Eduard Sagarra Trias (Barcelona, 1947) està especialitzat en diferents àmbits de dret, sobretot en internacional –tant públic com privat–, comunitari i d’estrangeria. És professor d’Esade, de la Universitat Ramon Llull i de la Universitat de Barcelona.
Per què és necessari un acord d’associació amb la UE?
Principalment perquè Andorra és un país europeu. És a Europa, i té dos veïns molt potents que estan plenament integrats a la Unió. Per tant, la política europea afecta directament Andorra perquè el Principat té, a més, una història comuna europea, i perquè té uns valors convivencials que són plenament europeus.
Què implicaria aquest acostament a Europa?
Un acord d’associació significaria una cooperació en matèries sectorials, com poden ser la lliure circulació de mercaderies, de persones, de serveis o de capitals. Crec que en aquests moments Andorra no pot ser un ens autàrquic. Per tant, aquest acord li interessa tant al propi país com a la Unió Europea. Crec que és important que es concretin aquestes matèries, perquè afecten la ciutadania en general, les institucions i les empreses.
En quins altres casos s’ha apostat per l’acord d’associació?
La UE n’ha subscrit tant amb països europeus com amb països no europeus, com ara Turquia o Ucraïna. Es tracta d’acords sectorials en temes molt concrets. L’associació sempre suposa una suma d’interessos, no la plena integració. Les dues parts es posen d’acord per regular determinats aspectes. En tot cas, els antecedents es poden posar com a exemple tant del que ha funcionat com del que no ha funcionat i es voldria que funcionés.
Serà complicat negociar sobre la qüestió migratòria, atès que Andorra funciona amb un sistema de quotes?
Pel que fa a la lliure circulació de persones, de treballadors, no pot ser que 500 milions de persones poguessin venir a treballar al Principat. Caldria, per tant, redefinir el sistema de quotes, enlloc d’eliminar-lo del tot. Cal recordar que un immigrant és un treballador estranger que s’estableix de manera permanent a un altre país. En aquest sentit, caldria negociar unes quotes. Això té com a contrarèplica que Europa podria demanar reciprocitat: jo només acceptaré un determinat nombre de treballadors andorrans.
Caldria, així, un sistema més flexible?
Sí, però ajustat a la realitat econòmica del país. És comprensible que perquè l’economia andorrana funcioni necessita un nombre de treballadors determinat, però no pot quedar desbordada per un elevat índex de gent a l’atur. En tot cas, si s’estableix una reciprocitat proporcional, el problema no seria especialment greu per a Andorra, perquè no té un gran nombre de nacionals que pugui envair el mercat europeu. Però insisteixo que, pel que fa a les quotes, una llibertat total, ateses les circumstàncies del país, no és desitjable.
Com contribuiran els passos que s’han fet en matèria de transparència fiscal a la lliure circulació de capitals?
Crec que ajudaran de manera decisiva. No cal oblidar que la transformació en curs ve obligada per les mateixes organitzacions internacionals. I una cosa és que Andorra aporti beneficis fiscals, que pot tenir-los perfectament, i una altra cosa és que continuï havent-hi la presumpció que això és un paradís fiscal. La lliure circulació de capitals obliga a l’adaptació. Tots els estats estan cedint una part de sobirania en benefici de la globalització. I Andorra no es pot quedar enrere en tot el que es faci en favor d’una adequació i una actualització i modernitat en tots els temes financers, bancaris i fiscals.
La lliure circulació de mercaderies posarà en perill l’actual acord duaner?
L’acord d’associació comportaria l’actualització de molts aspectes en matèria duanera, potser la desaparició de l’acord. Això no vol dir que no es puguin respectar algunes especificitats, especialment pel que fa al comerç de tabac.
Un acord d’associació pot ser un primer pas cap a la plena integració a la Unió Europea?
Podria ser-ho. Però la qüestió de si Andorra vol o no integrar-se sí que és totalment política. Que el Principat, com a subjecte de dret internacional, ha de fer uns acords d’associació puntuals i en temes concrets, és absolutament necessari. Perquè en cas contrari Andorra quedarà com una mena de terreny autàrquic. Per a la supervivència del país hi ha d’haver aquests acords amb Europa. S’ha de crear un camí, que pot conduir a la plena integració o no, però que necessàriament hi ha de ser.
Les negociacions seran difícils?
He vist que Andorra té molt d’interès perquè això progressi, i crec que Europa també en té. Andorra ha de veure Europa no com a enemic, sinó com a cooperador, i per tant de ben segur que l’acord serà beneficiós per a les dues parts.
