat.
Com pot afectar en les eleccions la reaparació dels liberals?
És massa d’hora per valorar com acabarà sent el PLA, si tindran suports o no, o si es podran presentar a moltes parròquies. Ara, l’única alternativa real és el PS.
Preocupa que s’aposti per idees tan diferents al que s’ha defensat al Consell?
Em preocuparia que el 2015 hi hagués un arc parlamentari dominat per una ideologia conservadora. Ja s’ha vist que les polítiques de DA ho han estat.
Què aporta Pere López com a candidat?
És un lideratge d’un intens treball en equip i això suma molt més. Les decisions es prenen a partir d’escoltar. Després també hi ha la transparència i l’obertura. No ens havíem reunit mai amb tants col·lectius. L’acostament a la ciutadania ha estat efectiu i la gent ens veu com una força política que pot tenir influència.
Quina llei li hauria agradat que no s’aprovés?
La de la CASS, em fa mal al cor per qui se’n veu afectat, i la de serveis socials, profundament injusta. I l’IRPF és necessari però s’hagués pogut fer molt més just. També tenim matisos sobre la de les pensions dels funcionaris.
Costa decidir-se per una…
Són lleis amb l’ADN de DA. En la majoria podem arribar a un consens, però amb aquestes mai, perquè van en contra del sistema social del país. Si governéssim, les canviaríem; segur.
I de quina se sent més orgullós?
És especialment important el CDI amb França. I, després, tinc moltes ganes que s’aprovi la de cooperatives, una iniciativa nostra que permetrà a Andorra obrir l’economia social.