El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), David Rios, afirma que la seva formació no es pot pronunciar sobre si la proposta de l’AREB amb relació a BPA és la millor perquè desconeixen totes les opcions que s’han estudiat. “Aquest és un afer en què hi ha una opacitat total del Govern, la Uifand i l’INAF, i, per tant, no podem dir si la resolució que s’ha pres és la millor de totes”, va manifestar Rios.
¿Quins objectius es planteja en aquesta etapa al capdavant del PS?
El nostre objectiu principal ara mateix és treballar per fer un bon paper a les properes eleccions comunals. I, a altres nivells, volem també augmentar la comunicació del partit, ja sigui cap a tota la militància com externament, per tal que la ciutadania ens conegui i sàpiga quines accions estem fent per millorar la societat. Creiem que aquest darrer és un punt en el qual hi hem d’incidir. També volem mantenir el partit el màxim d’obert i de transparent, una línia que ja havia encetat l’anterior comitè executiu i que cal mantenir i potenciar.
¿Què farà el partit per fer front a l’increment de l’abstenció que va perjudicar especialment el PS en les darreres eleccions generals?
Creiem que hem tingut dificultats per fer arribar el nostre projecte a la ciutadania i per això hi va haver molta gent que no es va desplaçar a votar o que ha votat en blanc. Entenem que estem en un temps en què es requereix la reacció de la ciutadania per canviar les coses, perquè els polítics sols no poden fer-ho si no tenen el suport dels electors. Per tant, hem de fer veure als ciutadans que han d’exercir el seu dret de vot perquè és molt important per poder canviar la societat.
La bicefàlia amb un líder del partit i un president del grup parlamentari, ¿és positiva?
El PS és un partit on hi ha un equip de persones. Aquí no tenim un únic líder que gestioni el grup parlamentari i el partit. Així, el PS s’ha convertit en un equip de persones que treballem al Consell General, al partit, als comuns... I una de les qüestions que funciona molt bé internament és aquest gran treball en equip que fem. És a dir, que no hi ha una sola persona al davant de tot, sinó diverses persones que desenvolupen diferents tasques de responsabilitat.
L’inici de la legislatura s’està centrant molt en la crisi de BPA. ¿Com veu que està portant el Govern aquest tema?
Aquest tema va arribar una mica després de les eleccions i ha alterat tota la vida del país. El més raonable hauria estat que durant un cert temps haguéssim pogut analitzar els resultats electorals i hauria estat interessant constatar com Demòcrates per Andorra ha caigut en picat de manera que ha passat de 22 consellers a 15. Això és una caiguda estrepitosa, i de fet la majoria anava de deu vots a Ordino fins l’últim moment, la qual cosa demostra que el Govern d’Antoni Martí no està tan legitimat com en l’anterior legislatura. D’aquesta anàlisi, que lamentablement per l’afer BPA no s’ha arribat a fer, s’aprofita DA, que està actuant com si tingués una majoria absolutíssima com a l’anterior legislatura. Nosaltres entenem que ara és un moment d’estendre la mà i treballar plegats en determinats temes, i que haurien de ser conscients i humils que la victòria electoral no ha estat amb el marge anterior. I és que el Govern de DA hauria de ser molt més generós, perquè nosaltres des del PS i el nostre grup parlamentari estem en disposició de treballar plegats en determinats temes, com l’acostament a la UE o el cas BPA.
Però el PS ha quedat en una posició una mica residual en les darreres eleccions i LdA sembla que s’erigeix com la veritable alternativa...
Semblaria ser que els electors enfadats de DA han votat liberals i dels que ens havien de votar a nosaltres alguns no van exercir el seu dret o ho van fer en blanc. Per tant, el resultat electoral, tot i ser bastant bo pel nombre de vots, ja que es va arribar a 3.642, pel que fa al nombre d’escons no ho és. Ens ha faltat poder arribar a constituir un grup parlamentari propi, que ens hauria anat molt bé.
¿Què opina de la resolució presa per l’AREB fa uns dies?
El problema és que coneixem l’opció triada per l’AREB però desconeixem totes les altres opcions que ha descartat. Aquest és un afer en què hi ha una opacitat total per part del Govern, la Uifand i l’INAF i, per tant, no podem dir si la resolució que s’ha pres és la millor de totes.
¿Però creu que per aquesta via es podrà reflotar la part anomenada bona de l’entitat?