I és que, ha argumentat López, “no és una qüestió que la majoria del moment hagi de determinar i que hagi de ser ella qui digui quin serà l’acord d’associació” ja que el que s’acabi pactant amb la UE “serà per sempre més” i, per tant, “un camí de no retorn”. A la vegada, ha recordat que, al PS, “el discurs europeu sempre l’hem tingut integrat” i que “vam ser els primers a parlar de l’acord d’associació i és un dossier prioritari per a nosaltres”. Aquesta darrera afirmació ve fonamentada en el fet que la primera sessió de treball després de les vacances hagi estat, justament, un seminari ofert pel professor d’Esade, la Universitat Ramon Llull i la de Barcelona, Eduard Sagarra, que s’ha centrat en la relació entre Andorra i la UE.
El parlamentari del PS ha remarcat que, com a partit, “tenim contactes internacionals” i “podem aportar tant a nivell intern com a nivell exterior”. Per això, “reclamem que aquest treball conjunt es faci el més aviat possible i que es canviï la fórmula de treball”. López ha apuntat que “si el pacte d’Estat no és possible perquè alguna força política no s’hi vol sumar, que hi hagi una suma dels partits que sí que hi creuen perquè el treball sigui més efectiu”.
La jornada impartida pel professor Sagarra ha servit per aportar a una vintena de membres del partit informació clau de cara a aquest futur acord, com ara detalls sobre el funcionament dels comitè mixt que faria el seguiment del conveni o el funcionament del tribunal de justícia que hauria de dirimir en cas de conflictes. L’expert en dret ha destacat que en el procés de negociació hi ha “elements que són pactes d’Estat, no només a Andorra; també en general”. En definitiva, “en les relacions entre un subjecte i la UE els temes essencials són d’Estat”.
“Em sembla que ha d’haver consens perquè és un tema de transcendència, no de política interior. Afecta la ciutadania europea i andorrana, a la col•lectivitat, no sols a un partit”, ha explicat el professor català, que ha sentenciat que “no només s’ha de vèncer; també convèncer”.
Durant la jornada, el professor Sagarra ha suggerit la possibilitat de demanar en les negociacions la possibilitat de l’ús del català a l’hora de dirigir-se a la justícia europea. “En un tractat internacional tot és possible. Un dret fonamental és el dret a la seva llengua. El fet que es pogués accedir i el tribunal pogués contestar en català. Si bé no és idioma oficial a la UE, sí que, en canvi, és el de la ciutadania i les institucions andorranes”. Seria, al seu entendre, “una garantia de la seguretat jurídica”.
Un altre tema important que s’ha posat sobre la taula és la possibilitat que els batlles andorrans puguin fer ús del que es coneix com a qüestió prejudicial. En concret, això permetria que, en cas que hi hagués dubtes sobre l’adequació d’una llei del Principat a la legislació comunitària, es pogués sol•licitar l’anàlisi previ del tribunal europeu de justícia, un organisme que “dóna la garantia d’uniformitat i d’interpretació”. Tot i això, va remarcar que “qui aplicarà el dret seran els batlles i les institucions andorranes”.
Andorra ha iniciat les negociacions per mirar d’arribar a un acord d’associació amb la Unió Europea que pot esdevenir cabdal per al futur del país. El procés d’acostament, però, no es pot negar que aixeca importants dubtes i incògnites entre la ciutadania. El Partit Socialdemòcrata n’és conscient i, per això, ha organitzat el proper dissabte el seminari “La ciutadania andorrana davant l’acord d’associació amb la UE” que persegueix, justament, mirar d’ajudar a comprendre millor les repercussions que aquestes converses amb l’organisme europeu poden tenir per al Principat.
La jornada, que serà impartida pel professor d’Esade, la Universitat Ramon Llull i la Universitat de Barcelona Eduard Sagarra Trias, expert en dret comunitari, està oberta a militants i simpatitzants de la formació. Se celebrarà el proper dissabte 12 de setembre als locals del Partit Socialdemòcrata a partir de dos quarts de deu del matí (9.30 h.).
La xerrada pretén ser divulgativa i apropar de forma amena els diferents aspectes claus en el procés d’acostament a la UE, com ara els antecedents, com pot influir en les futures relacions entre Andorra i l’organisme, el funcionament de les pròpies institucions europees o els aspectes judicials, entre d’altres. La voluntat de l’expert convidat pel PS és, justament, que els assistents puguin intervenir i preguntar sense cap por sobre els temes que es tractaran.
L’encarregat de fer la presentació del ponent serà el conseller general i president del grup parlamentari mixt, Pere López. Durant la seva intervenció, López també recordarà el context històric de les negociacions engegades amb la UE i informarà del calendari actual de les converses i dels treballs que s’estan efectuant des de la comissió legislativa d’Afers Exteriors.
