Els atemptats de París ens posen als demòcrates una pregunta de difícil resposta: per què?

Es tracta d’un succés de gravetat, ja que s’ha atemptat contra el cor d’unes profundes conviccions nascudes de l’emancipació de la servitud. Foren la llibertat de premsa, la llibertat d’expressió i la democràcia virtuts que patiren en el part i que, pel que sembla, encara pateixen. La Il·lustració es nodrí de la ganyota com a element bàsic de la crítica. La crítica permeté la creació d’espais socials insubmisos on desplegar un imaginari alternatiu en què l’home és sobirà de si mateix. Així es prepararen les consciències per a les revolucions de final del segle XVIII, aquelles que desenvoluparen les nocions democràtiques que actualment trontollen. Els drets i les llibertats, fonament de qualsevol tipus de democràcia, són la manifestació d’aquelles preses de posició. Però la història no ha estat pas lineal, cada generació ha hagut de disputar-les amb un preu, en ocasions, de difícil assumpció.

Com que els drets i les llibertats democràtiques són quelcom a defendre en tota ocasió, el Partit Socialdemòcrata es compromet amb aquesta defensa. Aquests conceptes no es poden deslliurar de la seva expansió, el seu aprofundiment i el seu exercici, ja que es comprèn que aquesta és la via per tal de garantir-los. Qualsevol altra posició exposa els fonaments de la nostra democràcia a una regressió perillosa que obre les portes a la barbàrie.

La barbàrie és un estat de coses on les relacions socials imperants són violentes i la violència és la coacció, és la supressió de la llibertat, i rebutgem amb força aquest tipus d’actes que redueixen el valor de la vida.

Per això, perquè llibertat, igualtat i fraternitat no és tan sols un lema, volem fer arribar les nostres condolences a les víctimes i les seves famílies, així com recordar a aquells que han patit el mateix destí en la defensa de les d’aquestes conviccions.

El president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, David Rios, va reaccionar ahir amb certa indignació pel conveni signat entre Espanya i Andorra. Rios va expressar les seves queixes per la falta d'informació que, al seu parer, ha fet gala el Govern de DA, al qual va acusar d'«enganyar» als ciutadans. A més, el polític de l'oposició va ironitzar sobre el fet de què no hagi pogut conèixer el contingut del conveni fins que aquest ha estat signat i firmat pels dos ministres.

Rios va mostrar-se dur ahir. D'una banda va recordar que el PS havia dotat al Consell General ple suport al Govern en la negociació amb Espanya «en un exercici de responsabilitat», però el grup socialdemòcrata se sent traït en no haver estat informat fins ara i per haver d'assabentar-se dels detalls importants «a través dels mitjans de comunicació».

Rios va considerar que el Govern «ha enganyat als grups parlamentaris en matèria de política exterior. Ja intuíem que no s'anava pel bon camí, i amb la pantalla de fum que és el CDI han intentat amagar que es canviava l'acord del 2010 de la informació a la demanda que permet fer peticions grupals de dades a partir del 2010».

El polític socialdemòcrata es va queixar de que «amb una sola demanda podran implicar a un grup de persones», i va acusar el Govern de «no ser clars». Rios veu l'entesa entre els dos països com un «intercanvi de cromos», en el qual Espanya ha sortit guanyant davant una Andorra debilitada «perquè s'hagués pogut negociar abans i el resultat hagués estat més favorable». En aquest sentit, el president del GPS va culpar de DA de la demora i de «deixar passar una bona oportunitat per negociar en un altre context més positiu per al país».

En un to més crític va acusar l'Executiu taronja d'«enganyar a la ciutadania» perquè s'ha modificat el conveni a la demanda de manera que «tindrà un gran impacte en els nostres bancs».

Rios va expressar els seus dubtes sobre el suport que rebrà del PS el conveni quan hagi de ser votat al Consell General: «Hem de fer un treball d'anàlisi i un gran esforç abans de dir que ens està bé».

