El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, va fer ahir una primera valoració del projecte de llei de pressupost del 2015 ja entrat a tràmit parlamentari. López considera que és “tendenciós” atribuir el dèficit que es preveu en els comptes de l’Estat per a l’any vinent a la despesa sanitària i social, com, segons afirma, va fer el Govern durant la presentació del pressupost.

I és que hi ha altres aspectes, relacionats amb els ingressos, que contribueixen que l’executiu no hagi arribat a l’equilibri pressupostari com va anunciar a principis de la legislatura, com són, per exemple, que l’IRPF no hagi pogut posar-se en marxa fins al 2015 o els 20 milions d’euros que calculen que no s’han recaptat enguany i que “també es deixaran d’ingressar l’any vinent procedents del sector bancari”.

També es deixen d’obtenir ingressos per a les arques públiques, segons va recordar ahir López, amb les exempcions que es preveuen en alguns casos per a l’impost de societats (IS) i per a les Sicav, i a causa d’un sistema fiscal que “només grava les rendes dels treballadors però les grans fortunes no”.

El primer secretari del PS va reiterar també les crítiques a les inversions previstes per a l’exercici vinent per estar centrades de nou en “grans obres” “i més rotondes i trams de carreteres” i, en canvi, un any més, “no s’aposta per reactivar l’economia, generar nous llocs de treball i ajudar els petits i mitjans empresaris”. “Sí que hi ha diners per a les inversions milionàries però no per al dèficit sanitari”, va manifestar López.

El líder dels socialdemòcrates considera que és lògic que creixi el dèficit de la branca general de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), tenint en compte que dos punts de cotització passen a la branca de jubilació. Tot i així, creu que aquest dèficit és assumible i que no cal recórrer a les “retallades molt importants en prestacions i tractaments” que pretén aplicar l’empresa parapública i que ha proposat al Govern, segons consta a la memòria del projecte de pressupost. Davant d’aquesta situació, López demana al Govern i al grup parlamentari demòcrata que expliquin de manera urgent si comparteixen aquestes mesures “i si ho posaran al programa electoral”.

El PS rebutja que a aquestes alçades de la legislatura es puguin aplicar accions que dificultin l’accés a determinats especialistes mèdics o tractaments i per això es postula com “l’únic garant d’un sistema de sanitat públic com el que els nostres ciutadans volen”. En canvi, els socialdemòcrates lamenten la “incapacitat” del Govern per aplicar mesures que permetin “modernitzar la gestió de la despesa sanitària” i fer que sigui “més efectiva”. “No és veritat que la despesa de la CASS no sigui sostenible”, va emfasitzar el primer secretari del PS. Per López, el que han fet els demòcrates ha estat “desmantellar” el sistema de pensions i de protecció social, en referència a la nova Llei de la CASS aprovada en aquesta legislatura, i va insistir que no creu que les noves “retallades” siguin necessàries. “La sanitat costa uns diners i és un servei públic irrenunciable”, va dir López.

“No ens agrada” la llei del pla de pensions

El primer secretari del PS, Pere López, va reiterar que el projecte de llei del pla de pensions que es votarà avui al Consell “no ens agrada” i, en aquest sentit, va recordar les quatre reserves d’esmena del grup socialdemòcrata. López considera que aquest és un tema “mal tancat” i sobre el qual els partits hauran de plasmar les seves propostes al programa per a les properes eleccions. D’altra banda, el líder del PS va lamentar que el dret de vaga a la pràctica només es pugui exercir en el sector públic per la regulació que hi ha en l’àmbit sindical. López va avançar que ja hi ha contactes amb altres forces de cara a les properes eleccions i va dir que en breu hi haurà una trobada amb SDP.

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata, Pere López, va criticar ahir durament el Govern després de la presentació del projecte de llei del pressupost del 2015 que va ser acceptat a tràmit pel Consell General el dilluns. López es va centrar en fer una valoració dels aspectes analitzats «a gran escala i que calen estudiar al detall», centrant-se en el previsió de pressupost relacionat amb el sistema sanitari i les pensions per jubilació.

