Finalment, la famosa modificació de la Llei de la CASS de Demòcrates per Andorra aprovada el juliol de l’any passat ha entrat en vigor. Per tant, des de fa uns dies, els ciutadans ja en poden notar –i patir– els efectes. Una modificació a la llei a la qual des del PS ens vam oposar amb totes les forces i eines democràtiques que teníem a l’abast.

Moltes persones han començat a assabentar-se de primera mà de les retallades en algunes de les prestacions de què fins ara gaudien i que nosaltres vam denunciar la legislatura passada.

De totes les noves males mesures derivades de la nova Llei de la CASS, una de les que guanyen en sentit negatiu és l’obligació de les persones que estan de baixa d’estar recloses al domicili personal de les 9.00 a les 12.00 i de les 15.00 a les 17.00 els set dies de la setmana. Haver d’estar 42 hores a la setmana tancat a casa sota amenaça d’una alta voluntària en cas de visita d’un inspector i no trobar-se al domicili és un autèntic disbarat. Estem parlant d’una mesura que en tota regla és un arrest domiciliari. És un autèntic disbarat perquè, per començar, quan la CASS imposa aquesta obligació a les persones que estan de baixa, ratlla el límit o, tal com va defensar ahir al Consell General Rosa Gili, directament vulnera els principis constitucionals de llibertat i de mobilitat de les persones. En segon lloc, perquè si l’objectiu és limitar els abusos –als quals ja estem d’acord a treballar per eradicar-los–, aquesta mesura és totalment innòcua: una persona que fa frau no li farà res quedar-se a casa perquè el seu objectiu és no anar a treballar. Posteriorment, perquè aquesta no pot ser una mesura universal, s’hauria d’aplicar únicament a determinades patologies, sobretot les que suposin un perill de contagi. I finalment, ja n’hi ha prou que la CASS tracti les persones com les tracta i que el Raonador del Ciutadà ja va denunciar. Ja n’hi ha prou que des del Govern de DA s’imposin retallades irracionals, fortes per als dèbils però dèbils amb els poderosos. Ja n’hi ha prou de provocar la pèrdua de confiança de les persones al nostre pilar de benestar més valuós: la CASS.

Desitgem que aquest reglament i aquesta mesura de l’ar­rest domiciliari es revisi, es matisi o s’elimini. Ja està bé que DA i la CASS tractin els ciutadans com a delinqüents.

Veure article original

El Govern modificarà el reglament de cotitzacions de la CASS després que el PS hagi observat que el text envaeix competències de la Llei de Seguretat Social.

Concretament, l’article 21 del reglament, que estableix que a les persones que capitalitzin la pensió de jubilació se’ls retingui un 10% a la branca general. Això entra en contradicció amb el que fixa l’article 106 de la llei, d’on es va suprimir aquesta cotització durant el treball en comissió.
Així ho va exposar ahir el ministre portaveu, Jordi Cinca, durant la roda de premsa posterior al consell de ministres, tot agraint als socialdemòcrates “que hagin vist que era probable que hi hagués malinterpretació del reglament”. Cinca va especificar que la correcció es farà efectiva “de manera imminent”, un cop es publiqui la modificació del text.
Precisament poca estona abans de la compareixença del ministre, el PS va oferir una roda de premsa per informar que el Consell General havia fet arribar al Govern un requeriment instant-lo a fer el canvi. La petició es duia a terme després de la denúncia presentada a Sindicatura pels consellers socialdemòcrates del grup parlamentari mixt. El conseller general Gerard Alís va titllar ahir d’“absurd” que “una persona que cobri el capital de jubilació cotitzi per una cosa a la qual no té dret”, i va criticar “la voluntat del Govern de DA d’afeblir el sistema de Seguretat Social retallant prestacions tant per la via legislativa com per la reglamentària”.
D’altra banda, Alís es va mostrar “sobtat” pel fet que la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, Rosa Ferrrer “expliqués les línies mestres del seu ministeri a la premsa abans que a la comissió legislativa”. En tot cas, va lamentar que la CASS “pugui esdevenir un ens controlador que pugui retallar prestacions”.