El ponent
Eduard Sagarra Trias, nascut a Barcelona l’any 1947, està especialitzat en diferents àmbits de dret, sobretot en internacional tant públic com privat, comunitari, d’estrangeria i immigració i de drets humans. És membre i soci-fundador del prestigiós bufet espanyol Roca Junyent i professor a la Universitat de Barcelona i a Esade-Ramon Llull.
Es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona, facultat en la qual també es va doctorar. També té formació específica en dret comparat, organitzacions europees (Universitat d’Estrasburg) i dret internacional públic i privat (Acadèmia de Dret Internacional 11de l’Haia).
A part de la seva tasca com a advocat, Sagarra Trias és professor titular de la Càtedra de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona i de Dret Internacional Públic, dret de la nacionalitat, dret d’estrangeria i ciutadania europea i dret comunitari a la facultat de Dret d’Esade, Universitat Ramon Llull, centre on també dirigeix i coordina el màster en Dret Internacional dels Negocis.
És autor de nombrosos monografies ,llibres i articles de revista sobre dret de la nacionalitat, estrangeria, immigració, asil, dret internacional públic i privat, drets humans, Dret comunitari Europeu; drets i llibertats comunitàries i, sobre ciutadania europea. A banda de participar com a expert i col•laborador en diferents mitjans, també escriu al seu propi blog http://eduardsagarra.blogspot.com/.
En aquest escrit o reflexions s’analitzaran somerament els reptes que avui te plantejats Andorra en front de Europa,però sobretot amb la Unió Europea de la que ,si be no en forma part, te aspiracions a progressivament ser ne un estat membre . Es evident que haurà de passar per les etapes i estadis que siguin necessaris d’acord amb el Dret Internacional General , i també en les condicions i el marc jurídic creat per la pròpia Unió com a Organització Supranacional política, econòmica i humana .
Les especials característiques històriques, geogràfiques i de configuració política i jurídica d’Andorra , fan força difícil que els reptes que te amb la Unió i els seus Estats membres puguin esser compartits, al cent per cent amb els que anomenem petits estats d’Europa, ja que son realment diferents. Això no vol dir que sectorialment o puntualment coincideixin en les fites a aconseguir. Es tracta de realitats molt diverses i difícilment equiparables, no nomes per la seva personalitat internacional, sinó per les seves relacions amb els països veïns, o amb la seva pròpia estructura polític institucional.
Qualsevol camí o negociació obtinguda per aquells subjectes poden servir com a precedent per a Andorra però no condicionaran les seves aspiracions .A la vegada els acords al que s’arribi entre Andorra i la UE, seran nous camins a aprofitar-se per tercers estats negociadors.
Andorra te un passat i un present polític que neix d’una situació institucional atípica , com es el Coprincipat, però amb una total submissió a un sistema constitucional , regim democràtic i parlamentari de qualsevol antic estat d’Europa i de la Europa de la Unio. Es basa en un dret roma i en uns costums històrics que s’han anat adaptant a la realitat de una societat globalitzada. Pero sempre sota uns paràmetres , propòsits , i valors que li son propis i que s’integren completament en els imperants i basics de la construcció europea, en els de la Unió, des del Tractat de Roma i de tots els seus Estats membres fins avui.
Aquets valors o principis ,com son la llibertat, la democràcia, el respecte a la dignitat de la persona i el respecte als drets fonamentals i llibertats publiques de tothom , son idèntics als demes països del seu entorn .Aquest “back ground “ es un instrument que facilitarà, segur,els acords econòmics dins una societat de lliure mercat i una unió política en constant construcció.
Així i tot els nostres reptes poden esser també reptes compartits amb altres estats petits i salvant totes les distancies segons el nostre entendre són de diferent naturalesa :
1. Construir i mantenir un marc jurídic internacional de relacions amb la UE, entesa com a organització supranacional de caire inicialment econòmic ,però amb una finalitat darrera d’aconseguir esser una organització política supranacional . Passar de la intergovernalitat dels Estats sobirans a una supranacionalitat de una comunitat politica. Relacions que no obviaran ni restringiran o substituiran els acords i tractats que Andorra tingui signats pugui mantenir amb altres Estats. Estem parlant en concret ,amb els seus països limítrofes-,Espanya i França,- i amb altres Organitzacions Internacionals de caràcter general o universals (ONU i Organismes especialitzats) o també amb els de caire sectorial o regionals (Consell d’Europa) .