Hisenda espanyola // Per la seva banda, el Ministeri d'Hisenda espanyol va informar ahir que aquest conveni incorpora mencions al tractament de dividends, interessos, cànons i guanys patrimonials, equivalents als existents en el conveni franco-andorrà que permeten evitar la doble imposició. Així mateix, s'han inclòs diverses clàusules anti-abús en relació a l'aplicació del conveni.

El text inclou un article sobre informació fiscal que amplia els efectes de l'actual Acord d'Intercanvi d'Informació, signat per ambdós països el gener de 2010. Aquest article, segons Hisenda, permetrà millorar l'intercanvi d'informació amb transcendència tributària, incloent la bancària, entre Andorra i Espanya.

D'aquesta manera, hi haurà no només l'intercanvi previ a petició de requeriments individuals (com s'ha fet fins ara), sinó que s'avança en qüestions com les denominades «peticions grupals» o la identificació del subjecte sobre el qual es requereix informació. Hisenda va recalcar que aquesta circumstància suposa un avanç substancial respecte a la situació actual.

Cooperació // El conveni amplia també l'intercanvi d'informació cap a altres formes de cooperació com l'intercanvi automàtic o les comprovacions conjuntes. Quant a l'intercanvi automàtic, es fa referència a la reunió del Fòrum Global sobre Transparència i Intercanvi d'Informació, celebrada a Berlín l'octubre del 2014, i on més de mig centenar de països i jurisdiccions van acordar l'intercanvi automàtic d'informació fiscal de comptes financers el 2017, seguint el model de la Declaració de l'OCDE de juny del 2014.

Andorra figura entre els països i territoris que s'han compromès a fer aquest intercanvi automàtic des 2018. En aquest sentit, Andorra manifesta en el conveni que està en disposició d'intercanviar informació de manera automàtica tan aviat adopti de manera efectiva l'estàndard comú previst per la OCDE.

Hisenda explica que l'acord, que haurà de ser ratificat pel Parlament abans de la seva entrada en vigor, s'inclou en l'objectiu de reforçar la signatura de convenis d'aquest tipus i pretén estendre la xarxa d'acords d'intercanvis d'informació.

Així, el Ministeri que encapçala Cristóbal Montoro recorda que entre els convenis per evitar la doble imposició i acords d'intercanvi d'informació signats o rubricats en aquesta legislatura figuren els de Bahrain, Àustria, Regne Unit, Índia, Uzbekistan, Xipre, Argentina i Estats Units.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va avançar ahir una de les mesures que formaran part del programa electoral. La formació proposa la creació d’una llei de transparència, que ha de regular i garantir l’accés a la informació de caràcter públic, així com l’establiment d’un entorn que permeti obtenir aquests continguts. Tal com van destacar el primer secretari del PS, Pere López, i Judith Salazar, membre del comitè directiu, l’objectiu d’aquesta iniciativa és “situar el ciutadà al centre de l’acció política” i donar-li eines per poder-la fiscalitzar.

Salazar va assenyalar que la llei haurà d’establir un òrgan de control així com un règim sancionador per als casos en què es vulneri l’accés a la informació. Al mateix temps, també es planteja l’habilitació d’un entorn d’accés, tant presencial com virtual. En aquest portal s’han de poder consultar les contractacions i retribucions dels alts càrrecs. Tot i que gran part d’aquesta informació és pública, la mesura pretén centralitzar-la perquè l’accés sigui més fàcil. Aquesta informació afectaria l’administració general, els comuns, les parapúbliques i els prestadors de serveis privats o entitats que rebin diners públics (inclosos els partits).

López va recordar que el PS ha denunciat fa temps mancances d’informació. Aquest és el cas de les remuneracions dels alts càrrecs, una documentació que “ha estat negada en seu parlamentària” al PS. També es va referir a la CASS, “una entitat en què notem manca de transparència”, i va defensar el dret del ciutadà a conèixer els detalls de les inversions i els contractes que realitza.

