El trencament del grup socialdemòcrata ha obligat a canviar les peces. David Rios, fins ara secretari de Sindicatura, s’ha convertit en el nou president parlamentari del PS.
Primera sessió com a president de grup…
Va ser intensa, bàsicament per la votació de Sindicatura. Fins al darrer instant no vam tenir la confirmació que l’escollida era Rosa Gili. Va ser un dels consells més complexos que recordo.
S’esperava fa sis mesos haver d’ocupar aquest càrrec?
Vam començar la legislatura amb sis persones i era clar qui n’havia de ser el president. No m’ho esperava ni fa dos mesos.
No va ser senzilla la decisió…
Tots tres estem capacitats per afrontar aquesta responsabilitat, però un tema clau era que tant la Mariona com jo tenim total incompatibilitat a fer res més. No podem treballar, com altres parlamentaris, al privat. Era clau per determinar la posició final.
Es podia haver arribat a algun acord per a la secretaria de Sindicatura amb el grup mixt?
Ni ens ho vam plantejar. Per lògica, constituir un grup mixt no havia d’afectar elements clau del nostre i enteníem que la secretaria l’havíem de conservar. Vam fer candidatura independentment dels altres.
Què ha passat al PS per haver arribat a la situació actual?
D’això se n’ha parlat a bastament i tothom hi ha donat el seu punt de vista. És l’hora de girar full i encarar el futur. Hem de demostrar ara tot el que hem comentat al llarg dels darrers mesos.
Es podia haver fet alguna cosa per evitar la ruptura?
Ara el que ens plantegem és que som tres persones, amb un volum de feina ingent i ho volem afrontar amb les màximes garanties. Notem que tenim tot un partit al darrere, amb molta gent preparada que ens dóna suport. I, sobretot, estic veient una unió que no havia vist mai. Toca fer una bona tasca d’oposició per ser útils al ciutadà.
Es podrà evitar fer oposició de l’altra oposició?
Tenim clar sobre qui hem de fer l’oposició. El Govern és dels pocs executius que, davant la incapacitat de fer front als problemes, està vivint tranquil·lament en el pla polític, tot i els problemes del país. Hem passat per un procés que ens ha fet perdre esforços però els pensem recuperar per fer una oposició responsable i constructiva però que posi sobre la taula totes les mancances.
Serà molt diferent la seva oposició de la del grup mixt?
La nostra ve marcada per un programa electoral, unes noves maneres de fer i una voluntat d’afrontar els problemes de la societat, com ara l’atur o el tancament d’empreses.
Pel que fa als escons, s’hi pot fer alguna cosa més que demanar-ne per carta el retorn?
No és una qüestió del grup. Ho porta el partit i ho està tirant endavant. Nosaltres hem de treballar per treure el màxim rendiment dels tres que som
Com es podrà gestionar la relació amb els tres ex-PS?
La nostra responsabilitat és tenir la capacitat d’establir pactes amb qualsevol conseller. Cadascú té la seva ideologia i defensa el seu programa, però la voluntat és arribar a acords. No diferenciem entre consellers demòcrates i del grup mixt.
Serà més fàcil assolir-los amb el grup de DA que amb el mixt?
La voluntat és fer-ho amb tothom; també, la nostra obligació.
Pel que fa als diners dels comptes, com s’acabarà tot?
Al seu moment ja es van fer les accions pertinents, i estem esperant resposta. Ara ens concentrem en altres temes legislatius importants per a la societat.
És normal arribar a tenir com a grup 600.000 euros al compte?
El grup socialdemòcrata és l’únic que s’ha mantingut des del 2001. Les dotacions permeten treballar en temes molt sensibles per la societat. Són pressupostos que estan ajustats a la idea d’unes despeses, sobretot d’assessorament jurídic, elevades. Només que es mantingui un remanent cada any, és fàcil arribar a aquestes xifres. Una altra cosa és si s’han de retornar al Consell, un debat que s’obrirà i del qual es parlarà.
Amb tot el que ha passat, qui en surt beneficiat és DA?
És clar que l’oposició ha patit un procés que ha permès a DA passar uns mesos sense haver de donar gaires explicacions. Ara tot canviarà. Pensem fer una oposició propera al Govern, perseguir tots els temes, estar a prop de la societat perquè ens faci arribar els seus neguits i els puguem traspassar al Consell i al Govern.
Serà possible un consens en la CASS?
Hem de veure com queda la proposta. La reforma es va anunciar el setembre del 2011; ja som al 2013 i encara el més calent és a l’aigüera. És una mostra més de la improvisació del Govern. Com es pot anunciar que fan grans reformes i no són capaços d’entregar-ho negre sobre blanc?
Quines són les línies vermelles del PS en aquest tema?
És clau la idea que la CASS no s’ha de moure per criteris economicistes. És un servei del qual es beneficia tota la societat, i l’Estat hi ha de fer front en cas d’haver d’ajudar des d’un punt de vista social. Ens hem d’allu-nyar dels números freds.
Tornarem a veure un IRPF entrat per l’oposició?
Martí m’ha assegurat que l’entraran abans del Debat d’orientació política. La voluntat és no fer una cursa. Tenim molt clar quin impost volem, però preferim que l’entri el Govern.
S’ha dit que el nou PS tira molt a l’esquerra...
Seguim sent el grup i el Partit Socialdemòcrata. Defensem el mateix que fa dos mesos, opcions ideològiques d’esquerra i de centreesquerra. No ens hem mogut d’on érem.
Tant a l’esquerra com fa dos anys?
I com en fa cinc.
I per què ha marxat la gent?
Els ho ha de demanar a ells. Nos-altres no els hem fet fora.