2. Mantenir i preservar la sobirania del Estat Andorra amb capacitat de decisió en els temes que li siguin transcendentals,no nomes per a les seves institucions i estructura política ,sinó sobretot per als seus nacionals i ciutadania . Tot plegat com a exercici de la seva subjectivitat internacional sobirana i “ius crontrahendi”
3. Aconseguir en l’àmbit territorial i competencial de la Unió Europea i dels 28 estats membres les màximes avantatges per a la ciutadania andorrana es a dir la màxima equiparació,igualtat, o en base a una reciprocitat en a la condició de ciutadania de la Unió ,. Gaudint la ciutadania i els Andorrans de la protecció en els temes acordats amb la Unió de la Carta de Drets fonamentals de la Unió Europea. Andorra forma part com a membre de la Convenció Europea de salvaguarda dels drets fonamentals i ha acceptat la jurisdicció del Tribunal d’Estrasburg. Això aplana el camí a la acceptació dels postulats i jurisprudència del Tribunal sinó també i de forma indirecta de la jurisprudència del Tribunal de la Unió que afecti a aquestes matèries acordades o comuns.
4. Aprofondir en las relacions comercials amb la UE , aixi com en la obtenció de una normal exercici de les llibertats pròpies del Mercat comú.: lliure circulació de mercaderies,treballadors , establiment i capitals
Andorra te com a moneda pròpia i utilitza els mecanismes monetaris derivats del Euro , si be no te accés directe al Banc Central Europeu o a altres institucions monetàries i bancàries que li permetin entrar dins del sistema que regula el sistema monetari. En aquest sentit un repte indispensable a assolir serà la participació de Andorra i la capacitat de intervenció reciproca al sistema bancari i monetària que regeix la majoria dels estats membres de la zona Euro.
PRIMER REPTE:
a) Construir i mantenir un marc jurídic internacional estable de relacions amb la UE com a organització supranacional
b) Conservar i aprofundir els acords internacionals que Andorra tingui amb altres subjectes de Dret internacional;en Especial amb Espanya i França; així mateix enfortir els vincles que Andorra te amb altres Organitzacions Internacionals del que es membre de ple dret tant en l’àmbit universal o general (ONU) com sectorial o Regional (Consell d’Europa)
1. En ple segle XXI cap escenari de negociació esta tancat amb la Unió Europea ni amb seus Estats membres, ans al contrari. Les especials característiques del Principat en especial el seu ordenament jurídic constitucional i els Costums que han regit la vida econòmica i política d’Andorra permeten albirar que un acord no es nomes possible sinó necessari. Els acord podran tenir mes o menys profunditat però en la negociació es possible que abastin competències que fins ara eren exclusives del Estat Andorra. Acords d’associació , o nous acords sectorials permetran avançar en una futura i volguda integració d’Andorra a la Unió Europea, ja que Andorra ha estat es i serà part integrant d’Europa des de els inicis de la construcció d’aquesta entitat geogràfica.
2. Evidentment existeixen escenaris que possibiliten aquets acords amb la UE. Diversos son els factors que poden condicionar aquets acords
• Politics
• Econòmics
• Institucionals
• Monetaris
• Fiscals
Cap d’aquestes besants son actualment una barrera per Andorra per accedir a un acord que permeti una progressiva aproximació dels Estat als estàndards i al anomenat “”acquis communautaire”.
La Unió Europea ha demostrat des de la seva constitució una capacitat d’adaptar els seus interessos i els dels seus estats a les circumstancies politiques , econòmiques i humanes dels temps. En especial ha hagut d’anar negociant la entrada de nous estat membres, gens homogenis i per tant ha anat transformant-se quantitativament i qualitativament. Molts d’ells no tenien unes arrels democràtiques en els inicis de la Comunitat Europea, ni existien com a realitats nacionals o eren estats dividits no reconeguts per la comunitat internacional o per la pròpia ONU .
Si examinem els propòsits i finalitats del primer tractat constitutiu de Roma fins els tractats de Lisboa, ens adonarem que aquesta capacitat metamorfosica de la UE , demostra que es un organisme institucional , jurídic viu i en moviment constant on tot es possible. Es una realitat pragmàtica.
Andorra esta totalment capacitada institucionalment i jurídicament per a assumir el quadre institucional i els principis generals de dret que son la base convivència de la Unió ja que son els propis de l,Estat d’Andorra.
La negociació serà doncs sobre aspectes puntuals però mai sobre aspectes estructurals ,com poden esser la acceptació de la democràcia, defensa de les llibertats i drets fonamentals , a la que a mes esta obligat Andorra internacionalment per esser part de la ONU o del Conveni Europeu sobre els drets Humans i la jurisdicció del Tribunal Europeu d’Estrasburg.