El primer secretari del PS va mostrar el seu desacord amb que el ministeri de Sanitat hagi inclòs les mesures proposades per la CASS. Un propostes que López va assegurar que el seu grup parlamentari no comparteix. El pressupost, a més, no preveuen un equilibri pressupostari «tal i com havien assegurat que farien des de Demòcrates per Andorra» per aquest darrers pressuposto de la legislatura. A més, va afegir que el pressupost mostra una «segona onada de retallades després de les retallades socials que van venir amb la reforma de la llei de la CASS». Segons López, el seu partit és l'únic que «va votar en contra de la llei de la CASS i de la llei de serveis socials sociosanitaris, i els únics defensors d'un sistema de sanitat públic a l'alçada». Des del PS afirmen que s'ha insistit en el discurs de la insostenibilitat del sistema sanitari i de pensions, generant «preocupació i por» entre el ciutadans «per justificar les seves polítiques de retallades».

L'origen dels problemes // López va insistir en què és normal que hi hagi dèficit en un sistema sanitari públic, perquè no hi ha ingressos o són mínims, però és un dret fonamental i un servei necessari. Segons López, el Govern està fent una «política de maquillatge» quan afirmen que hi ha hagut un increment del dèficit de salut en aquest exercici respecte l'anterior. Per trobar l'origen dels problemes d'aquest dèficit, López va afirmar que s'hauria de parlar del descens en la inversió.

El primer secretari del PS va criticar que «la gran reforma sanitària» que havia de garantir la viabilitat de dels comptes de la CASS es va traduir «simplement en una modificació dels percentatges d'assignació» entre la part de les cotitzacions que va a finançar la branca general i la par de les cotitzacions que va destinada a les pensions.

El consell d'administració de la CASS «presenta unes mesures de retallades molt importants en l'àmbit sanitari». Però López va recordar que la política sanitària depèn, al final, del ministeri de Salut, i en aquests quatre anys de legislatura «el balanç és un fracàs. S'han presentat multitud de projectes, però la implantació efectiva i real de les mesures és pràcticament nul·la».

‘Engany electoral' // El primer secretaria del PS va titllar «d'engany electoral» el fet de que el Govern no hagi complert amb la promesa d'equilibri pressupostari. A més, considera que s'ha fet un «ús tendenciós» del dèficit atribuint-lo, particularment, al «dèficit sanitari, la insostenibilitat del sistema sanitari i vinculant-lo a tota la despesa social». López espera que en el programa electoral de l'any vinent, DA siguin «valents» i incloguin «aquetes retallades a diferència del que van fer al 2011, en què van enganyar als ciutadans». La població andorrana, a més, envelleix (actualment està molt a prop dels 40 anys) i, per tant, la despesa tant en sanitat com en pensions creix i ho seguirà fent, però el rati de despesa sanitària o de pensions segueix sent inferior al d'altres països.

Aquesta tarda, el grup parlamentari demòcrata, a iniciativa del Govern, incomplirà de manera flagrant una nova promesa electoral votant a favor del projecte de llei qualificada de creació i regulació del pla de pensions de la funció pública.

Que lluny queden ara les paraules del candidat Toni Martí a la campanya electoral del 2011: “No modificaré les condicions de jubilació”, repetia el candidat Martí en les seves entrevistes amb diversos col·lectius de l’administració. “El PS fa alarmisme” deien els demòcrates durant les rodes de premsa. I hi afegien el ja conegut “volem ser el Govern dels millors”.

Si bé entenc que pot resultar temptador retallar els complements de jubilació dels treballadors públics per fer creure a una part de l’opinió pública que es vol lluitar contra el grup dels “privilegiats”, és profundament injust per a aquells que sense esperar-s’ho van creure innocentment que els programes i les promeses electorals estaven fetes per ser realitzades, complertes.

Una vegada més, després de les retallades salarials, els IPC negatius, la desaparició del sistema de gestió d’acompliment, la congelació dels triennis i l’IRPF, el Govern busca furgar a la butxaca del treballador públic de manera retroactiva, després d’haver-lo presentat com el responsable de tots els mals del país, donant satisfacció als sectors que han acabat creient que en comptes de pujar les pensions més baixes calia baixar les dels treballadors públics.

El que no diu el Govern, és que hi ha altres maneres de racionalitzar la despesa pública. Aquí us presento unes idees fruit del treball de la taula per a la reforma de la funció pública que es van consensuar durant els dos anys del Govern socialdemòcrata. Unes propostes que van sorgir després de mesos d’intens treball i que, per raons desconegudes, ni s’han desenvolupat ni tan sols s’han tingut en compte. Aquestes són les propostes que avui malauradament no es votaran:

• Regular els salaris públics de manera que cap treballador de l’administració pugui cobrar per sobre del salari del cap de govern.
  
