Imatges de Flickr
Rossend Areny - Conseller del Comú de Sant Julià de Lòria
Vicenç Alay - President
Comitè Executiu
David Rios - Primer Secretari
Pere López - Conseller general socialdemòcrata i President del grup parlamentari mixt
Consellers generals socialdemòcrates
Joan Sans - Conseller del Comú d'Encamp
Cèlia Vendrell - Consellera del Comú d'Escaldes-Engordany
Aleix Mañosas - Conseller del Comú d'Escaldes-Engordany
Dolors Carmona - Consellera del Comú d'Andorra la Vella
Actualitat nacional > Eduard Sagarra: "Perquè Andorra sobrevisqui hi ha d'haver acord amb Europa"
Diari d'Andorra (Jordi Salazar) - 14.09.15

Eduard Sagarra Trias (Barcelona, 1947) està especialitzat en diferents àmbits de dret, sobretot en internacional –tant públic com privat–, comunitari i d’estrangeria. És professor d’Esade, de la Universitat Ramon Llull i de la Universitat de Barcelona.

Per què és necessari un acord d’associació amb la UE?
Principalment perquè Andorra és un país europeu. És a Europa, i té dos veïns molt potents que estan plenament integrats a la Unió. Per tant, la política europea afecta directament Andorra perquè el Principat té, a més, una història comuna europea, i perquè té uns valors convivencials que són plenament europeus.

Què implicaria aquest acostament a Europa?
Un acord d’associació significaria una cooperació en matèries sectorials, com poden ser la lliure circulació de mercaderies, de persones, de serveis o de capitals. Crec que en aquests moments Andorra no pot ser un ens autàrquic. Per tant, aquest acord li interessa tant al propi país com a la Unió Europea. Crec que és important que es concretin aquestes matèries, perquè afecten la ciutadania en general, les institucions i les empreses.

En quins altres casos s’ha apostat per l’acord d’associació?
La UE n’ha subscrit tant amb països europeus com amb països no europeus, com ara Turquia o Ucraïna. Es tracta d’acords sectorials en temes molt concrets. L’associació sempre suposa una suma d’interessos, no la plena integració. Les dues parts es posen d’acord per regular determinats aspectes. En tot cas, els antecedents es poden posar com a exemple tant del que ha funcionat com del que no ha funcionat i es voldria que funcionés.

Serà complicat negociar sobre la qüestió migratòria, atès que Andorra funciona amb un sistema de quotes?
Pel que fa a la lliure circulació de persones, de treballadors, no pot ser que 500 milions de persones poguessin venir a treballar al Principat. Caldria, per tant, redefinir el sistema de quotes, enlloc d’eliminar-lo del tot. Cal recordar que un immigrant és un treballador estranger que s’estableix de manera permanent a un altre país. En aquest sentit, caldria negociar unes quotes. Això té com a contrarèplica que Europa podria demanar reciprocitat: jo només acceptaré un determinat nombre de treballadors andorrans.

Caldria, així, un sistema més flexible?
Sí, però ajustat a la realitat econòmica del país. És comprensible que perquè l’economia andorrana funcioni necessita un nombre de treballadors determinat, però no pot quedar desbordada per un elevat índex de gent a l’atur. En tot cas, si s’estableix una reciprocitat proporcional, el problema no seria especialment greu per a Andorra, perquè no té un gran nombre de nacionals que pugui envair el mercat europeu. Però insisteixo que, pel que fa a les quotes, una llibertat total, ateses les circumstàncies del país, no és desitjable.

Com contribuiran els passos que s’han fet en matèria de transparència fiscal a la lliure circulació de capitals?
Crec que ajudaran de manera decisiva. No cal oblidar que la transformació en curs ve obligada per les mateixes organitzacions internacionals. I una cosa és que Andorra aporti beneficis fiscals, que pot tenir-los perfectament, i una altra cosa és que continuï havent-hi la presumpció que això és un paradís fiscal. La lliure circulació de capitals obliga a l’adaptació. Tots els estats estan cedint una part de sobirania en benefici de la globalització. I Andorra no es pot quedar enrere en tot el que es faci en favor d’una adequació i una actualització i modernitat en tots els temes financers, bancaris i fiscals.

La lliure circulació de mercaderies posarà en perill l’actual acord duaner?
L’acord d’associació comportaria l’actualització de molts aspectes en matèria duanera, potser la desaparició de l’acord. Això no vol dir que no es puguin respectar algunes especificitats, especialment pel que fa al comerç de tabac.

Un acord d’associació pot ser un primer pas cap a la plena integració a la Unió Europea?
Podria ser-ho. Però la qüestió de si Andorra vol o no integrar-se sí que és totalment política. Que el Principat, com a subjecte de dret internacional, ha de fer uns acords d’associació puntuals i en temes concrets, és absolutament necessari. Perquè en cas contrari Andorra quedarà com una mena de terreny autàrquic. Per a la supervivència del país hi ha d’haver aquests acords amb Europa. S’ha de crear un camí, que pot conduir a la plena integració o no, però que necessàriament hi ha de ser.

Les negociacions seran difícils?
He vist que Andorra té molt d’interès perquè això progressi, i crec que Europa també en té. Andorra ha de veure Europa no com a enemic, sinó com a cooperador, i per tant de ben segur que l’acord serà beneficiós per a les dues parts. 




 
 
 
© Partit Socialdemòcrata - C/ Prat de la Creu, 59-65, Escala A, 2n Despatx 1, AD500 Andorra la Vella - Tel: +376 805 260 - Fax: +376 821 740 - psa@psa.ad
- Avís legal - I tu què pots fer?