Les cooperatives, un univers desconegut a Andorra. 54 anys. Casat i pare de tres fills. Es va formar a França i Alemanya i va passar per BASF i Winterthur abans de ser feliç a La Fageda. Ahir va fer una conferència convidat pel PS.
Què passa si ara apareix un japonès i es vol comprar La Fageda?
No ens ha passat, però el primer de tot és que s’haurien de quedar tots els treballadors.
Sigui pedagògic i expliqui per què si us plau.
Perquè els treballadors són els propietaris de l’empresa, són els que manen i els que gestionen la propietat.
Però alguna jerarquia hi deu haver.
Evidentment hi ha un consell rector i un comitè de direcció, però no són l’òrgan fonamental.
Quin és?
L’assemblea general. Allà els treballadors poden fer i desfer el que vulguin. Cada home té un vot, és absolutament democràtic. I si l’empresa no va bé i s’han de baixar el sou o treure’s la paga doble ho decideixen els mateixos treballadors.
Imagino que cal que els treballadors tinguin molta consciència col·lectiva, si no és impossible.
Cal un punt de generositat, amb egoismes una cooperativa no funciona.
La idea és tan rodona que sembla bucòlica, perquè La Fageda, a més, guanya diners i fa feina social.
El 60% de les persones que treballen amb nosaltres pateixen alguna discapacitat intel·lectual o malalties mentals i el fundador de l’empresa, Cristóbal Colon, sempre ha considerat que era molt important guanyar diners. Si l’empresa no tira endavant el projecte social no és viable.
I el treballador rendeix més en aquestes circumstàncies?
Sí. Hi ha un sentiment de responsabilitat i de pertinença. Estan orgullosíssims del que fan. A part, per a molts el treball és part de la seva teràpia. A veure, no som Lourdes, hi ha gent que té malalties cròniques i no es cura però sent que treballant el millor possible les coses aniran bé.
No és complicat gestionar una plantilla amb aquests condicionants?
Jo he treballat en empreses grans i et puc assegurar que a La Fageda hi ha més pau que en una multinacional.
Amb el currículum que té podrà comparar precisament.
I tant. Jo vaig treballar en una empresa important que va tancar fa poc per culpa de la cobdícia dels propietaris. Recordo haver fet 36 hores seguides.
I es guanya bé la vida?
Suficientment. Viure bé no és car. Per a mi va ser una elecció de vida. Els meus fills han nascut a la Garrotxa i hi estem molt bé.
Però la condició humana sempre ens porta a voler més...
Precisament una de les consignes de Cristóbal Colon és que no vendrem fora de Catalunya per no créixer més. Ell creu que la quantitat i la qualitat no són compatibles en el nostre producte. Colon sempre diu que el dia que els treballadors no sàpiguen el nom dels companys haurem de plegar.
- Avís legal - I tu què pots fer?