• Reconduir una part de l’import dels triennis per finançar el fons de complement de jubilació.
• Revisar el sistema d’atorgaments de complements de responsabilitat afegida per evitar els excessos.
• Crear noves figures a l’administració (“funcionari interí” o “agent de l’administració de caràcter contractual”) per posar fi a la situació de precarietat que viuen centenars d’eventuals a l’administració.
• Limitar el nombre d’assessors publicant les despeses i detallant el contingut de les seves tasques.
• Planificar les necessitats de l’Administració del futur, formant els treballadors en els nous reptes que caldrà afrontar evitant les futures contractacions en àrees en què ara no tenim personal especialitzat.
• Flexibilitzar la jornada laboral per poder adaptar el servei a les demandes de la població i reduir les hores extra.
  
  

Acostar les necessitats de l’administració general i els comuns per aconseguir una major eficiència en la gestió pública.

Com deia, cap d’aquestes propostes es votarà avui, la majoria de les quals són gratuïtes i fàcils d’implementar i a mitjà termini reportarien més diners que les noves retallades. DA ha optat pel camí de la retallada unilateral i injusta en lloc del camí del diàleg per a una administració pública més eficient i moderna.

Les aturades per part de diferents col·lectius (com ara mestres, professors i duaners) d’ahir han posat de manifest la necessitat de regular els drets de vaga i de manifestació; una (altra) promesa per afegir a la llarga (llarguíssima) llista d’incompliments per part del cap de Govern, Toni Martí.

Aquestes aturades són molt comprensibles després de 4 anys de desprestigi, de crítiques gens velades contra els treballadors del servei públic en general i d’intentar generar per part de DA un enfrontament constant entre treballadors del sector públic i del privat.

La tercera retallada de drets dels treballadors de la funció pública s’ha produït, a més, d’una forma que és inacceptable per prepotent i pels seus efectes retroactius; unes actituds mancades de tot fonament quan sabem que hi havia tota la bona predisposició per part dels funcionaris a trobar una solució consensuada a la problemàtica existent.

En paral·lel, vull expressar que crec que s’equivoquen tots aquells que poden arribar a pensar que aquestes retallades de salaris i drets els són beneficioses; especialment si es tracta de treballadors del sector privat o bé petits empresaris. Les retallades aplicades per DA ens perjudiquen a tots.

Els treballadors públics saben tot el que hem fet des del PS, tant des de responsabilitats de govern com des de l’oposició. Saben dels bons acords als quals vam arribar en el seu moment i del nostre compromís a reprendre’ls si tornem a tenir responsabilitats de govern.

Però avui vull que la meva reflexió vagi dedicada de manera destacada a la resta dels treballadors. Sobretot pel que fa a la necessitat imperiosa de regular el dret sindical perquè els treballadors privats puguin defensar de forma col·lectiva les seves condicions de treball amb l’activitat sindical i la negociació col·lectiva.

Aquestes propostes, juntament amb la necessitat d’aturar l’enfrontament de treballadors públics i privats per treballar per una Andorra més competitiva i competent en què alhora els treballadors tinguin millors condicions de treball, seran en la nostra proposta política per a les properes eleccions.

Hans Christian Andersen va publicar l'any 1837 un conte anomenat El vestit nou de l'emperador. Aquest, i tal i com recullen els cercadors virtuals, va ser adaptat a diversos formats pel seu èxit; incloent una òpera satírica, una pel·lícula de dibuixos animats i algunes cançons. A més d'aquest flamant èxit, el títol del conte ha esdevingut una expressió comuna en la nostra societat i en molts contexts. Tal és així que jo mateix l'he volgut adoptar per a l'encapçalament d'aquest article.

Hi haurà gent que potser no ha tingut l'oportunitat de veure la pel·lícula o l'adaptació infantil que va fer Roser Capdevila, autora dels dibuixos animats Les tres bessones, d'aquest conte amb un bon missatge de rerefons . El recomano per als que tinguin petits a casa. L'argument consisteix bàsicament en l'obsessió d'un emperador (en el nostre cas i realitat, també ho podríem aplicar al terme emperadriu), per demostrar el seu poder a través del luxe i l'aparença. De fet no és d'estranyar que la cadira pública, la mateixa a la que seia l'emperador i la que genera canvis de roba per a actuals mandataris, com ara del vermell al lila i d'aquest al taronja, generi en molts aquesta compulsivitat obsessiva; totalment aliena a la sobirania popular.