Visita de Rajoy

El primer secretari del PS va lamentar que tot i que la visita del president espanyol, Mariano Rajoy, és un fet “històric” s’hagi reduït no a l’àmbit governamental sinó del partit que governa. López troba a faltar “transparència i explicació” de la visita, així com informació sobre el conveni que permetrà evitar la doble imposició. Sobre l’acord, considera que es podria haver signat abans amb unes condicions més favorables per al Principat.

A banda, el grup parlamentari socialdemòcrata va adreçar ahir una carta de suport al president francès, François Hollande, després de l’atac al setmanari Charlie Hebdo, on s’expressa la condemna de l’atemptat. El partit també va enviar una missiva de solidaritat al primer secretari del Partit Socialista francès.

Veure article original

Ahir va tenir lloc la primera visita a Andorra d’un president de govern espanyol. Mai abans cap president espanyol havia visitat el nostre país. El que podria haver estat per a Andorra un moment històric per demostrar les bones relacions de què gaudeixen els dos països, va quedar en un vist i no vist. Una visita a cor­re-cuita on va tenir més protagonisme el nostre cap de Govern, que evidentment en època electoral no deixa passar qualsevol ocasió per treure pit, que el nostre convidat.

En l’organització d’aquesta visita, el Govern ha demostrat molt afany electoralista i molt poca cortesia cap a les institucions, cap a la premsa i cap als propis ciutadans i ciutadanes.

Poca cortesia cap a les institucions perquè en cap moment es va preveure una trobada dels diferents grups parlamentaris amb el president espanyol. Un gest, aquest, que sense ser obligatori, hauria estat un reconeixement per als tres grups parlamentaris pel treball fet durant tota aquesta legislatura –i durant les anteriors– que ha fet possible la signatura del conveni per evitar la doble imposició amb Espanya.

Poca cortesia cap als mitjans de comunicació en el moment que a la roda de premsa, els periodistes només van poder formular quatre preguntes, dues els mitjans espanyols i dues els mitjans andorrans. El Govern ha demostrat una vegada més el seu tarannà de poca transparència.

Poca cortesia cap als ciutadans i ciutadanes en el moment que el president espa-nyol no ha trepitjat ni un sol metre de carrer. Tots els desplaçaments entre edificis s’han realitzat dins del cotxe oficial, amb els vidres tintats, a tota velocitat obrint-se pas entre el trànsit. El president espanyol hauria pogut tenir algun gest envers la població espanyola que viu i treballa a Andorra, a banda de tancar-se dins l’escola espanyola d’Escaldes-Engordany.

És cert que cap de les tres qüestions que menciono en aquesta humil opinió són obligatòries o tradicionals en visites oficials, però són gestos que defineixen als polítics que ens estan governant. Sempre podrem comparar, encara que siguin visites de caràcter diferent, la proximitat del Copríncep François Hollande amb la visita del president Mariano Rajoy.

El PS prepara els continguts programàtics amb els quals es presentarà a les pròximes eleccions generals que tenen prioritat davant dels noms de les persones que integraran les llistes.

La coordinadora de la comissió de treball d´afers polítics i jurídics del partit, Judit Salazar, ha defensat al matinal radiofònic "Ara i aquí", la coherència de la formació davant d'altres propostes, com ara SDP o DA, ja que estan clarament situats a l´esquerra de l´espectre polític.

En canvi, creu que Socialdemocràcia i Progrés o Demòcrates per Andorra no tenen definit què defensen i només se centren a assolir escons. Per això, conclou, poden fer aliances, a priori tan contra natura, com ara les de Miquel Alís i Gerard Barcia amb Liberals a Encamp i Canillo o el pacte entre Rosa Ferrer amb DA.

Veure article i vídeo original

Al següent link podreu veure l'entrevista a Judith Salazar, membre del comitè directiu i coordinadora de la Comissió de treball d'Afers Polítics i Jurídics del Partit Socialdemòcrata, al programa "Ara i aquí" de Ràdio Nacional d'Andorra: Ara i aquí 2.0 08/01/2015

Acabem de tancar el 2014. Durant aquest any que hem deixat enrere –i m’atreviria a dir durant tota aquesta legislatura– els titulars dels mitjans de comunicació han anat farcits de les sigles CDI, els famosos convenis per evitar la doble imposició.