SESSIÓ DE CONTROL AL CONSELL GENERAL

La consellera general socialdemòcrata Rosa Gili va carregar ahir contra l’obligatorietat de romandre a casa cinc hores al dia durant el període de baixa laboral, en considerar que la mesura vol “criminalitzar” la persona incapacitada. “Potser es vol espantar la gent?”, es va preguntar. Gili va recordar que aquesta és una de les qüestions que el grup mixt adreçarà avui al Govern en el marc d’una sessió de control que es preveu maratoniana: 25 preguntes sobre temes com funció pública, l’afer BPA, obres públiques o relacions internacionals configuren la sessió parlamentària.

La candidatura de la qual va formar part, juntament amb Vicenç Alay i Susanna Vela i que el presentava com a primer secretari del PS, va recollir un ampli suport dels simpatitzants socialdemòcrates al congrés que el partit va celebrar fa uns dies. David Rios, ex president del grup parlamentari socialdemòcrata a l’anterior legislatura, afronta el repte amb il·lusió i amb un full de ruta clarament marcat. La seva proposta busca, entre d’altres coses, engrandir el partit a nivell de militància.

–Un suport majoritari li va donar la primera secretaria.
–Un 82,2% de la gent va confiar en nosaltres i, la veritat, va ser una sorpresa molt agradable comprovar que teníem una acceptació tan àmplia. Enteníem que, pel fet d’haver dues candidatures, era molt difícil obtenir una diferència tan notable, però va ser decisió de la militància. Assolim aquesta responsabilitat i intentarem estar a l’alçada.

–L’altre candidatura proposava una estructura més assambleària.
–Ideològicament es decantaven més cap a una posició d’esquerra pura, mentre que nosaltres tenim postulats més d’esquerra i centre esquerra. És a dir, un marc ideològic ampli on es poden encabir el màxim d’ideologia progressista. Cal dir que algunes accions que volien emprendre són perfectament vàlides i ja els hi vaig dir que les podíem implementar i així ho vam acordar. La qüestió de l’estructura assambleària no la compartim, perquè els òrgans del partit garanteixen que tots els militants puguin dir la seva i des dels comitès locals a les comissions de treball ja s’assegura que tota la militància es pugui fer escoltar. És a dir, no és tant canviar l’estructura de partit, sinó canviar el tarannà de les persones que gestionen el partit i, entenc, que aquest és un pas que ja es va fer amb el comitè executiu anterior.

–Línia continuista renovada amb intenció de fer un pas enllà.
–Correcte. Nosaltres tenim una candidatura renovada pel que fa als integrants. Vicenç Alay és l’únic que repeteix, ja que tant la Susanna Vela com jo som nous en el càrrec i tenim la visió continuista. Hem vist que el partit s’ha obert molt a la ciutadania en els darrers dos anys, s’ha impulsat la elecció a cap de govern amb unes primàries obertes a la ciutadania i ha provocat que també molta gent s’apropes al partit. Una prova d’això es que, a les darreres eleccions, un 22% dels candidats eren independents. Aquest és el bon camí i hem de seguir treballant en aquesta línia per augmentar aquesta base de suport social que te el PS avui en dia.

–El gran objectiu és apropar-se a la ciutadania.
–Això implica tenir la militància molt informada i activa, fer pedagogia a la ciutadania dels nostres postulats polítics, quin model de país i de fer política defensem i, sobretot, difondre molt més totes les accions que portem a terme a través del partit, el consell general o els comuns en els que tenim representació.

–Intenció d’agrupar el màxim nombre de perfil progressista, de buscar aliances de cara a les comunals.
–Al congrés es va aprovar una ponència que, a nivell de PS, crec que és històrica. Aquesta decisió és delegar als comitès locals de cada parròquia que faci un anàlisis de la realitat política de cadascuna i vagi a buscar les aliances i coalicions que creguin més convenients a cada parròquia. Això sí, amb una condició sine qua non, que respectin mínimanent el programa que vam aprovar al congrés i que tingui una línia clarament progressista. Es dóna llibertat absoluta als comitès locals perquè trobin les coalicions que amb les què podem tenir més probabilitat d’èxit, però que mantinguin cert criteri ideològic, perquè no busquem guanyar per guanyar ni traint les nostres idees.