L'emperador d'Andersen va encarregar a dos sastres el vestit més fi del món a canvi d'una gran recompensa. Els dos sastres el van enganyar, dient-li que el vestit estava fet d'una tela màgica que era invisible per als estúpids. L'emperador es va emprovar l'inexistent vestit i no es va atrevir a dir que no el veia per por a ser jutjat com a ximple; i més després dels elogis que va rebre dels seus ministres, que tampoc no van gosar admetre que no veien res. L'emperador va sortir en desfilada i la gent no deia res. Tothom estava assabentat de les propietats de la tela. No va ser fins que un nen va exclamar que l'emperador anava nu, que el públic va esclafir en rialles.

El missatge del conte d'Andersen és ben clar. Alerta contra la vanitat que amaga el buit i contra la hipocresia, que impedeix dir les veritats més òbvies. Veritats latents que podem encabir a la nostra realitat política actual. Tant parroquial com nacional.

Només un nen (subjecte que el podríem comparar amb els que per a molts som catalogats com els revolucionaris o els emprenyats), que encara no està sotmès als prejudicis socials, és capaç de cridar el que pensa sense por a l'opinió dels altres. I la realitat política andorrana és aquesta. Una totalment igual a la d'Andersen.

La política actual d'alguns mandataris és un vestidor ple d'interessos personals, on els principis socials queden en un segon i tercer pla. Els ètics, pel terra. Els que s'atreveixen a parlar o reclamar són etiquetats, catalogats i assenyalats per la generació política més conservadora i ancorada a la cadira del poble.

A l'hora que es dóna aquest canvi de pàgina, necessari per a l'evolució en drets socials i la d'un codi ètic, continuem pagant vestits nous a l'emperador i a les emperadrius. Els nens que diuen les veritats, gens apreciats pels mandataris més neoliberalistes, els fan culpables de la situació de la seva mala gestió pública quan aquests, deixen que el poble es mori de gana. Emperadors i emperadrius de centre i de dreta als que potser cal una nova reflexió com la va fer llavors ençà, el senyor Andersen. Necessitem més nens i nenes que diguin la veritat, sense por al que puguin pensar els altres. Nens i nenes amb valors socialdemòcrates de veritat i no de jaqueta, com algunes emperadrius.

El Partit Socialdemòcrata va celebrar dissabte passat el primer comitè directiu després de l'elecció –en un procés de primàries– de Pere López com a candidat a cap de Govern. El mateix López va ser l'encarregat de transmetre als mitjans els temes tractats en el debat i va afirmar que «s'ha engegat tota la maquinària electoral» López va assegurar que el partit adoptarà com a programa electoral les propostes que ell va treballar en les primàries i que «en les setmanes vinents» es reunirà amb diferents col·lectius de l'àmbit econòmic, social, cultural i esportius per debatre-les i buscar suports.

El futur candidat del PS va insistir que «no hi haurà apriorismes» a l'hora de triar els diàlegs per treballar programes i aliances. Entre altres va reconèixer que mantindrà converses amb AD800, el partit Verds d'Andorra i també SDP, donat que tenen una «visió àmplia de construir un projecte progressista».

Els objectius de les trobades que va proposar López al comitè directiu són «donar a conèixer les propostes del partit i intercanviar punts de vista per concretar la proposta política» i va afegir que «tant de bo que de les converses sorgeixi la voluntat de sumar-se al nostre projecte o enriquir-lo». López també va defensar el projecte de base del partit, que considera «sòlid, clar i de país».

ARA ÉS EL MOMENT // El PS creu que és ara el moment de «posar-se en contacte de manera més formal amb aquelles formacions i col·lectius» amb les quals té «més possibilitats de posar-nos d'acord», però defensa que en aquest procés són ells els que han de tenir la «iniciativa i el lideratge». Fins i tot, López va assegurar que «hi haurà una comunicació cap a ells [SDP] explicant la nostra visió àmplia de construir un projecte progressista», tot i que va indicar que «seria molt relatiu que són els que estan més propers a nosaltres [en qüestions programàtiques] sobretot per les decisions que han pres durant aquesta legislatura».