Uns acords que, per sintetitzar, permetran que Andorra pugui ser un país més competitiu. Uns acords que els socialdemòcrates fa anys que impulsem i que sempre tindran el nostre suport. I ara que la signatura del CDI amb Espanya és imminent i que el conveni amb França aviat serà d’aplicació, cal preguntar-se: la negociació del Govern de DA permetrà que tinguem els millors acords possibles? La resposta no admet dubtes i es resumeix amb dos lletres: no.
És inadmissible que DA tregui pit per la conclusió d’uns acords que a dia d’avui ja haurien d’estar en aplicació i amb unes condicions molt més favorables per al nostre país. Fer propaganda de la mala gestió és la cirereta final de l’enorme decepció que han representat els quatre anys de Govern dels demòcrates. I m’explico.

El 2 d’abril del 2013 el ministre de Finances i Funció Pública del Principat d’Andorra, Jordi Cinca, va signar conjuntament amb el ministre d’Economia i de Finances, Pierre Moscovici, i el ministre encarregat del pressupost, Bernard Cazeneuve, el conveni entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda (en endavant el CDI) que va ser aprovat pel Consell General el dia 9 d’octubre de l’any 2014. Cal recordar que les negociacions del text es van concloure prèviament amb la rúbrica del conveni fiscal el 4 d’abril del 2012 en una reunió de les dues delegacions, encapçalades per Christian Comolet–Tirman, conseiller maître encarregat dels Afers Fiscals Europeus i Internacionals de la direcció de la legislació fiscal del ministeri d’Economia, Finances i Indústria i pel ministre d’Afers Exteriors d’Andorra, Gilbert Saboya.

Amb caràcter previ cal destacar les cartes adreçades a principi d’octubre del 2006 per Dominique de Villepin, en què es compromet a negociar un CDI, durant l’any que segueix l’adopció per part d’Andorra de les lleis següents: societats anònimes, SARL, inversió estrangera i obligacions comptables i de forma molt més rellevant (com exposaré més endavant) l’adreçada pel ministre de Finances francès, Eric Woerth, al cap de Govern, Jaume Bartumeu, manifestant la predisposició francesa a iniciar les negociacions per a la conclusió d’un CDI a partir de l’adopció per part d’Andorra d’una llei relativa a la imposició fiscal sobre les empreses.
El Consell General va aprovar en la seva sessió del 29 de desembre del 2010 les lleis que regulaven “la imposició fiscal sobre les empreses”: l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i l’impost sobre la renda dels no-residents.

Aquest va ser, doncs, com és obvi, el factor determinant que va permetre la conclusió posterior de la negociació del CDI l’abril de l’any 2012. Aquest fet ha estat obviat per Demòcrates per Andorra al llarg de tota la legislatura pretenent que la signatura de CDI passi a engreixar el magre balanç de feina feta al llarg de la legislatura. Malgrat que ens vulguin esborrar de la memòria col·lectiva, cal recordar que va ser el Govern liderat pel PS qui va impulsar les esmentades lleis, i del grup parlamentari que li donava suport. No es tracta de voler paternalitzar la signatura d’aquests acords, sinó d’explicar els fets simplement tal com són.

Els 14 consellers que integraven el grup parlamentari socialdemòcrata el desembre de l’any 2010 van ser els únics a votar favorablement a l’adopció de les lleis que França exigia relatives a “la imposició fiscal sobre les empreses”.

Les lleis esmentades eren imprescindibles per poder signar convenis per evitar la doble imposició, ja que sense les mateixes i amb manca d’imposició no hi havia possibilitat d’establir convenis per evitar la doble imposició.

La tramitació de les lleis necessàries per signar convenis de doble imposició no va ser una tasca fàcil; els projectes de llei van ser entrats a tràmit el mes de setembre de l’any 2009. Per tant, les lleis es van aprovar 15 mesos després de la seva entrada a tràmit després de nombroses pròr­rogues i d’un llarg, llarguíssim treball en comissió i fora de la comissió.

