David Rios, primer secretari socialdemòcrata, va mostrar-se especialment crític en el modus operandi del Govern en el tema de l’emissió d’euros andorrans i de com està gestionant l’afer. Rios va afirmar que la distribució ja va començar un any més tard, que encara es desconeix el motiu i que ara es fa d’una manera «poc satisfactòria», en referència als casos de suplantacions d’identitat a l’hora de recollir els lots que encara romanen sense resoldre i on no s’han purgat responsabilitats, segons va argumentar. El secretari socialdemòcrata va denunciar, també, «l’espectacle lamentable de la Policia fent fora de l’edifici de Govern a la gent que estava recomprant euros» i va mostrar el seu neguit perquè «els numismàtics encara no saben on són els 35.000 euros en lots que falten dels 70.000» que es va parlar que, inicialment, entrarien en circulació. En aquest sentit, Rios va deixar clar que tot plegat «encareix el preu i provoca l’augment de l’especulació, ja que un 80% dels 35.000 lots de col·leccionista han estat utilitzats per especular, amb diner negre, gent estrangera i que ha fet que el negoci l’hagi fet persones de fora d’Andorra».

El màxim representant socialdemòcrata va voler detallar algunes de les mesures que hauria d’aplicar el Govern per evitar un nou cas semblant. Rios va considerar que en quant a la distribució del paquet de monedes per a cada ciutadà «s’hauria de tenir més cura, fent un sistema protegit per evitar suplantacions d’identitat i, sobretot, facilitar la rapidesa de l’obtenció de les monedes per part de la gent per evitar el seu encariment i el preu estigui més controlat.

Finalment, pel que fa a l’enquesta del primer semestre del 2015 que l’Observatori va publicar ahir, Rios es va mostrar visiblement sorprès per les dades que recollien que un 6,5% del 18% total de persones del país que es mostren preocupades per l’economia es van referir al cas BPA com el seu principal temor. «Una xifra molt baixa», va assegurar.

Veure article original

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata, David Rios, durant la roda de premsa setmanal que ha ofert aquest dimarts, ha tornat a criticar el "descontrol" que hi ha hagut en l'emissió d'euros andorrans i ha criticat que als numismàtics només els hagin arribat 35.000 lots de col·leccionista dels 70.000 disponibles. En aquest sentit, Rios vol saber per què el Govern no ha distribuït la meitat dels euros de col·leccionista, un fet que segons ha assegurat, "fa apujar el preu i augmentar l'especulació". A més, el representant socialdemòcrata ha assegurat que un 80% dels lots venuts fins ara s'han fet servir per especular.

David Rios ha lamentat que durant el procés de distribució dels euros hi hagi hagut suplantacions d'identitat, així com "l'espectacle lamentable" que va protagonitzar la Policia fent fora a gent de davant del Govern que volia recomprar els lots d'euros. El primer secretari del PS creu que reservar un lot d'euros per a cada ciutadà va ser una bona mesura, però li preocupa la imatge negativa que els problemes en la distribució hagi pogut generar, i ha afegit que "només ens faltaria que la UE ens torni a tocar la cresta per aquest motiu".

D'altra banda, David Rios també ha criticat que el partit de futbol entre el FC Lusitans i el West Ham no es pugui celebrar a l'Estadi Nacional i s'hagi de disputar al Comunal, tenint en compte que aquest fet limitarà la vinguda de seguidors d'aquest equip anglès. "Per una vegada que podrien venir turistes anglesos gratuïtament i la malbaratem", ha lamentat Rios, i ho ha atribuït a la falta de coordinació entre els ministeris del Govern, ja que no es pot disputar a l'Estadi Nacional perquè estava prèviament reservat per al Campus Nike.

Finalment, pel que fa als resultats de l'enquesta de l'Observatori del CRES fets públics aquest dimarts, David Rios ha expressat la seva sorpresa pel fet que només un 7% dels enquestats hagin mostrat preocupació per la crisi de BPA. Tot i això, cal tenir en compte que es tractava d'una pregunta oberta per saber les preocupacions de la ciutadania i no es preguntava concretament sobre l'entitat.