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, va defensar ahir la proposició de llei de reactivació del comerç i va reiterar que “si hi ha voluntat política” es pot aprovar en aquesta legislatura, i fins i tot abans de les festes nadalenques, moment important per al sector pel que representen respecte a la facturació total. Les conselleres generals demòcrates Sílvia Calvó i Olga Adellach van acusar López dilluns passat de tenir un “desconeixement profund” del funcionament del Consell General per haver afirmat que aquest text podia rebre el vistiplau de la cambra parlamentària en un període tan curt de temps, sobretot tenint en compte que la comissió d’Economia té ara en estudi una desena de projectes de llei. López va replicar ahir que es tracta d’una proposició de llei “important” per a un dels sectors més durament castigats per la crisi econòmica i que les mesures que s’hi proposen tindran un impacte en els comptes de resultats dels negocis.

El líder del PS va insistir que les comissions bancàries que paguen els comerços s’han anat incrementant “any rere any”, quan per contra s’ha reduït el risc a què s’exposen els bancs, i per tant “s’han d’ajustar a la baixa”. Segons va explicar López, tots els països europeus estan aplicant progressivament la directiva comunitària en la matèria, “i no estaria justificat que Andorra no fes el mateix”. El màxim responsable socialdemòcrata considera, però, que veu en els demòcrates “una resistència a regular una activitat econòmica en allò que afecta el sector bancari”. “Si hi ha voluntat d’aprovar aquesta llei, el calendari ho permet”, va recalcar. A més, segons López, no tindria justificació “que un Govern que no ha aplicat cap mesura de reactivació” rebutgés la presa en consideració del text.

López va defensar també ahir la proposició de llei de cooperatives, després que els demòcrates anunciessin la presentació de 91 esmenes al text i proposessin, entre altres canvis, eliminar les bonificacions fiscals perquè no es produeixin casos de frau. Pel PS, el grup demòcrata ha fet una lectura “precipitada” del text, ja que no hi ha un tracte fiscal especial per a aquest tipus de societats perquè han d’aportar un 10% dels seus beneficis a formació i un 10% més al fons de reserva. Això faria que el model cooperativista fos “inviable” en cas que s’hi apliqués també un 10% com a impost de societats, segons els socialdemòcrates, que estan preocupats perquè si es canvia aquest punt es desincentivarà la creació de cooperatives. En aquest sentit, López va dir que els membres del grup socialdemòcrata intentarien fer “pedagogia” davant de DA per fer entendre que no s’obre la porta al frau fiscal.

López va criticar de nou que el Govern no hagi engegat accions per impulsar l’economia. El PS veu que aquesta qüestió no ha preocupat “especialment” els participants en el congrés que DA de dissabte passat. “Hem trobat molt a faltar que les principals preocupacions dels ciutadans, com la crisi, l’atur, les pensions o els serveis socials, no hagin estat a l’ordre del dia del congrés de DA”, va dir López.

López diu que Ferrer no ha fet polítiques d’esquerres

El PS considera que les connivències entre la cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, i els demòcrates no són noves, sinó que han estat constants al llarg de la legislatura comunal. Per això no ha sorprès els socialdemòcrates l’anunci fet al congrés de DA d’un possible acord polític de cara a les eleccions generals. El primer secretari del PS, Pere López, creu que queda poc del passat socialdemòcrata de Ferrer perquè el Comú ha fet una política que “no es pot catalogar d’esquerres” en l’àmbit social o de defensa del patrimoni, per exemple. López va dir que l’objectiu del PS és tancar “una bona proposta” i intentar recuperar els vots que va perdre als comicis de l’any 2011 a Andorra la Vella.

El candidat del PS, Pere López, va respondre ahir a les crítiques de les consellers de DA, Sílvia Calvó i Olga Adellach. Ho va fer des d'una actitud conciliadora i sense acritud, amb un missatge en positiu perquè les proposicions de llei de cooperatives i de reactivació del comerç puguin tirar endavant després del treball en comissió i analitzant les esmenes del grup demòcrata.

Això sí, va defensar el text del PS, que des de DA es va titllat d'incoherent i de poc adaptat a la realitat del país, i va insistir en la bonança del sistema cooperatiu «que en altres països funciona molt bé, genera riquesa i llocs de treball».

