L’abril del 2011 la llavors anomenada onada taronja va aconseguir la més gran majoria assolida al Consell General per cap formació política. Tinc la sensació (que crec que també comparteixen altres ciutadans) que les grans reformes en què es va basar aquella aclaparadora victòria no han estat dutes a terme. Poso com a exemples el marc competencial, la reforma de la Funció Pública, la reforma de la CASS o la reactivació econòmica.
També tinc la sensació que DA ha desplegat canvis radicals en el nostre model econòmic i social sense que figuressin en el seu programa polític: retallades de prestacions socials, l’encariment dels medicaments, les retallades de prestacions sanitàries, la introducció de la coresponsabilitat dels familiars en el finançament de les prestacions socials, retallades de salaris o la implantació d’un IRPF.
Em demano com es poden sentir els ciutadans davant l’IRPF impulsat per Martí i Bartumeu i que pocs han votat. El programa de DA no preveia un IRPF i l’IRPF que figurava en el programa del PS poc té a veure amb l’injust model aprovat que afavoreix els que més tenen.
Em demano si aquesta notable constatació que una aclaparadora majoria parlamentària no ha complert amb el que havia promès i que ha introduït canvis fonamentals que no figuraven en el seu programa no mereix una profunda reflexió.
Em demano si no mereix també una seriosa reflexió el fet que una opció política apareguda dies abans de la convocatòria electoral i que va elaborar (com s’ha pogut comprovar al llarg de tota la legislatura) un programa electoral a corre-cuita amb una clara vocació d’acontentar tothom i lluny de tot realisme aconseguís 22 con- sellers.
Crec que cal buscar fórmules que aportin una major seriositat a la política i que aportin més democràcia, com ara que els programes polítics siguin un veritable compromís davant els ciutadans i com introduir mecanismes que ens permetin manifestar-nos més freqüentment.
Altrament es va assentant la sensació (que al meu entendre a alguns no els incomoda gens) que votar no serveix de res o que és igual votar una opció o una altra perquè tots ens acaben enganyant.