SEGON REPTE:
Per a Andorra seria perjudicial e inviable en un mon globalitzat present i que s’accelera de cara al futur no arribar a un acord amb la Unió Europea de progressiva integració passant per perfeccionar els Acords d,associació ja existents . La seva economia , la ciutadania i la seva voluntat de estar dins del concert internacional obliga a Andorra a tenir un o diversos acords estables amb la Unió.
La Unió també necessita integrar dins del engranatge institucional, polític, econòmic , fiscal i monetari al que hi ha a Andorra amb les millores i reformes que calguin. Andorra no hi esta en absolut tancada sinó que pretén sumar se a la evolució i progressiva integració econòmica, política i com ja hem dit humana que suposa una comunitat de mes de 500.000.000 d’esser , que viuen en un dels llocs mes privilegiats de la terra.
TERCER REPTE:
Acceleració dels mecanismes comuns de les dos realitats politiques que facin viable el dia . Dos punts son essencial en qualsevol acord o aprofundiment dels que ja hi ha existents i mentre Andorra no sigui membre de ple dret de la Unió
a) Arranjament de les controvèrsies que puguin aparèixer en la aplicació dels acords. Arranjament a traves de Comissions mixtes paritàries que respectin la capacitat de decidir de les parts i no siguin o resultin meres capitulacions del mes dèbil en front el mes fort . En aquest supòsit es evident que Andorra formalment pot tenir la mateixa força però que en realitat no la te en front a la UE. Cal preservar aquests igualtat formal
b) Acceptació del dret comunitari , en especial aconseguir una assumpció, transposició o acceptació dels principis rectors que vagi establint el Tribunal de la Unió en aquells temes que son objecte dels acords d’Associació o sectorials.
Aquesta acceptació de la jurisprudència que modula la aplicació uniforme del dret comunitàri Originari i Derivat , suposa un pas importantissim en crear un espai jurídic homogeni, entre La Unió, Andorra i els actuals estats membres.
Es una conversió o adaptació complexa però no impossible; ja que Andorra heura d’acceptar que determinada jurisprudència del TJUE, sigui aplicable internament en el seu Estat i en la resolució dels conflictes , plets o resolucions administratives internes . Per altre banda la Unió hauria de permetre i cercar mecanismes que possibilitessin que Andorra i els Jutges andorrans puguin accedir a demanar , per camins fàcils i assequibles ,a traves del que s’anomena ” Questions prejudicials” interposades per els jutges andorrans i a sol•licitar al Tribunal de la Unió ,el seu parer i la adequació de determinades normes o disposicions del Ordenament o de la Administració andorrana . Es a dir si les mateixes(que en principi son alienes al àmbit jurídic i polític comunitari) si estan o no d’acord amb las legislació comunitària. En el ben antes que es tractaran de matèries compreses dins dels acords de Associació o sectorials amb la Unió. Serà una qüestió imaginativa però molt suggerent de poder adoptar criteris i jurisprudència que facilitarà una futura integració sense menystenir la legislació i jurisprudència andorranes
Aquets dos punts serien un magnífic instrument de connexió entre dos realitats tan semblants en un marc jurídic, democràtic i de respecte als drets fonamentals que aplanarien el Sami cap a la adhesió definitiva a mig o llarg terme
QUART REPTE:
Adaptació Institucional. Reiterem que es molt enceri de cara a una exacta i no polèmica connexió institucional , una vegada delimitat el marc competencial i abast dels acords competencials , comercials, mercaderies, serveis etc. establir :
- Una Estructura i funcions del comitè mixt (en els dos nivells previstos). Es un tema a pensar però que no sigui ex novo del que ja hi ha previst sinó que es delimiti mes clarament el paper de cada part i enumerin , com jo deia en el meu informe, que no hi hagin vetos apriorístic o majories que impossibilitin que Andorra pugui dir el seu parer i defensar els seus interessos en front de la UE i dels Estats Membres
- Paper de la Comissió Europea Es un tema molt polític que no ha estat tractat i que dependrà de quina seria la voluntat política del govern i les Institucions Andorranes. En teoria amb qui te que tenir relacions Andorra seria amb el Consell de Ministres de la Unió, però no trobar-se que una vegada establerts els acords marc o d’Associació si es preveu o no la participació o competències amb la Comissio o amb altres Institucions com pot esser el Parlament Europeu
- Ciutadania, llibertats fonamentals i garanties del seu exercici:La realitat social i de la ciutadania de la Unió es juntament amb la protecció dels seus drets i llibertats una àmbit sensible no nomes per la Unió sinó també per Andorra. En ple segle XXI aquesta es una vesant essencial ja que en definitiva les realitats politiques, econòmiques o monetàries es basen i funcionen en favor i en base als elements personals. Els drets i deures dels individus, siguin nacionals estrangers o ciutadans de la Unió han de quedar ben regulats i molt ben platejats els conflictes que es podran general, ja que aquesta es una competència pròpia dels Estats membres excepte la con figuració de la "estrangeria privilegiada" que suposa la ciutadania europea per els nacionals de tots els estats membres en el territori d’Europa però també en la protecció que tots ells li atorguen en el mon i davant qualsevol eventualitat.