Veure article original

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), David Rios, afirma que la seva formació no es pot pronunciar sobre si la proposta de l’AREB amb relació a BPA és la millor perquè desconeixen totes les opcions que s’han estudiat. “Aquest és un afer en què hi ha una opacitat total del Govern, la Uifand i l’INAF, i, per tant, no podem dir si la resolució que s’ha pres és la millor de totes”, va manifestar Rios.

¿Quins objectius es planteja en aquesta etapa al capdavant del PS?
El nostre objectiu principal ara mateix és treballar per fer un bon paper a les properes eleccions comunals. I, a altres nivells, volem també augmentar la comunicació del partit, ja sigui cap a tota la militància com externament, per tal que la ciutadania ens conegui i sàpiga quines accions estem fent per millorar la societat. Creiem que aquest darrer és un punt en el qual hi hem d’incidir. També volem mantenir el partit el màxim d’obert i de transparent, una línia que ja havia encetat l’anterior comitè executiu i que cal mantenir i potenciar.

¿Què farà el partit per fer front a l’increment de l’abstenció que va perjudicar especialment el PS en les darreres eleccions generals?
Creiem que hem tingut dificultats per fer arribar el nostre projecte a la ciutadania i per això hi va haver molta gent que no es va desplaçar a votar o que ha votat en blanc. Entenem que estem en un temps en què es requereix la reacció de la ciutadania per canviar les coses, perquè els polítics sols no poden fer-ho si no tenen el suport dels electors. Per tant, hem de fer veure als ciutadans que han d’exercir el seu dret de vot perquè és molt important per poder canviar la societat.

La bicefàlia amb un líder del partit i un president del grup parlamentari, ¿és positiva?
El PS és un partit on hi ha un equip de persones. Aquí no tenim un únic líder que gestioni el grup parlamentari i el partit. Així, el PS s’ha convertit en un equip de persones que treballem al Consell General, al partit, als comuns... I una de les qüestions que funciona molt bé internament és aquest gran treball en equip que fem. És a dir, que no hi ha una sola persona al davant de tot, sinó diverses persones que desenvolupen diferents tasques de responsabilitat.

L’inici de la legislatura s’està centrant molt en la crisi de BPA. ¿Com veu que està portant el Govern aquest tema?
Aquest tema va arribar una mica després de les eleccions i ha alterat tota la vida del país. El més raonable hauria estat que durant un cert temps haguéssim pogut analitzar els resultats electorals i hauria estat interessant constatar com Demòcrates per Andorra ha caigut en picat de manera que ha passat de 22 consellers a 15. Això és una caiguda estrepitosa, i de fet la majoria anava de deu vots a Ordino fins l’últim moment, la qual cosa demostra que el Govern d’Antoni Martí no està tan legitimat com en l’anterior legislatura. D’aquesta anàlisi, que lamentablement per l’afer BPA no s’ha arribat a fer, s’aprofita DA, que està actuant com si tingués una majoria absolutíssima com a l’anterior legislatura. Nosaltres entenem que ara és un moment d’estendre la mà i treballar plegats en determinats temes, i que haurien de ser conscients i humils que la victòria electoral no ha estat amb el marge anterior. I és que el Govern de DA hauria de ser molt més generós, perquè nosaltres des del PS i el nostre grup parlamentari estem en disposició de treballar plegats en determinats temes, com l’acostament a la UE o el cas BPA.

Però el PS ha quedat en una posició una mica residual en les darreres eleccions i LdA sembla que s’erigeix com la veritable alternativa...
Semblaria ser que els electors enfadats de DA han votat liberals i dels que ens havien de votar a nosaltres alguns no van exercir el seu dret o ho van fer en blanc. Per tant, el resultat electoral, tot i ser bastant bo pel nombre de vots, ja que es va arribar a 3.642, pel que fa al nombre d’escons no ho és. Ens ha faltat poder arribar a constituir un grup parlamentari propi, que ens hauria anat molt bé.