Per tal d’evitar el vot negatiu de CR (la denominació anterior de molts dels actuals integrants de DA) a les esmentades lleis va ser imprescindible que el PS no tramités cap llei de l’impost sobre la renda. L’acceptació per part del PS de la “condició innegociable” imposada per CR va obrir posteriorment un llarg període de treball en comissions i de llarguíssimes reunions de treball entre els integrants de la comissió legislativa de finances de CR, del PS i de les que també vaig tenir el privilegi de participar-hi.

L’avenç assolit va ser realment molt important, Andorra legislava a final del 2010 per primer cop una imposició directa sobre els rendiments empresarials; això sí, ho feia més de 17 anys després de l’aprovació de la Constitució. He de recordar-ho un cop i un altre davant la voluntat d’ocultar la iniciativa per als grups de l’oposició del moment i amb els únics vots favorables del PS. Aquella legislació va ser la que va permetre que Andor­ra rubriqués l’any 2012 un CDI amb França.

En relació amb la implantació del marc fiscal i l’impacte que ha tingut sobre els empresaris, cal fer esment que els condicionants per als nostres empresaris eren molt millors durant el anys dels governs liberals i especialment durant el llarg període en què Toni Martí era el president del grup parlamentari liberal. Però si en aquell moment no es va saber anticipar en una legislació necessària i que tant necessita la nostra economia; tampoc ha estat gaire més diligent amb la tramitació de l’impost sobre la renda, ja que li ha calgut tota la legislatura per tirar-la endavant.

Les conseqüències del retard legislatiu previ als dos anys de govern socialdemòcrata i el posterior retard per part de DA a legislar sobre l’impost de la renda (al qual ja s’havien oposat l’any 2009 els seus homònims de CR) sobre la nostra economia i sobre la creació de llocs de treball és òbviament difícil de valorar, però no es pot enganyar els ciutadans i no dir-los les moltes oportunitats de negoci a Andorra i fora d’Andorra que empresaris andorrans i/o empresaris estrangers a Andorra s’han escapat.

Certament, l’aprovació dels CDI amb França i Espanya suposaran un petit pas endavant que aplaudim, però tothom també ha de saber que aquests passos endavant es podrien haver assolit molt abans i conseqüentment amb unes millors condicions per a Andorra.

Als ciutadans tampoc se’ls pot enganyar sobre el fet que Andorra arriba al tram final de l’aprovació de CDI amb França i Espanya en un mal moment pel context de crisi i per la situació de les finances públiques. Per tant, el contingut final del mateix no pot ser altra cosa que pitjor del que s’hauria produït en una tramitació que hagués estat perfectament possible molts anys abans, com veurem els pròxims dies i que novament aquest fet tindrà efectes sobre la nostra economia. Aquesta és una realitat que ja no podem canviar. Cal mirar endavant. Però per conduir el futur d’Andorra amb seguretat a vegades també cal mirar enrere per saber d’on venim.

Ho té clar: el PS representa el vot útil en unes eleccions que s’auguren més disputades que mai. A l’esquerra i a la dreta de l’arc parlamentari.

I per això tocaran totes les tecles del repertori progressista nostrat: des de la reivindicació del referèndum com a via de participació política fins a l’avortament, el patrimoni, l’IRPF i l’accés a la nacionalitat. Menys de tres consellers ho consideraria un fracàs, i més de sis, quasi, quasi una sorpresa. Tot i que –és clar– diu que el PS es presenta per guanyar.

Quantes vegades s’ha penedit de la proposta de sotmetre el Coprincipat a referèndum?
Cap.

Ho tornaria fer?
Sí, perquè no vaig dir res de l’altre món: el poble és sobirà, i si vol canviar el model institucional, la Constitució permet fer-ho a través del referèndum. Dir això no vol dir que estigui contra el Coprincipat sinó constatar que la sobirania resideix en el poble.