–A PS feu una lectura postiva dels resultats a les eleccions generals
–Partint d’una base de vots molt important que van donar suport a la candidatura de Junts, 3.462, creiem que és un molt bon punt de partida donades les circumstàncies que van envoltar a les eleccions, amb quatre candidatures diferents. Som optimismes i, el fons, 1 de cada 4 electors ens va donar el seu suport i són dades que conviden a l’optimisme. En qualsevol cas, tot s’ha de guanyar. Si volem fer un bon paper a les comunals entenem que hem de treballar molt i intensament però partim en una posició de distància respecte DA, en aquest cas.

–A les darreres generals hi ha haver massa gent que no va votar cap proposta ni a cap partit.
–Hi va haver una bossa d’abstencions molt alta i, per això, ens volem acostar a al perfil d’elector que no va votar Els hem de fer beure que necessitem el seu suport per poden implementar les mesures polítiques que proposem. Després hi ha altre bossa d’electors, de 1300, que van votar en blanc perquè no van veure reflectides les seves idees en la nostra candidatura. Hem de fer-los veure que no som dimonis i que portem un programa equilibrat entre tema econòmic i social i les persones que ho portem estem capacitats per demostrar que no s’equivocarien si dipositen a l’urna la papereta del PS.

–Els grups parlamentaris defenseu que Govern no us va comunicar res de l’avís del FinCEN del dia 4 de març.
–L’altre dia, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Jordi Cinca va demanar que jo preguntés a Pere López sobre aquest tema perquè, segons Finances, sí que es va informar al PS d’aquest avís previ. La demostració de que no va ser així és que tots els grups van enviar la nota dient que Toni Martí mentia i que aquesta data del 4 de març no havia sortit mai. Jo em pregunto: per què en cap reunió es va posar sobre la taula aquest avís previ i aquesta data del 4 de març i per què va sortir a la sessió del consell d’aquell dijous. Encara no m’han respòs a la qüestió ni a la de què va fer el Govern des de el dia 4 de març que van rebre l’avis previ del FinCEN fins el dia 10 que es va fer pública la nota.

Dimarts es va publicar la notícia anunciada per la Susanna Vela, secretària d’organització, en la qual deia que el Partit Socialdemòcrata volia impulsar canvis legislatius perquè els residents poguessin votar a les comunals. La nostra idea és que la proposta es debati al partit juntament amb actors de la societat civil per posteriorment donar-li l’impuls en forma d’iniciativa legislativa popular (ILP).

És d’agrair que l’Yvan Lara comentés la notícia aportant el seu punt de vista i sobretot identificant-se, fet no massa corrent en els comentaris a notícies que es fan en les versions digitals.

El comentari deia (literal): “100% d’acord amb la mesura (vot dels residents), però molt en desacord amb la via. El PS, com a grup parlamentari, o pel fet de disposar de tres consellers, pot presentar proposicions de llei, no necessita la via ILP. Les ILP són un instrument per a la ciutadania, per a la societat civil; els partits amb representació ja disposen de les seves pròpies vies. Voler utilitzar / colonitzar l’espai de la societat civil té, per a mi, un punt autopropagandístic i populista.”

L’Yvan obre un debat interessant. Però ja avanço que no compartim el seu plantejament. Societat civil i partits no estan separats com si fossin oli i aigua, perquè en el fons són el mateix. Els partits representen una part dels ciutadans així com els ciutadans s’organitzen en partits per defensar unes idees o projectes. No hi ha línies de separació entre els uns i els altres. I si són el mateix, no hi ha vies pròpies d’uns i vies pròpies d’altres. Apropar-se a la ciutadania mitjançant l’impuls d’una ILP no és colonitzar un espai, perquè aleshores, fins i tot es podria arribar a qüestionar els referèndums. Pretendre separar ciutadania i polítics com si fossin uns de la Terra i els altres de Mart fomenta l’allunyament dels ciutadans envers la política i augmenta l’abstenció i el desencís.

El Partit Socialdemòcrata en aquesta qüestió coincidim amb els sindicats que l’1 de maig també van reclamar el mateix. La via de la proposició de llei sempre la tenim disponible mitjançant el nostre grup parlamentari, però volem anar més enllà. Entenem que cal garantir l’èxit de la proposta fent participar activament els ciutadans perquè se la facin seva. Senzillament. Per això optem per una ILP.