¿Què opina de la resolució presa per l’AREB fa uns dies?
El problema és que coneixem l’opció triada per l’AREB però desconeixem totes les altres opcions que ha descartat. Aquest és un afer en què hi ha una opacitat total per part del Govern, la Uifand i l’INAF i, per tant, no podem dir si la resolució que s’ha pres és la millor de totes.

¿Però creu que per aquesta via es podrà reflotar la part anomenada bona de l’entitat?
Nosaltres en aquesta qüestió tenim tres objectius, i si es compleixen donarem per bona l’opció triada i en cas contrari serem molt crítics. Els tres objectius són mantenir els llocs de treball, que es recuperin els fons dels estalviadors i que es dilucidi si hi ha hagut responsabilitats polítiques.

¿Hi ha hagut manca de diàleg amb els accionistes majoritaris com han criticat els liberals?
La solució tècnica, com he dit, no la valorem, però pel que fa a la part política, hem de reconèixer que el Govern té un suspens categòric. No ha parlat amb els accionistes majoritaris, cosa que és molt greu, però tampoc no ha parlat amb l’oposició i no se’ns ha donat més informació després que s’aprovés la llei de l’AREB. Nosaltres defensem una política propera i transparent i per això creiem que en aquest àmbit el Govern té un suspens extraordinari.

¿Té la impressió que s’ha fet tota la feina que calia per homologar el país en l’àmbit financer?
En aquesta qüestió, com en la inclusió a la llista de UE de països no col·laboradors, Andorra té un dèficit. Nosaltres implementem unes lleis seguint les recomanacions que ens fan els diferents organismes, però després hi ha tota una feina que ha de fer la diplomàcia en l’àmbit exterior, que és la que ha d’explicar els canvis que es fan. Aquest és un dèficit que hi ha en el ministeri d’Exteriors, que no fa la feina de promoció de totes les modificacions que estem fent. Un exemple és la llista de paradisos de la UE, ja que a banda que hi hagi hagut un error, hi ha deu països que ens consideren no col·laboradors, segurament perquè desconeixen la legislació que hem estat aprovant. I aquesta és una situació inacceptable a dia d’avui perquè vol dir que la feina no s’ha fet.

¿Pot haver afectat negativament no tenir ambaixador als Estats Units durant tota aquesta crisi de BPA?
La diplomàcia, a banda de parlar i fer promoció del país, també ha d’escoltar, i per tant has de tenir persones que vegin què és el que està fent la Unió Europea per lluitar contra el frau, per exemple. I és que una bona identificació d’un grup de treball et permet reaccionar abans que passin casos com el de la BPA.

¿Servirà d’alguna cosa la comissió de vigilància que s’ha creat al Consell General sobre l’afer BPA?
Per responsabilitat política hem d’estar dins d’aquesta comissió de vigilància, perquè si s’emprenen mesures el PS té alguna cosa a dir. Hem tingut una actitud proactiva en tot el procés fins que se’ns ha exclòs després de l’aprovació de la llei de l’AREB.

Creiem, però, que através d’aquesta comissió no podrem saber mai o serà molt difícil que se sàpiga què és el que ha passat en aquest afer, i com ha actuat la Uifand, la INAF i el Govern abans de la nota del FinCEN, cosa que és el que ens preocupa.

¿Creu que el que passa és que no es volen depurar responsabilitats si es troba que n’hi ha hagut?
Nosaltres creiem que per una banda s’ha de saber què és el que va passar per prendre mesures i que no torni a passar mai més, i que si algú ha comès alguna negligència que n’assumeixi la responsabilitat. Són dues qüestions que nosaltres entenem que són complementàries.

¿Com valora la visita del primer ministre francès i el seu suport en la crisi de BPA?
Que hi hagi un discurs positiu de França és molt interessant per a Andorra. En aquest sentit estem contents que el primer ministre francès hagi tingut paraules positives per a Andorra. I és que tenir un aliat com França, que té una importància cabdal a la UE, és una cosa que s’ha de conservar. El fet que Valls di- gués que Andorra ha reaccionat bé entenc que és un missatge positiu de cara a fora, però això no treu que internament haguem de conèixer què és el que ens ha portat cap aquí i què és el que hem de fer a partir d’ara.