CINQUE REPTE:
Comercial econòmic i monetari
1.-L’àmbit inicial de les relacions amb la Unió Europea son de caire econòmic i comercial; per tant el principal repte a curt termini sera el d’aprofundir en las relacions comercials amb la UE , aixi com en la obtenció de una normal exercici de les llibertats pròpies del Mercat comú.: lliure circulació de mercaderies,treballadors , establiment i capitals
La Unió Europea te unes competències exclusives o preferents en matèria comercial el que li permet de tancar acords amb altres potencies o amb organitzacions internacionals . Cal doncs que Andorra es benefici d’aquesta posició a nivell de poder obtenir uns resultats positius per a ella així com tenir un paper a traves d’Europa en el mon econòmic.
2.-Andorra te com a moneda pròpia i utilitza els mecanismes monetaris del Euro , però no es membre dels països de la Zona Euro, ni te accés directe al Banc Central Europeu o a altres institucions monetàries i bancàries que li permetin entrar dins del sistema que regula el sistema monetari. En aquest sentit un repte indispensable a assolir serà la participació de Andorra i la capacitat de intervenció reciproca al sistema bancari i monetària que regeix la majoria dels estats membres de la zona Euro.
A la vegada i com a contraprestació haurà de estar sotmesa als controls i vigilancia dels Organismes comunitaris e Internacionals relatius al sistema monetari .
Hi ha tractats que permeten aquesta flexibilitat en el ambit europeu sense anar mes lluny el Tractat d’estabilitat en el que s’utilitzen mecanismes de les institucions de la Unió per controlar o sanciona el dèficit que es regula en el Tractat que va entrar en vigor l,any 203 i del que no tots els Estats membres en formen part i també hi poden formar part altres que no estan a la zona Euro
Andorra 16 d’Agost de 2015
El Partit Socialdemòcrata es mostra favorable a la possibilitat que Andorra acolli una part dels milers de refugiats provinents de països amb conflictes armats com Síria o Eritrea que estan arribant a Europa via els Balcans les darreres setmanes. La consellera general Rosa Gili ha expressat la necessitat que el Principat se solidaritzi amb aquestes persones. D’aquesta forma, la formació dóna suport a la demanda feta pel Copríncep episcopal i arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, durant l’homilia pronunciada al santuari de Meritxell en motiu de la missa solemne per celebrar el dia de la Patrona d’Andorra, i a la iniciativa també anunciada pel Govern.
“És un drama important. Està passant a les portes de casa nostra i Andorra s’ha de solidaritzar”, ha remarcat la parlamentària socialdemòcrata, per a qui “estem en l’obligació de col•laborar”. En aquest sentit, Gili ha recordat les negociacions engegades per intentar tancar un acord d’associació. “Si treballem cap a un acostament a Europa, no tot ha de ser agafar el que és positiu sinó també contribuir quan alguna cosa va malament”, sempre, ha puntualitzat, “de forma adequada a la nostra talla”. Sobre quin seria el nombre de refugiats que es podien acollir, la política escaldenca ha indicat que “és el Govern qui sap els recursos que té a tots els nivells”. Sí que ha volgut “felicitar-se” per l’anunci fet per l’executiu i ha indicat que “esperem que ara estiguem a l’alçada”.
Des del PS es posa en relleu que la petició d’acollir refugiats no només l’ha fet Vives sinó que també s’ha porta a terme per part de la plataforma d’ONGs que actuen habitualment al Principat. Els seus responsables han posat sobre la taula aquesta mateixa setmana la necessitat de tirar endavant iniciatives per donar suport davant la greu crisi humanitària que s’ha generat.
Sobre el discurs de Vives, Gili també ha volgut assenyalar la menció feta pel Copríncep a “no ser corruptes i cobdiciosos”. Per a la consellera, la frase “és una crida al Govern perquè tingui clar que cal avançar en aquest sentit i no deixar cap mena de dubte que algú pugui tenir”, en una referència al fet que Andorra no s’hagi afegit encara al conveni de Nacions Unides contra la corrupció.