El síndic no ho veu clar; diu que les consultes són una manera de fer-li la pilota a l’elector.
El ciutadà reclama cada vegada més intervenir en la presa de decisions, i el referèndum és una eina per fer-ho possible.

És normal, que en 21 anys de vigència de la Constitució no se n’hagi convocat cap?
No ho és, i menys encara quan els mateixos polítics ens lamentem de la desafecció ciutadana. És una incoherència que només li donem veu una vegada cada quatre anys.

I per què ara toca?
La societat ha evolucionat i espera dels polítics altres maneres de fer; n’hi ha que hem entès el missatge i entenem que és un instrument legítim al qual s’ha de re-córrer perquè hi ha qüestions sobre les quals la ciutadania vol debatre i vol opinar.

Quan ens estrenarem?
Si la pròxima legislatura governem, hi haurà consultes. Al poble se li pot i se li ha de preguntar.

D’acord, però, què?
Hi ha temes latents que surten periòdicament: un referèndum serviria per calibrar com preocupen i en quin sentit la població. El matrimoni entre persones del mateix sexe s’hauria pogut sotmetre a consulta, i òbviament, la despenalització de l’avortament en els tres supòsits clàssics.

Si governen, recuperaran els 100 metres dels entorns de protecció que establia originalment la Llei del patrimoni?
Restituirem la situació anterior, i a més dotarem l’administració dels recursos necessaris per aprovar-los en el menor temps possible per solucionar els problemes dels propietaris d’edificis al costat de monuments, que es queixen amb raó que aquesta qüestió encara no estigui resolta.

Tocarien alguna altra llei?
L’IRPF: equipararem la pressió fiscal sobre l’estalvi amb la que han de suportar els treballadors, i farem l’impost més progressiu.

Concreti.
Per a les rendes elevades posarem un tipus més alt: entre els 24.000 i els 100.000 euros, del 10%, i les rendes superiors als 100.000 euros tributaran un 20%.

Quins textos que s’han quedat pel camí recuperarien?
La despenalització de l’avortament, i també la reducció a deu anys del temps de residència per adquirir la nacionalitat.

Quines han estat les principals relliscades del Govern?
La gestió del Patapou va ser lamentable, i el milió i mig d’euros que va costar la contractació de Monitor Grup, molt qüestionable; un altre escàndol: l’adquisició d’accions de Ctrasa.

En la votació de les esmenes al pressupost va dir que el mal per a l’economia del país era “irreparable”. Què fem: marxem?
El cert és que aquesta legislatura s’ha prioritzat la unitat dels 22 consellers demòcrates sobre les reformes inajornables que el país necessitava: si l’IRPF s’hagués aprovat el 2012 o el 2013, ara probablement ja tindríem firmat el conveni de no doble imposició amb Espanya, i en unes condicions molt menys dures.

Segons els indicadors econòmics de BPA, augmenten el nombre d’assalariats, les matriculacions i també les importacions.
Són dades, i celebro que després de tants anys hi hagi per fi notícies positives. Ara cal que el ciutadà percebi aquest canvi de tendència, i sospito que encara som lluny perquè aquests brots verds arribin al carrer. I les dades s’han d’analitzar: des del 2011 s’han perdut 2.200 llocs de treball en la franja d’entre els 16 i els 35 anys. Els nostres joves marxen perquè aquí no tenen oportunitats.

Ha fet res bé, el Govern?
Li hem de reconèixer, i així ho hem fet, els esforços per modernitzar i descongestionar la Justícia, així com haver continuat la reforma educativa que nosaltres vam iniciar el 2011.

Quines són les matèries que el pròxim Consell hauria de ventilar amb urgència?
Les transferències i competències comunals: s’han de delimitar d’una vegada perquè la situació és insostenible, i fins ara ens hem limitat a posar-hi pegats.

Eleccions: està escrit que Pere López sigui el cap de llista de la plataforma d’esquerres?
És el nostre candidat, i va sortir a més d’unes primàries obertes a tota la ciutadania. No és un tema tancat, però la lògica dicta que ell sigui el candidat de la coalició.