El cap de Govern va llançar la idea d’un Govern de concentració si la situació per la crisi de BPA empitjorava...
Entenc que el cap de Govern volia monopolitzar el debat d’investidura i va llançar una idea al vent, perquè el cert és que no ha tingut un seguiment. El nostre aleshores candidat a cap de Govern i avui president del grup mixt ja va proposar l’any passat un pacte en matèria de fiscalitat, relacions amb la Unió Europea i competències comunals que els demòcrates ni tan sols es van dignar a contestar. I darrerament López ha tornat a propostar un pacte d’Estat que tampoc no ha tingut resposta. Per tant, per la nostra part no es pot dir que no hàgim volgut treballar plegats en temes com aquests.

Pel que fa a l’acord d’associació amb la UE, sembla que hi ha més col·laboració entre els grups parlamentaris...
L’acord d’associació és un projecte cabdal per a Andorra i, al nostre entendre, a l’igual que en la darrera legislatura, en aquesta es torna a pecar del mateix. Hi ha una manca d’informació als grups polítics i a la ciutadania del que suposa aquest tema. Per això entenem que el Govern no està fent bé la feina i això pot tenir unes conseqüències que ningú no desitja i que és que quan el poble s’hagi de manifestar sobre l’acord d’associació no tingui prou informació com per fer-ho amb sentit d’Estat.

“DA governa com si encara tingués 22 consellers i hauria de fer-ho amb més generositat i humilitat”

¿S’estan oblidant temes prioritaris per al país amb la crisi de BPA?
Crec, com he dit abans, que ha faltat una anàlisi més aprofundida dels resultats electorals del passat 1 de març i el cert és que DA està governant com si encara tingués 22 consellers i nosaltres creiem que ho hauria de fer amb més generositat i humilitat, cosa que no està fent. Nosaltres som una formació constructiva i des de DA aquesta circumstància no s’està aprofitant, sinó tot el contrari.

Però des de DA el poden respondre que continuen tenint majoria absoluta, que ja és suficient per governar en solitari...
El que vull dir és que els demòcrates estan governant per 18 vots i aquesta és una circumstància sobre la qual no hi ha suficient consciència. Les majories absolutes ben portades fan avançar, però les majories absolutes com la que tenim ara mateix el que fan és un mal terrible a la democràcia.

¿Com valora la conformació que hi ha hagut del Govern a partir d’aquests resultats electorals?
La legislatura passada era la del Govern dels millors i aquesta no sabem ben bé com s’ha format el Govern. Se li ha de donar els cent dies de gràcia, però està clar que és un Govern que ha sucumbit als favors polítics. Esperem i desitgem que puguin tirar endavant el país durant aquests quatre anys, perquè es necessita un bon Govern, però està clar que aquest és un Govern que s’ha fet amb la intenció d’afavorir compromisos polítics adquirits.

¿Què li semblen les grans línies mestres que han donat a conèixer en els darrers dies ja alguns ministres?
Demòcrates per Andorra pateix un mal, cosa que ja li passava la passada legislatura, i és que no té un model de país i el que fan els ministres és deixar anar els projectes que pensen que s’han de fer però no hi ha un nexe entre ells i no han dibuixat una Andorra del segle XXI. Nosaltres pensem que hi ha pocs recursos i a sobre els pretenen malbaratar, amb la qual cosa ens afeblim doblement.

¿L’evolució a la baixa de DA i el fet que hagin de canviar el lider d’aquí a quatre anys pot suposar la davallada definitiva d’aquest partit?
Parlar sobre això seria fer política ficció, però crec que els demòcrates avui dia no tenen el suport que tenien el 2011 i, per tant, pot passar qualsevol cosa, com que el partit es dissolgui vers la propera legislatura... El que està clar és que aquest no ha estat mai un projecte sòlid i caldrà veure si poden auguantar un desgast tan important com el que estan patint amb el tema de BPA.