Nosaltres en aquesta qüestió tenim tres objectius, i si es compleixen donarem per bona l’opció triada i en cas contrari serem molt crítics. Els tres objectius són mantenir els llocs de treball, que es recuperin els fons dels estalviadors i que es dilucidi si hi ha hagut responsabilitats polítiques.
¿Hi ha hagut manca de diàleg amb els accionistes majoritaris com han criticat els liberals?
La solució tècnica, com he dit, no la valorem, però pel que fa a la part política, hem de reconèixer que el Govern té un suspens categòric. No ha parlat amb els accionistes majoritaris, cosa que és molt greu, però tampoc no ha parlat amb l’oposició i no se’ns ha donat més informació després que s’aprovés la llei de l’AREB. Nosaltres defensem una política propera i transparent i per això creiem que en aquest àmbit el Govern té un suspens extraordinari.
¿Té la impressió que s’ha fet tota la feina que calia per homologar el país en l’àmbit financer?
En aquesta qüestió, com en la inclusió a la llista de UE de països no col·laboradors, Andorra té un dèficit. Nosaltres implementem unes lleis seguint les recomanacions que ens fan els diferents organismes, però després hi ha tota una feina que ha de fer la diplomàcia en l’àmbit exterior, que és la que ha d’explicar els canvis que es fan. Aquest és un dèficit que hi ha en el ministeri d’Exteriors, que no fa la feina de promoció de totes les modificacions que estem fent. Un exemple és la llista de paradisos de la UE, ja que a banda que hi hagi hagut un error, hi ha deu països que ens consideren no col·laboradors, segurament perquè desconeixen la legislació que hem estat aprovant. I aquesta és una situació inacceptable a dia d’avui perquè vol dir que la feina no s’ha fet.
¿Pot haver afectat negativament no tenir ambaixador als Estats Units durant tota aquesta crisi de BPA?
La diplomàcia, a banda de parlar i fer promoció del país, també ha d’escoltar, i per tant has de tenir persones que vegin què és el que està fent la Unió Europea per lluitar contra el frau, per exemple. I és que una bona identificació d’un grup de treball et permet reaccionar abans que passin casos com el de la BPA.
¿Servirà d’alguna cosa la comissió de vigilància que s’ha creat al Consell General sobre l’afer BPA?
Per responsabilitat política hem d’estar dins d’aquesta comissió de vigilància, perquè si s’emprenen mesures el PS té alguna cosa a dir. Hem tingut una actitud proactiva en tot el procés fins que se’ns ha exclòs després de l’aprovació de la llei de l’AREB.
Creiem, però, que através d’aquesta comissió no podrem saber mai o serà molt difícil que se sàpiga què és el que ha passat en aquest afer, i com ha actuat la Uifand, la INAF i el Govern abans de la nota del FinCEN, cosa que és el que ens preocupa.
¿Creu que el que passa és que no es volen depurar responsabilitats si es troba que n’hi ha hagut?
Nosaltres creiem que per una banda s’ha de saber què és el que va passar per prendre mesures i que no torni a passar mai més, i que si algú ha comès alguna negligència que n’assumeixi la responsabilitat. Són dues qüestions que nosaltres entenem que són complementàries.
¿Com valora la visita del primer ministre francès i el seu suport en la crisi de BPA?
Que hi hagi un discurs positiu de França és molt interessant per a Andorra. En aquest sentit estem contents que el primer ministre francès hagi tingut paraules positives per a Andorra. I és que tenir un aliat com França, que té una importància cabdal a la UE, és una cosa que s’ha de conservar. El fet que Valls di- gués que Andorra ha reaccionat bé entenc que és un missatge positiu de cara a fora, però això no treu que internament haguem de conèixer què és el que ens ha portat cap aquí i què és el que hem de fer a partir d’ara.
El cap de Govern va llançar la idea d’un Govern de concentració si la situació per la crisi de BPA empitjorava...
Entenc que el cap de Govern volia monopolitzar el debat d’investidura i va llançar una idea al vent, perquè el cert és que no ha tingut un seguiment. El nostre aleshores candidat a cap de Govern i avui president del grup mixt ja va proposar l’any passat un pacte en matèria de fiscalitat, relacions amb la Unió Europea i competències comunals que els demòcrates ni tan sols es van dignar a contestar. I darrerament López ha tornat a propostar un pacte d’Estat que tampoc no ha tingut resposta. Per tant, per la nostra part no es pot dir que no hàgim volgut treballar plegats en temes com aquests.
Pel que fa a l’acord d’associació amb la UE, sembla que hi ha més col·laboració entre els grups parlamentaris...