Lectura precipitada // El líder socialdemòcrata va considerar que des de DA «s'ha fet una lectura massa ràpida», i va defensar la fórmula de la proposició de llei «perquè han de tenir un model fiscal diferent i no es poden equiparar a la resta de societats.» En aquest punt, López va assegurar que les cooperatives serien «inviables si s'acaben imposant les mateixes aportacions fiscals que les empreses i, a més, les que són pròpies de les cooperatives». Són aquests els motius pel qual Lòpez va replicar les conselleres negant que pugui haver-hi un risc de frau fiscal. Respecte als assessors que hi van treballar en el text, el candidat del PS va assenyalar que «estan reputats com els millors del món i a més han treballat conjuntament amb juristes d'Andorra. És difícil acceptar que el projecte sigui tan erroni».

López va mantenir un discurs similar pel que fa a la proposició de llei de reactivació del comerç, i va reptar DA a que «diguin que no la volen i no s'excusin en el calendari». El polític del PS va recordar que es tracten de quatre articles i que no hi ha excusa per deixar-la en un calaix. López va incidir en el mal moment que travessa el comerç i en la necessitat d'adoptar mesures, i va insistir en la necessitat de suprimir «unes comissions bancaries que s'han anat incrementant».

El primer secretari del PS, Pere López, ha respost les crítiques de les conselleres demòcrates a la llei de reactivació del comerç i a la de cooperatives.

En el primer cas, López emplaça a DA a manifestar-se clarament "si no vol aquesta llei i entèn que el sector comercial no necessita un impuls real a la seva activitat i una reducció dels costos que està suportant". I ha reiterat que si hi ha voluntat política es pot aprovar la llei aquesta legislatura.

Pel que fa a la llei de cooperatives, López ha demanat que no es desvirtuï l'esperit de la llei i es mantingui una fiscalitat diferent per incentivar la creació de cooperatives. Sinó, diu, es pot crear "un model de cooperatives que no sigui atractiu" i derivi en "una llei aprovada però amb un resultat pràctic que no sigui el que tots volem".

Pel que fa al congrés que Demòcrates per Andorra va celebrar dissabte, López va trobar a faltar temes que preocupen els ciutadans, com ara la crisi, més enllà de parlar d'aliances electorals.

Veure article relacionat

El grup parlamentari socialdemòcrata ha tramitat aquesta setmana la proposició de llei de reactivació del comerç. Es tracta d’un conjunt de mesures molt concretes dirigides a millorar la competitivitat del sector, un dels més afectats per la greu crisi dels últims anys i pal de paller del model econòmic del país. Els socialdemòcrates entenem que l’actuació de l’administració ha de tenir molt present la necessitat de potenciar el principal sector econòmic d’Andorra, destinant els recursos necessaris per a la millora de la seva competitivitat i legislant per tal de corregir situacions que l’estan afectant negativament.

La proposició de llei fixa una limitació de les comissions bancàries. Així, s’estableix que les comissions cobrades per les entitats de crèdit tinguin un import màxim del 0,3% per a les targetes de crèdit i del 0,2% per a les targetes de dèbit. A més, es determina que en cas de pagaments amb targetes de crèdit i de dèbit andorranes aquestes comissions siguin del 0% durant dos anys a partir de l’entrada en vigor de la llei.

El text proposa l’establiment d’un procés simplificat per a les petites expedicions comercials (per un import global inferior a 1.000 euros), de manera que aquestes no requereixin la intervenció de transitaris per al professional.

També s’impulsa la reducció del termini de preavís i de la corresponent indemnització dels contractes d’arrendament de locals comercials i es preveu la creació de les taules de turisme i de comerç (amb dotació pressupostària), perquè hi hagi una concertació entre el sector i l’administració tant en la promoció a l’exterior com per posar en marxa plans de formació i millora de la competitivitat.

Confiem que el text tingui el suport de tot el Consell General ja que no s’entendria que la resta de grups donessin l’esquena a mesures d’impuls d’un sector clau de l’economia andor­rana. Si hi ha voluntat política, aquesta llei ha d’estar aprovada abans d’acabar l’any ja que seria molt important que durant el Nadal els comerciants ja es poguessin beneficiar d’aquestes mesures. El comerç no pot esperar més.