L’objectiu del PS és sumar per tenir millors resultats a les comunals. ¿Què significa això?
Si volem canviar els projectes que actualment hi ha als comuns i volem promocionar les parròquies hem de guanyar, i avui no ho podem fer. Els 3.642 vots que vam obtenir és un molt bon punt de partida, però no per guanyar. Per això diem que el que cal és sumar amb un projecte en positiu. El nostre tarannà impossibilita que muntem coalicions per anar en contra d’un comú o d’un color polític, sinó que entenem que la nostra obligació és constructiva. A més, per primera vegada en la història del PS els comitès parroquials tindran potestat per decidir amb qui volen anar junts per defensar el projecte, que està obert i que volem fer conjuntament amb la gent que s’hi vulgui integrar.

La suma suposo que s’ha de fer també amb SDP...
En el cas de les comunals, SDP pot tenir projectes molt similars als nostres i, per tant, el més raonable i lògic seria que anéssim junts. Però això serà una cosa que haurà d’estudiar cada comitè local. De la mateixa manera que ens preocupa una coalició amb SDP, també ens preocupa la coalició amb Iniciativa Ciutadana i amb els Verds, i jo sóc també molt partidari d’incorporar tants independents com sigui possible, perquè això demostra que un partit s’apropa a la ciutadania.

Veure article original

La solidaritat ha quedat reduïda a la seva mínima expressió. Lamentablement en els temps actuals triomfa l’individualisme com a model de societat i de vida. Triomfa la poca implicació, triomfa el nul compromís, triomfa el mentre a mi no m’afecti, el que passi no m’interessa. És el triomf de les polítiques que fa dies que es posen en pràctica. Les polítiques del divideix i venceràs, del menyspreu a les ideologies, de la desafecció i la desinformació, les polítiques del desancorament a la classe social a la qual es pertany, del desmantellament de l’Estat del benestar per motius teòri-cament econòmics, del menyspreu i de la devaluació constant dels serveis públics. És el triomf de les polítiques de la por. Por al futur, a la pèrdua del lloc de treball, a perdre la seguretat ciutadana, a estar etiquetat d’un color diferent dels que manen. Por a enfrontar-se als poders polítics.

Estan guanyant. Perquè el que compta avui és nedar, guardar la roba i sobretot ser invisible. Així de sols es troben els treballadors de BPA amb el poc suport dels sindicats, dels empleats dels altres bancs i dels treballadors en general, com també sols es troben les persones que reben pensions per discapacitat i les retallades inhumanes que han sofert amb la nova Llei de la CASS o els treballadors que han d’estar de baixa laboral reclosos a casa els set dies a la setmana.

De tant en tant, però, sorgeixen brins d’esperança. Motius per no donar-ho tot per perdut. És el cas de les dues mil signatures recollides per evitar el tancament de la sala de gimnàstica d’Encamp i que han aconseguit el seu objectiu. Cal felicitar-ne els impulsors. La unió fa la força i la immobilització tot sovint és una bar­rera psicològica. I oblidem que fer-se sentir és un instrument útil per no perdre drets. Uns drets que tot sovint ens adonem que els hem perdut quan només tenim dret a picar de peus. Cal treballar per recuperar l’esperit solidari, el compromís personal i la implicació en la defensa dels nostres drets i del bé comú. Hem de gua-nyar els que promouen l’individualisme. La societat i els nostres fills ho agrairan. Està a les mans de cada un de nosaltres.