Les eleccions municipals espanyoles han fet resorgir el problema dels residents que no poden votar ni al seu lloc d'origen ni a Andorra, on l'accés a la nacionalitat és un requisit imprescindible per adquirir drets polítics. El PS impulsarà, en aquest sentit, una recollida de signatures per promoure que els residents puguin votar, inicialment, a les eleccions comunals.

La intenció del PS és trametre al Consell General un volum important de signatures que avalin la voluntat popular de permetre votar els residents. Seria un primer pas per impulsar canvis legislatius que, necessàriament, haurien de passar per una reforma constitucional. Per això, el president del grup parlamentari mixt, Pere López, és conscient que serà un procés llarg i que, ni de lluny, tindria una afectació en les eleccions comunals del desembre."És un tema que sempre ha estat a l'acció política i sovint a molts programes electorals, però ara s eli vol donar un enfoc més formal", ha dit. E aquest sentit, "sembla que la mesura més escaient és veure si té una bona rebuda per part de la ciutadania".

En relació a l'avortament, López reconeix que no és un tema prioritari i més quan el Consell General va tombar recentment la reforma proposada.

Amb motiu del dia del treballador, els sindicats ja van anunciar la voluntat de recollir signatures per promoure una llei de consultes que permeti una participació més activa dels ciutadans en la política del país i el vot dels residents a les eleccions comunals.

Veure article original

Els dirigents del partit es marquen el repte d’aconseguir més suport per poder mantenir-se com una alternativa tant en l’àmbit comunal com nacional.

Ampliar el nombre de militants i simpatitzants. Aquest és un dels principals objectius que s’ha marcat la nova executiva del Partit Socialdemòcrata. Així ho explicar la secretària d’organització, Susanna Vela, que considera que aquesta fita és clau per poder continuar sent una formació amb voluntat de governar i de ser alternativa.

En declaracions a COPE An-dor­ra-AD Ràdio, la política escaldenca ha explicat que ara mateix el PS té un total de 406 persones entre simpatitzants –no paguen quota però reben informació de la formació– i militants. D’aquest darrer grup, que són els que tenen dret a vot en els congressos, n’hi ha un total de 196.

Es tracta, assegura Vela, “d’una xifra gens menyspreable”. I malgrat això, els nous responsables del partit “entenem que l’hem d’ampliar, que hem de sortir, que ens hem de fer grans, parlar amb diferents col·lectius i tenir en compte tots els independents”. És a dir, “hem d’ampliar aquesta base”, ja que aquesta és la forma de “tirar endavant, ser forts i ser el partit de Govern que volem ser i som”.

La secretària d’organització del Partit Socialdemòcrata xifra en “una cinquantena” les persones que van deixar el partit arran de l’escissió viscuda fa dos anys, però entén que “s’han recuperat d’altres bandes”. Això sí, no amaga que “va marxar gent amb certa experiència”. I, tot i això, en el que es podria entendre com una pèrdua, Susanna Vela hi acaba veient una oportunitat, ja que, al seu entendre, “els partits s’han de renovar i què millor que fer-ho amb saba nova, amb gent que té ganes de tirar endavant i que no té cap motxilla”.

El PS va estrenar nova executiva en el congrés celebrat dissabte passat. Susanna Vela s’incorpora com a secretària d’organització al nucli dur de la direcció socialdemòcrata.

Es pot parlar d’una executiva de línia continuista?
És una candidatura renovada i de continuïtat. Reprenem bona part del treball que es va engegar amb Fem PS. Hi ha molta feina a fer.

Amb quins objectius i reptes afronten els mesos vinents?
Volem ampliar la massa de militants i simpatitzants. Hem de tenir una base més important. També hem de preparar les eleccions comunals.

Més enllà de l’executiva, el congrés també va servir per marcar línies polítiques. Quines són?
Es van llegir vuit ponències. N’hi havia una amb un tronc que ha de tenir el programa electoral de les comunals; es va parlar molt de participació ciutadana als comuns, que és el lloc on es pot donar de forma més fàcil. També es va parlar de canviar la Llei electoral, que no és representativa i deixa fora molts ciutadans.

Per què Pere López i Rosa Gili han deixat l’executiva?
Ells ho han explicat. Es tracta de compaginar la seva feina i la del Consell amb el que suposa estar a l’executiva. És una qüestió d’organització. No es pot arribar a tot.

