La solidaritat ha quedat reduïda a la seva mínima expressió. Lamentablement en els temps actuals triomfa l’individualisme com a model de societat i de vida. Triomfa la poca implicació, triomfa el nul compromís, triomfa el mentre a mi no m’afecti, el que passi no m’interessa. És el triomf de les polítiques que fa dies que es posen en pràctica. Les polítiques del divideix i venceràs, del menyspreu a les ideologies, de la desafecció i la desinformació, les polítiques del desancorament a la classe social a la qual es pertany, del desmantellament de l’Estat del benestar per motius teòri-cament econòmics, del menyspreu i de la devaluació constant dels serveis públics. És el triomf de les polítiques de la por. Por al futur, a la pèrdua del lloc de treball, a perdre la seguretat ciutadana, a estar etiquetat d’un color diferent dels que manen. Por a enfrontar-se als poders polítics.
Estan guanyant. Perquè el que compta avui és nedar, guardar la roba i sobretot ser invisible. Així de sols es troben els treballadors de BPA amb el poc suport dels sindicats, dels empleats dels altres bancs i dels treballadors en general, com també sols es troben les persones que reben pensions per discapacitat i les retallades inhumanes que han sofert amb la nova Llei de la CASS o els treballadors que han d’estar de baixa laboral reclosos a casa els set dies a la setmana.
De tant en tant, però, sorgeixen brins d’esperança. Motius per no donar-ho tot per perdut. És el cas de les dues mil signatures recollides per evitar el tancament de la sala de gimnàstica d’Encamp i que han aconseguit el seu objectiu. Cal felicitar-ne els impulsors. La unió fa la força i la immobilització tot sovint és una barrera psicològica. I oblidem que fer-se sentir és un instrument útil per no perdre drets. Uns drets que tot sovint ens adonem que els hem perdut quan només tenim dret a picar de peus. Cal treballar per recuperar l’esperit solidari, el compromís personal i la implicació en la defensa dels nostres drets i del bé comú. Hem de gua-nyar els que promouen l’individualisme. La societat i els nostres fills ho agrairan. Està a les mans de cada un de nosaltres.
- Avís legal - I tu què pots fer?