Els consellers socialdemòcrates, integrats al grup mixt, presentaran al setembre una nova proposició de llei per rebaixar els anys per obtenir la nacionalitat, després dels intents fallits del 2010 i del 2012. Així ho ha anunciat primer secretari del Partit Socialdemòcrata, David Rios, que ha indicat que la proposta serà de rebaixar el termini de 20 a 10 anys, tal com incloïa el seu programa electoral

Rios ha assegurat que és el moment idoni per tornar a presentar la proposta de modificació de la Llei de la nacionalitat, tenint en compte que hi ha temps suficient perquè els beneficiaris de la rebaixa puguin votar a les eleccions generals del 2019, i que el cap de Govern, Toni Martí, s'ha mostrat partidari de reobrir el debat. De fet, Rios ha recordat que el Consell d'Europa i l'ONU han recomanat en diverses ocasions a Andorra la rebaixa dels anys per obtenir la nacionalitat, i ha posat de manifest la "paradoxa" que un resident tingui drets econòmics des del primer dia i en canvi no tingui cap dret polític

El primer secretari del partit ha dit que s'ha fet ara l'anunci perquè la intenció és estendre la mà als consellers de Socialdemocràcia i Progrés i de Demòcrates per Andorra, amb l'objectiu de treballar la llei conjuntament, i s'ha mostrat obert a asseure's i negociar els anys de rebaixa

"Tenir un aliat a favor del país com Manuel Valls és una bona notícia"

D'altra banda, Rios ha qualificat de molt positiva la visita del primer ministre francès, Manuel Valls, ja que ha donat un missatge de tranquil·litat de cara a l'exterior. Amb tot, el primer secretari ha dit que a nivell intern "no ens podem quedar amb la idea que tot va bé i s'ha fet tot bé, no podem tenir el mateix grau d'autocomplaença".

Veure article original

El PS considera que no té prou informació per determinar si la resolució adoptada per l´AREB en relació al futur de BPA és la millor. El primer secretari del partit, David Rios, defineix com a molt greu que en la gestió de la crisi s'hagi mantingut al marge els propietaris del banc, els germans Cierco.

El primer secretari del PS, David Rios, afirma que els socialdemòcrates valoraran positivament el procés de resolució de BPA seguit per l´AREB si es mantenen els llocs de treball, els clients recuperen els estalvis i s´estudien hipotètiques responsabilitats polítiques. Però Rios considera que a hores d´ara no tenen prou informació per valorar si la subahasta d´un banc bo amb els actius lícits de BPA és la millor solució.

El primer secretari del PS creu, a més, que és un error haver exclós els germans Cierco de la gestió de la crisi.

Rios lamenta que en l''afer BPA', al seu parer, el Govern està actuant amb total opacitat de cara a tota la ciutadania.

Veure article original

El PS presentarà al setembre una proposició de llei per modificar la llei de nacionalitat i reduir a 10 els anys de residència necessaris per obtenir-la. Consideren que és el moment oportú ja que han passat les eleccions i fa poc el cap de Govern i SDP s´hi han pronunciat a favor. Per això conviden els consellers d´SDP i el grup demòcrata a participar en l´elaboració del text.

El socialdemòcrates consideren que és el moment oportú per modificar la llei de la nacionalitat i rebaixar de 20 a 10 els anys de residència. Volen redactar el text legislatiu a l'estiu per poder-lo entrar a tràmit parlamentari al setembre. Arran de les recents manifestacions favorables a rebaixar els requistis per obtenir la nacionalitat, emplacen els consellers d'SDP i el grup demòcrata a participar en el procés de redacció.

Així ho ha manifestat el primer secretari del PS, David Rios; "Com més suport pugui tenir aquesta modificació de llei, millor i com més possibilitats tingui de propserar millor, per això és fa ara l’anunci, de manera que dongui temps a iniciar tràmits conjunts si s’escau.

Tot i que el PS vol rebaixar els requisits de la nacionalitat a 10 anys de residència, Rios no descarta acordar amb els altres grups una rebaixa inferior.

Rios tampoc descarta que s'hi puguin sumar els liberals, si bé aquests no s´han manifestat a favor de rebaixar els anys de residència. Pel que fa a la doble nacionalitat, el primer secretari del PS ha indicat que és un tema que el partit no té resolt i que podria debatre en un futur congrés.

Veure article original

El Partit Socialdemòcrata (PS) va voler mostrar ahir tot el seu suport als metges, que reclamen una reflexió sobre la norma de la CASS que diu que els treballadors de baixa per malaltia han de romandre a casa. Segons el primer secretari del partit, David Rios, «ens preocupa que el Govern s’hagi passat de la ratlla».