Des de l’altra candidatura a l’executiva, es parlava de falta d’autocrítica...
Sí que se n’ha fet. S’ha discutit i s’ha treballat. A les eleccions es va fer una excel·lent feina però sabem que hi ha coses a millorar.

A què atribueix que el resultat fos per sota de les expectatives?
Segurament hi ha diverses raons. Una d’important és que potser no es va saber fer arribar el missatge als ciutadans. Hi ha una abstenció molt elevada. No es va arribar a persones, probablement nous votants, que no són de tradició i que no estan massa avesats a la política del nostre país, i que solen ser un votant més de progrés.

L’abstenció els va perjudicar més com a partit d’esquerra?
Hi ha gent que no va votar, potser perquè el sistema no és representatiu ni just. Hem de saber sensibilitzar la població dels drets polítics i de la força que tenen, i no només el dia de les eleccions. Permanentment hi ha d’haver diàleg entre ciutadans i polítics.

En què més es va fallar?
No crec que falléssim. Ens vam presentar amb la gent i el programa que volíem. Estem contents del pacte amb Junts. Va ser ben rebut per la població, un de cada quatre electors ens va votar. Hi ha molta gent que confia en nosaltres i no els volem decebre.

Els atacs entre PS i SDP van provocar confusió?
Segurament confusió se’n va generar. I no només pel tema de la CASS. Part de la ciutadania no va entendre per què una part de gent va marxar del PS i per què ens vam presentar per separat. Ara, amb la CASS, nosaltres no ens vam moure de les idees inicials i del que havíem defensat al Consell General. Qui es va allu-nyar va ser SDP.

La candidatura de Xavier Tomàs reclamava que cal anar més a l’esquerra...
El PS recull visions, des de l’esquerra fins al centreesquerra, opcions que coexisteixen. La prova és que, en discutir les ponències, s’ha arribat a transaccions. Es comparteix el mateix ideari i som capaços d’arribar al consens.

Vostè reclamava més participació ciutadana. Com?
El principal actor és l’administració. És qui ha de fer els esforços i posar els mitjans. Els comuns són el lloc idoni però cal un bon pla perquè estigui tot preparat i formar els ciutadans amb els instruments per dir la seva en la gestió dels afers. I també és important que els partits tinguin ganes que això sigui així. No és senzill, però és possible. Tenim proves fora de les fronteres. Cal que, políticament, es vulgui tirar endavant.

Encara hi ha Andorra reticències a permetre això?
Penso que sí. I un altre obstacle és que la informació no corre. No hi ha prou transparència. I el ciutadà està molt venut al que digui el polític de torn.

També es diu que hi ha certa apatia del ciutadà...
El ciutadà que vol estar al dia ho intenta fer. Però és un peix que es mossega la cua. Si com a administració no tens unes vies de comunicació amb ell, difícilment es pot implicar. No ha de costar tant obrir portes.

Com afronten les comunals?
Amb moltes ganes. Donem autonomia als comitès perquè parlin amb gent i altres forces per veure com fer unes bones candidatures per a un projecte progressista.

Aquesta llibertat inclou un tots contra UL a Sant Julià?
Tot el que sigui a favor de Sant Julià i dels ciutadans tindrà el PS de company de viatge.

Fins i tot deixant les sigles a banda?
Amb Junts no ho vam fer. Una cosa és fer un paraigua sota el qual t’agrupis però no has de deixar de banda les sigles, les prioritats o el programa. No és incompatible.

A quines parròquies veu més opcions?
És difícil de dir. Sabem que hem d’anar junts, renovarem el pacte amb Verds i Iniciativa Ciutadana. Com més gran, millor.

Amb Verds, el problema pot ser la Massana?
No sé què faran ells. Jo sé que hi ha un pacte per les passades eleccions i a llarg termini. Encara no hem parlat seriosament de les comunals.

Estaran a les set parròquies?
És complicat trobar totes les persones per a una llista. Per això la importància d’ampliar la base amb independents i gent d’altres partits. Volem arribar a totes, hem de fer l’esforç. Canillo és la més complicada perquè sabem que som poca gent, però no vol dir que no siguem capaços d’estructurar una bona llista.