Al matí, Casa de la Vall ha acollit també el tradicional discurs del síndic general, Vicenç Mateu. De l’al•locució, Gili ha lamentat que, malgrat fer-ne referència, “s’hagi passat ràpidament” sobre el tema BPA, un afer que marcarà, sense cap mena de dubte, el nou curs polític. La parlamentària del PS ha remarcar que “aquesta crisi, malgrat que es resolgui ràpidament, tindrà repercussions sobre l’economia andorrana”. També ha recordat que encara queden moltes incògnites per resoldre. “Encara hi ha moltes coses en suspens. No sabem encara el balanç, el cost de tot plegat, què passarà amb els treballadors, qui comprarà el banc”, ha apuntat. En aquest sentit, també ha defensat la necessitat d’anar fins el final per descobrir les causes que van portar cap a l’esclat de la crisi. “Volem que s’esbrini què ha passat, una continuïtat de la comissió d’investigació, de la que esperem molt. Saber quines actuacions ha fet cada organisme i si han estat adequades o no. És el que ens demana la ciutadania”, ha apuntat.
Gili també ha avançat les iniciatives legislatives en preparació per part del grup parlamentari. Ha recordat que en breu s’apostarà per una modificació de la llei de la nacionalitat amb l’objectiu de reduir els anys d’accés necessari per obtenir el passaport. També es treballa, com es va fer la passada legislatura, en fórmules de reactivació econòmica.
Curiosament, que un polític assumeixi tots aquests valors no sempre és sinònim d’èxit, com tampoc no complir-los és sinònim de fracàs. Ben curiós tot plegat, però la realitat no sempre és lògica. Però a banda dels valors, com es mesura l’èxit d’un polític? Per mi és clar. El polític d’èxit destaca en dos aspectes: crear grans consensos i guanyar eleccions. El primer punt és fonamental per assolir el segon. Penso que un aspirant a bon polític ha de tenir tots els valors mencionats anteriorment i ha de tenir present aquestes dues claus per tal de poder desenvolupar des d’una institució pública el projecte que defensa, que és al cap i a la fi el que l’hauria de motivar a entrar en política.
Però de consensos n’hi ha de dos tipus, consensos basats en persones o en projectes. La simple unió de gent està abocada al fracàs, ja sigui perquè els ciutadans ja no li donen suport o perquè una vegada al poder, la institució no avança pels conflictes d’interessos de cada una de les persones. Els consensos basats en idees o programes sí que són interessants i útils per a la ciutadania, ja que garanteixen el compliment d’uns compromisos programàtics independent de les persones que els hagin de desenvolupar.
Aquesta setmana he anunciat que el Partit Socialdemòcrata obre les portes a forces progressistes a buscar consensos programàtics per a les eleccions comunals. Portes obertes també a altres formacions o independents no necessàriament properes ideològicament al PS. Algunes d’aquestes portes molt possiblement es tancaran. Però perquè tenir-les tancades des d’un bon principi? Treballem per fer bona política i servir amb totes les energies als ciutadans, i per això estic convençut que val la pena explorar totes les opcions. Sempre som a temps de presentar-nos en solitari.
És una conseqüència, considera, “del mal pla de gestió que es va elaborar ja des de bon començament”. Va ser, recorda, “una de les primeres coses que va fer Toni Martí en arribar al Govern i es va voler penjar la medalla de solucionar el tema, però ho va fer de forma insuficient i lamentable”. Segons la consellera general, “va defensar més els interessos locals que els generals”, i el pla de gestió “té massa interlocutors, pocs recursos i una comissió descafeïnada”.
En opinió de Gili, la gestió del Madriu requereix “un lideratge des del Govern”, i així les accions –com el reglament contra els actes vandàlics– haguessin estat unificades des de bon començament.
És una anècdota, sí, però que recorda que l’any 2015 està sent un any de trasbals per al nostre estimat país: des del mes de març estem patint una important crisi econòmica, financera i d’imatge de conseqüències, a hores d’ara, incalculables.
Caldrà veure què ens aporta el nou curs polític i l’eficàcia de la comissió ad hoc creada, quines conclusions se’n poden extreure i quines decisions i accions cal emprendre. No pot ser que, arran d’una crisi com la que ens està venint a sobre, no es produeixin canvis importants i es prenguin decisions rellevants.
La distribució dels euros i altres qüestions, com ara aparèixer de nou en llistes de països no cooperants, no sembla contribuir tampoc a millorar gaire la situació.
Més reptes. L’estiu ha posat damunt la taula una qüestió que estava subjacent com és el subministrament d’aigua i les condicions en què aquest es produeix en el nostre país. Vistes les visceralitats que la qüestió ha despertat en algun dels actors principals sembla que alguns volen intentar defugir de parlar-ne i de fer-ho (aquest cop sí) a fons.