Quin lloc hi tindran, els Verds?
Si finalment se sumen al projecte, haurien de concórrer en un lloc suficientment alt perquè tinguin l’opció d’entrar al Consell.

Per a vostès, quins resultats constituirien un fracàs?
Tot el que sigui baixar dels tres consellers.

El raonable?
Mantenir els sis del 2011.

I una sorpresa?
El nostre objectiu és guanyar les eleccions.

Apunten molt alt.
Sabem que s’haurien de donar una sèrie de condicions, i que tot passa perquè a les territorials es presentin tres o més llistes perquè el centredreta es fragmenti.

També l’esquerra arriba desunida a la gran cita.
És obvi que si SDP es presenta en algunes territorials ens pot perjudicar, però la nostra és una opció consolidada, amb un projecte i un lideratge clar: si el votant busca una alternativa a DA al centreesquerra, el PS és el vot útil.

Escric aquestes línies el 2014 i vostè les està llegint durant el 2015; encetem doncs un nou any que espero i desitjo que vingui acompanyat de bones notícies per a cadascun de vostès i que en l’àmbit col·lectiu ens permeti fer front als molts reptes que en els dar­rers anys no hem estat capaços de resoldre. El 2015 serà un any d’eleccions; n’hi haurà al març de generals i al desembre (com sempre) les comunals. Després de tres anys i mig de polítiques monocolor a tot el país tot apunta que s’obrirà un nou escenari més multicolor tant en l’àmbit nacional com comunal. L’Andor­ra del 2015 és pitjor que la del 2011 a la vista de la immensa majoria dels indicadors econòmics; més encara socialment després de les importants retallades socials i sanitàries; s’ha desprotegit el patrimoni cultural, seguim vivint d’esquenes al medi ambient, la desigualtat econòmica i social no han parat de créixer i està aflorant un percentatge de població cada cop major que viu en la precarietat o amb dificultats cada cop més creixents.

Demòcrates per Andorra no ha aportat cap de les solucions que havia promès (funció pública, model competencial i CASS, entre altres) i a més ha fet marxa enrere en importants consensos polítics afectant entre altres la fiscalitat, la política de prestacions socials, la protecció del patrimoni i encara més important: les pensions. Davant aquesta situació, els socialdemòcrates ens resistim a resignar-nos davant les fracassades polítiques neoliberals de DA i de la cultura de la por i que cal retallar allà on fa més falta: pensions, sanitat i prestacions socials. El nostre model de país és un altre, amb pensions dignes i amb una sanitat i uns serveis socials de primera. Un país que des del Govern i el Consell estableixi unes altres prioritats en la política de despesa. Tenim molt clar que aquest model de país és perfectament possible encara que requereix anys per ser assolit. Però no ens manca ni la determinació necessària ni la solidesa del projecte. Esperarem doncs a veure si durant el 2015 Andorra deixa d’anar enrere com ho ha fet aquests dar­rers quatre anys i comença a anar endavant; consolidant un nou model econòmic que generi riquesa i oportunitats i prioritzant els recursos allà on els nostres ciutadans (gent gran, joves, famílies monoparentals, petits empresaris… ) necessiten per tirar endavant.

Feliç 2015 a totes i tots!

El PS ha presentat tres mesures de reactivació econòmica en el seu programa, la reducció del temps necessari per crear empreses, una llei d'emprenedoria i una oficina per resoldre tots els tràmits per crear una societat. Així ho han fet públic en l'esmorzar amb els mitjans de comunicació.

Els socialdemòcrates aposten per reactivar l'economia amb diverses mesures que pretenen agilitar els tràmits de creació d'empreses amb la reducció dels terminis.

També es vol impulsar una llei d'emprenedoria que afavoreixi els nous empresaris així com la creació d'una oficina d'atenció al públic per a tots els tràmits econòmics. Aquest nou ens tindria gestors econòmics que resoldrien tots els dossiers de creació d'empreses.

Finalment, la consellera general Mariona González ha assegurat que no té intenció de tornar a estar en una llista electoral ja que porta força temps en la vida política.

Veure vídeo i article original