I a Escaldes, la seva parròquia?
És complicada. DA té un bon planter però no és impossible. Caldrà veure què han fet bé i què han fet malament i passar el programa als ciutadans. Volem treballar amb els col·lectius des de ja per saber quines coses, des del seu punt de vista, cal millorar.

Fins quan durarà l’ombra de Martí?
Sempre serà així. Ha estat cònsol i cap de Govern i la seva trajectòria política pesarà.

Es veu de nou a les llistes?
Ara mateix no ho sé dir. Tinc en ment tot el treball que ens toca com a executiva.

Arribar a acords amb SDP és possible?
És del tot factible. Cada comitè té carta blanca per apropar-se a qui millor creguin.

A Encamp, resultat a la mà de les generals, sumant vots se superaria DA...
Si amplies la base tens més opcions d’arribar a tothom. Per part nostra, no quedarà de no fer-ho.

Després de les respostes donades pel Govern sobre l’afer BPA en la darrera sessió del Consell General, el primer secretari del PS, David Rios, va remarcar la necessitat de saber per què l’executiu no va informar en cap reunió amb els grups parlamentaris que ja havia tingut coneixement de les intencions del FinCEN el 4 de març, així com de quines accions va fer entre aquesta data i el 10 de març.

Rios va lamentar la manca d’informació que es dóna a l’oposició, que no ha estat convocada a cap més reunió després de l’aprovació de la Llei de mesures per a la reestructuració d’entitats bancàries, un fet que el va portar a denunciar la instrumentalització de la resta de partits feta per l’executiu. Per Rios, aquesta forma de procedir provoca una major desconfiança envers el Govern i per aquest motiu va reiterar la necessitat de crear una comissió d’enquesta (un fet que permetria tenir explicacions de les accions empreses per la Uifand i l’INAF, dos òrgans “segrestats pel Govern”). Així mateix considera que si LdA i DA han refusat crear-la és perquè “tenen por” i “alguna cosa a amagar”. Quant a la comissió ad hoc proposada per aquestes dues forces, va lamentar que el PS no pugui participar en les reunions on es defineixen els objectius i els temes a tractar i va criticar que estarà constituïda tres mesos després de l’esclat de la crisi, quan cal una resposta ràpida perquè el prestigi de la plaça financera no decaigui. També es va preguntar quants cops s’ha reunit la comissió de prevenció del blanqueig, recollida en la llei sobre la matèria aprovada el 15 de gener.

Rios també es va referir a les darreres recomanacions de l’ONU i va encomanar al Govern fer els avenços com més aviat millor en la despenalització de l’avortament, l’accés a la nacionalitat després de deu anys, i la llei de vaga i protecció sindical.

Veure article original

David Rios, primer secretari del PS, ha reiterat que lamenten que els liberals i DA estiguin en contra d'una comissió d'enquesta de l''afer BPA' i ha afegit que es mostren favorables que sigui a porta tancada. A més, considera que la unitat d'intel·ligència financera hauria de donar explicacions sobre aquest assumpte.

El PS ha tornat a assegurar que el fet que els liberals i DA hagin refusat la seva proposta de crear una comissió d'enquesta demostra que tenen por i que hi ha alguna cosa que volen amagar. David Rios, el nou primer secretari, es mostra partidari que la comissió d'enquesta es pugui fer a porta tancada.

En tot cas, els socialdemòcrates decidiran aviat si donen suport a la comissió d'investigació de l''afer BPA', a la qual donen suport els liberals i DA i que s'ha de constituir l'11 de juny. També demanen que la unitat d'intel·ligència financera doni explicacions sobre la seva actuació en aquest assumpte. Rios, a més, ha afirmat que el Partit Socialdemòcrata no tenia constància que el 4 de març el Govern hagués sabut extraoficialment que el FinCEN anava a fer una nota sobre BPA, com va fer públic Antoni Martí en la darrera sessió de Consell.

Rios també ha recordat que un dels països que ha signat l'informe de l'ONU sobre Andorra és França i que és aquest estat el que ha proposat en el document que Andorra despenalitzi l'avortament i es redueixi a 10 anys els necessaris per assolir la nacionalitat.

Veure article original

Clicant el següent link podeu escoltar l'entrevista realitzada ahir al nou primer secretari del PS, David Rios, al programa "Hora Andorra" de la Cadena Ser Andorra: 18.05.2015