La tan anunciada reforma sanitària segueix esperant que es prenguin decisions. Les primeres, via reglaments, de la nova ministra no es pot dir que hagin estat precisament encertades.
Les promeses millores en comunicació (estació de busos, heliport…) segueixen també en espera tot i els triomfalistes anuncis de campanya.
Les negociacions amb la Unió Europea avancen sense que l’oposició hi participi com voldríem i sense que els ciutadans entenguin res. El cap de Govern va prometre un pacte d’Estat fa més de cinc mesos que no acaba d’arribar.
Molts reptes i molts fronts oberts. Segurament massa.
El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), David Rios, va lamentar ahir «la celebració de cent dies de desgovern» d’ença que Antoni Martí jurava el seu càrrec com a cap del Govern el passat 1 d’abril, tot denunciant la manca d’«avenços positius» en el que portem de legislatura. El president del Grup parlamentari Mixt i membre del PS, Pere López, se sumava a la demanda tot carregant contra la «incapacitat de reaccionar» davant del context «crític» en què el Principat es troba immers. A una «situació realment preocupant», Pérez sumava la «desinformació» a què se sotmet a la ciutadania tant en l’afer BPA com pel que fa a l’acord d’associació amb la Unió Europea. En aquest sentit, apressava l’Executiu per a la consecució «d’un pacte d’Estat imprescindible» en què «ha d’incloure la resta de grups parlamentaris» invariablement malgrat la compartició de dossiers «no sigui del seu estil».
Aquestes valoracions es desprenen d’una «llarga llista de greuges» que ambdós components socialdemòcrates van desglossar només en part, tot destacant la manca d’empresa de «mesures legislatives» –que, a més, «arriben a deshora»–, d’una banda i, de l’altra, un repartiment de carteres «no basant en criteris tècnics ni en les necessitats socials» sinó «en compensacions polítiques pel suport rebut» durant les eleccions, a més de la «descompensació» existent entre carteres ministerials.
Rios ressaltava el desequilibri entre competències tot basant-se en el «súperministeri» d’un àmbit amb «la rellevància de la Salut» i malgrat «l’important dèficit en Sanitat» existent i la inclusió, dins d’aquesta mateixa cartera, d’una tasca feixuga com són les transferències i competències comunals. Va seguir justificant la «pèssima gestió» en la «divisió de l’àmbit econòmic entre quatre ministeris quan hauria de ser un front potent».
A l’impuls de «projectes inexistents» o que arriben «a destemps» denunciat pel secretari del partit, López sumava la passivitat davant dels «imputs» més enllà «de les qüestions que se li imposen», tot posant l’exemple dels tres reglaments aprovats sota demanda del Moneyval.
Tots dos membres van demanar «accions» no només per redreçar l’economia i «fer costat a les famílies que ho necessiten» sinó tot mantenint la ciutadania més informada i recobrant la plaça financera i la reputació d’Andorra a nivell internacional, objectius que veuen fora de l’abast de Martí.
Veure article original
Cent dies de desgovern. Així qualifica el PS els tres primers mesos de legislatura. Els socialdemòcrates consideren que Antoni Martí no governa i que el gabinet ministerial s´ha confeccionat a partir de criteris polítics en comptes de tècnics. Així, per exemple, critiquen la descompensació de càrregues de treball entre ministeris i la divisió de la cartera d´Economia. Des del grup parlamentari es demana al cap de Govern que formalitzi l´oferiment d´un pacte d´estat al tomb de l´acord de d´associació amb la Unió Europea.
El PS ha fet balanç dels cent primers dies del nou executiu demòcrata, que qualifica de desgovern. El primer secretari del partit, David Rios, creu que el repartiment de carteres és descompensat pel que fa a la càrrega de treball i que el gabinet s´ha fet a partir de compromisos electorals.
Rios també ha criticat que la cartera d´Economia s´hagi trossejat en quatre ministeris i ha carregat contra bona part de les propostes que el Govern ha fet aquests tres primers mesos. De fet, considera que fins ara l´únic fet positiu ha estat la visita del primer ministre francès, Manuel Valls.
Per la seva banda, el president del grup mixt, Pere López, ha reclamat a Martí que formalitzi l´oferiment d´un pacte d´Estat sobre l´acord d´associació amb la Unió Europea.
López ha criticat la gestió del 'cas BPA' perquè considera que l´executiu ha donat poques explicacions i perquè podria fer més per recuperar el prestigi del país, com ara accelerar el desplegament de l´acord monetari. També ha lamentat algunes mesures derivades del reglament de la CASS, com la permanència al domicili en cas de baixa.
Veure article original
- Avís legal - I tu què pots fer?
