Ho té clar: el PS representa el vot útil en unes eleccions que s’auguren més disputades que mai. A l’esquerra i a la dreta de l’arc parlamentari.
I per això tocaran totes les tecles del repertori progressista nostrat: des de la reivindicació del referèndum com a via de participació política fins a l’avortament, el patrimoni, l’IRPF i l’accés a la nacionalitat. Menys de tres consellers ho consideraria un fracàs, i més de sis, quasi, quasi una sorpresa. Tot i que –és clar– diu que el PS es presenta per guanyar.
Quantes vegades s’ha penedit de la proposta de sotmetre el Coprincipat a referèndum?
Cap.
Ho tornaria fer?
Sí, perquè no vaig dir res de l’altre món: el poble és sobirà, i si vol canviar el model institucional, la Constitució permet fer-ho a través del referèndum. Dir això no vol dir que estigui contra el Coprincipat sinó constatar que la sobirania resideix en el poble.
El síndic no ho veu clar; diu que les consultes són una manera de fer-li la pilota a l’elector.
El ciutadà reclama cada vegada més intervenir en la presa de decisions, i el referèndum és una eina per fer-ho possible.
És normal, que en 21 anys de vigència de la Constitució no se n’hagi convocat cap?
No ho és, i menys encara quan els mateixos polítics ens lamentem de la desafecció ciutadana. És una incoherència que només li donem veu una vegada cada quatre anys.
I per què ara toca?
La societat ha evolucionat i espera dels polítics altres maneres de fer; n’hi ha que hem entès el missatge i entenem que és un instrument legítim al qual s’ha de re-córrer perquè hi ha qüestions sobre les quals la ciutadania vol debatre i vol opinar.
Quan ens estrenarem?
Si la pròxima legislatura governem, hi haurà consultes. Al poble se li pot i se li ha de preguntar.
D’acord, però, què?
Hi ha temes latents que surten periòdicament: un referèndum serviria per calibrar com preocupen i en quin sentit la població. El matrimoni entre persones del mateix sexe s’hauria pogut sotmetre a consulta, i òbviament, la despenalització de l’avortament en els tres supòsits clàssics.
Si governen, recuperaran els 100 metres dels entorns de protecció que establia originalment la Llei del patrimoni?
Restituirem la situació anterior, i a més dotarem l’administració dels recursos necessaris per aprovar-los en el menor temps possible per solucionar els problemes dels propietaris d’edificis al costat de monuments, que es queixen amb raó que aquesta qüestió encara no estigui resolta.
Tocarien alguna altra llei?
L’IRPF: equipararem la pressió fiscal sobre l’estalvi amb la que han de suportar els treballadors, i farem l’impost més progressiu.
Concreti.
Per a les rendes elevades posarem un tipus més alt: entre els 24.000 i els 100.000 euros, del 10%, i les rendes superiors als 100.000 euros tributaran un 20%.
Quins textos que s’han quedat pel camí recuperarien?
La despenalització de l’avortament, i també la reducció a deu anys del temps de residència per adquirir la nacionalitat.
Quines han estat les principals relliscades del Govern?
La gestió del Patapou va ser lamentable, i el milió i mig d’euros que va costar la contractació de Monitor Grup, molt qüestionable; un altre escàndol: l’adquisició d’accions de Ctrasa.
En la votació de les esmenes al pressupost va dir que el mal per a l’economia del país era “irreparable”. Què fem: marxem?
El cert és que aquesta legislatura s’ha prioritzat la unitat dels 22 consellers demòcrates sobre les reformes inajornables que el país necessitava: si l’IRPF s’hagués aprovat el 2012 o el 2013, ara probablement ja tindríem firmat el conveni de no doble imposició amb Espanya, i en unes condicions molt menys dures.
Segons els indicadors econòmics de BPA, augmenten el nombre d’assalariats, les matriculacions i també les importacions.
Són dades, i celebro que després de tants anys hi hagi per fi notícies positives. Ara cal que el ciutadà percebi aquest canvi de tendència, i sospito que encara som lluny perquè aquests brots verds arribin al carrer. I les dades s’han d’analitzar: des del 2011 s’han perdut 2.200 llocs de treball en la franja d’entre els 16 i els 35 anys. Els nostres joves marxen perquè aquí no tenen oportunitats.
Ha fet res bé, el Govern?
Li hem de reconèixer, i així ho hem fet, els esforços per modernitzar i descongestionar la Justícia, així com haver continuat la reforma educativa que nosaltres vam iniciar el 2011.
Quines són les matèries que el pròxim Consell hauria de ventilar amb urgència?
Les transferències i competències comunals: s’han de delimitar d’una vegada perquè la situació és insostenible, i fins ara ens hem limitat a posar-hi pegats.
Eleccions: està escrit que Pere López sigui el cap de llista de la plataforma d’esquerres?
És el nostre candidat, i va sortir a més d’unes primàries obertes a tota la ciutadania. No és un tema tancat, però la lògica dicta que ell sigui el candidat de la coalició.
Quin lloc hi tindran, els Verds?
Si finalment se sumen al projecte, haurien de concórrer en un lloc suficientment alt perquè tinguin l’opció d’entrar al Consell.
Per a vostès, quins resultats constituirien un fracàs?
Tot el que sigui baixar dels tres consellers.
El raonable?
Mantenir els sis del 2011.
I una sorpresa?
El nostre objectiu és guanyar les eleccions.
Apunten molt alt.
Sabem que s’haurien de donar una sèrie de condicions, i que tot passa perquè a les territorials es presentin tres o més llistes perquè el centredreta es fragmenti.
També l’esquerra arriba desunida a la gran cita.
És obvi que si SDP es presenta en algunes territorials ens pot perjudicar, però la nostra és una opció consolidada, amb un projecte i un lideratge clar: si el votant busca una alternativa a DA al centreesquerra, el PS és el vot útil.
- Avís legal - I tu què pots fer?