L’acord d’associació és un projecte cabdal per a Andorra i, al nostre entendre, a l’igual que en la darrera legislatura, en aquesta es torna a pecar del mateix. Hi ha una manca d’informació als grups polítics i a la ciutadania del que suposa aquest tema. Per això entenem que el Govern no està fent bé la feina i això pot tenir unes conseqüències que ningú no desitja i que és que quan el poble s’hagi de manifestar sobre l’acord d’associació no tingui prou informació com per fer-ho amb sentit d’Estat.
“DA governa com si encara tingués 22 consellers i hauria de fer-ho amb més generositat i humilitat”
¿S’estan oblidant temes prioritaris per al país amb la crisi de BPA?
Crec, com he dit abans, que ha faltat una anàlisi més aprofundida dels resultats electorals del passat 1 de març i el cert és que DA està governant com si encara tingués 22 consellers i nosaltres creiem que ho hauria de fer amb més generositat i humilitat, cosa que no està fent. Nosaltres som una formació constructiva i des de DA aquesta circumstància no s’està aprofitant, sinó tot el contrari.
Però des de DA el poden respondre que continuen tenint majoria absoluta, que ja és suficient per governar en solitari...
El que vull dir és que els demòcrates estan governant per 18 vots i aquesta és una circumstància sobre la qual no hi ha suficient consciència. Les majories absolutes ben portades fan avançar, però les majories absolutes com la que tenim ara mateix el que fan és un mal terrible a la democràcia.
¿Com valora la conformació que hi ha hagut del Govern a partir d’aquests resultats electorals?
La legislatura passada era la del Govern dels millors i aquesta no sabem ben bé com s’ha format el Govern. Se li ha de donar els cent dies de gràcia, però està clar que és un Govern que ha sucumbit als favors polítics. Esperem i desitgem que puguin tirar endavant el país durant aquests quatre anys, perquè es necessita un bon Govern, però està clar que aquest és un Govern que s’ha fet amb la intenció d’afavorir compromisos polítics adquirits.
¿Què li semblen les grans línies mestres que han donat a conèixer en els darrers dies ja alguns ministres?
Demòcrates per Andorra pateix un mal, cosa que ja li passava la passada legislatura, i és que no té un model de país i el que fan els ministres és deixar anar els projectes que pensen que s’han de fer però no hi ha un nexe entre ells i no han dibuixat una Andorra del segle XXI. Nosaltres pensem que hi ha pocs recursos i a sobre els pretenen malbaratar, amb la qual cosa ens afeblim doblement.
¿L’evolució a la baixa de DA i el fet que hagin de canviar el lider d’aquí a quatre anys pot suposar la davallada definitiva d’aquest partit?
Parlar sobre això seria fer política ficció, però crec que els demòcrates avui dia no tenen el suport que tenien el 2011 i, per tant, pot passar qualsevol cosa, com que el partit es dissolgui vers la propera legislatura... El que està clar és que aquest no ha estat mai un projecte sòlid i caldrà veure si poden auguantar un desgast tan important com el que estan patint amb el tema de BPA.
L’objectiu del PS és sumar per tenir millors resultats a les comunals. ¿Què significa això?
Si volem canviar els projectes que actualment hi ha als comuns i volem promocionar les parròquies hem de guanyar, i avui no ho podem fer. Els 3.642 vots que vam obtenir és un molt bon punt de partida, però no per guanyar. Per això diem que el que cal és sumar amb un projecte en positiu. El nostre tarannà impossibilita que muntem coalicions per anar en contra d’un comú o d’un color polític, sinó que entenem que la nostra obligació és constructiva. A més, per primera vegada en la història del PS els comitès parroquials tindran potestat per decidir amb qui volen anar junts per defensar el projecte, que està obert i que volem fer conjuntament amb la gent que s’hi vulgui integrar.
La suma suposo que s’ha de fer també amb SDP...
En el cas de les comunals, SDP pot tenir projectes molt similars als nostres i, per tant, el més raonable i lògic seria que anéssim junts. Però això serà una cosa que haurà d’estudiar cada comitè local. De la mateixa manera que ens preocupa una coalició amb SDP, també ens preocupa la coalició amb Iniciativa Ciutadana i amb els Verds, i jo sóc també molt partidari d’incorporar tants independents com sigui possible, perquè això demostra que un partit s’apropa a la ciutadania.
Veure article original
- Avís legal - I tu què pots fer?