«Genera un greuge molt fort amb la persona que ja pateix per allunyar-se de la feina, damunt que hagi d’estar tancada a casa», va assegurar ahir Rios, que va voler demanar al Govern «que reflexioni i revisi el reglament». «La retenció a casa deuria ser per mesures mèdiques, i no tant administratives, va afirmar el primer secretari socialdemòcrata.

«Des del PS compartim l’argument del col·legi de metges perquè aquesta mesura per controlar les baixes al final té un efecte negatiu», hi va afegir Rios. El col·legi de metges va mostrar els seus dubtes sobre aquestes obligacions de la norma.

Veure article original

El Partit Socialdemòcrata creu electoralistes les línies de treball de Jordi Torres Falcó, ministre d'Ordenament Territorial, com per exemple que l'edifici de Radio Andorra aculli Ràdio i Televisió d'Andorra. També considera que en les eleccions comunals el PS haurà d'anar amb altres forces si vol guanyar en alguna parròquia.

Les línies d'acció del ministeri d'Ordenament Territorial que va presentar dilluns el titular de la cartera Jordi Torres són interessades i electoralistes. Aquesta és la contundent conclusió de David Rios, primer secretari del PS. Considera que amb la pretensió que l'edifici de Radio Andorra aculli Ràdio i Televisió d'Andorra s'està canviant el projecte inicial, que era museístic.

També ha criticat que encara no hi hagi una ubicació per a l'heliport ni per a la futura estació d'autobusos. A més, ha reconegut que el PS haurà de pactar amb altres forces en les eleccions comunals si vol tenir possibilitats de victòria. Però ha matisat que no tenen voluntat de fer llistes contra ningú.

Finalment ha lamentat que no hi hagi una figura de cap de gabinet de l'executiu i que els dossiers del cap de Govern els portin persones que no són jurades.

Veure article original

El Partit Socialdemòcrata (PS) troba “interessades i electoralistes” les iniciatives donades a conèixer dilluns pel ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres. El primer secretari de la formació, David Rios, va manifestar que “els anuncis s’han de fer quan es té un projecte clar” i que tots els que va esmentar el ministre són “projeccions de futur”. Un exemple és l’anunci que l’edifici de Radio Andorra acollirà les instal·lacions d’RTVA “quan ja hi ha un concurs perquè allà hi vagi el Museu de la Ràdio”. Es tracta, segons va opinar Rios, d’una proposta “purament electoralista” que necessitaria obres importants o la construcció d’un edifici annex.

El polític encampadà considera també “preocupant” que encara no s’hagi elegit un espai per fer l’heliport després de quatre anys que se’n parla, i tampoc per a l’estació nacional d’autobusos, quan es va anunciar “amb bombo i platerets” durant la campanya electoral que es faria a prop de la rotonda de la Comella. “És un despropòsit com s’està gestionant aquesta qüestió”, va afirmar Rios.

El primer secretari va expressar també la preocupació del seu partit perquè no hi hagi una persona “jurada” que porti els dossiers del cap de Govern, Antoni Martí. Aquest va explicar durant la darrera sessió de control del Consell General que la persona que actua com a cap de gabinet no té oficialment aquest càrrec, però sí que porta a terme unes funcions similars. Segons va indicar Rios, no es pot trobar cap altre país al món en què no sigui una persona jurada la que s’encarregui de la gestió dels dossiers del cap de Govern i un cap de protocol. “En un Estat seriós no és normal aquesta situació”, va afegir. Pel que fa a la comissió permanent del blanqueig i el finançament del terrorisme, Rios va dir que si és cert que s’ha reunit això demostra la poca informació que facilita el Govern als grups parlamentaris.

D’altra banda, Rios va rei­terar ahir la voluntat del PS de buscar “fórmules de suma” perquè les forces progressistes tinguin possibilitats de guanyar en les properes eleccions comunals que se celebraran el mes de desembre.

Veure article original