La consellera del grup socialdemòcrata al Comú d’Andorra la Vella, Dolors Carmona, parla de la seva tasca a la corporació i fa balanç de la gestió de la majoria. Remarca que no ha observat un empobriment dels serveis però que cal vetllar per atendre la globalitat i evitar que “el bosc ens impedeixi veure els arbres”. També planteja incorporar noves eines de participació ciutadana.
Va prendre possessió un cop iniciat el mandat i finalment s’ha trobat encapçalant un dels grups de l’oposició. ¿Com ho ha viscut?
Va ser un imprevist però per deure i per responsabilitat em va semblar que, per molt que em vingués com un gerro d’aigua freda, ho havia d’assumir. Ho vaig estar valorant amb els companys del partit per veure quina era la millor opció per a tots, no tant des del punt de vista personal sinó de partit. Vam estar valorant que era el número tres de la llista i que em tocava assumir aquest paper. A partir d’aquí em vaig mentalitzar que havia de tirar endavant el projecte engegat. Va ser valorat, mesurat i assumit.
Després hi va haver la separació amb el seu company Josep Vila. ¿Quina relació mantenen?
Això també va ser un imprevist. T’incorpores a mitja legislatura i et trobes que el teu company decideix canviar d’opinió i seguir un altre procés. Per a mi va ser una mica decebedor aquell moment, perquè m’agrada molt treballar en equip ja que és més constructiu i també, arran de la meva inexperiència, em sentia molt recolzada amb algú altre que tenia experiència en la gestió comunal de molts anys. Però en aquest cas també per coherència i responsabilitat vaig continuar.
La relació amb Josep Vila personalment és la mateixa, però sí que políticament el contacte que teníem anteriorment es refreda. Ara bé, hem de recordar que ells són un corrent dins una mateixa línia política. Hi ha convergència en molts aspectes i en altres cadascú té la seva manera de fer.
Alguns consellers de l’oposició d’altres parròquies han criticat les dificultats per accedir a la informació. ¿És el seu cas?
Des de la majoria se’ns intenta informar i se’ns facilita dossiers rellevants, potser fins i tot amb més rapidesa que en altres administracions comunals. No puc dir que no estigui informada. Però, i això passa a tot arreu, segons quins afers quan ens arriben a nosaltres estan dats i beneïts i poca cosa hi podem aportar. També seríem una mica il·lusos si penséssim que nosaltres tenim la responsabilitat de la gestió. No és el cas. Tal com està la llei electoral, el paper de les minories és el de control i seguiment de la gestió.
Et fa la sensació, en alguns moments, que pel fet de qüestionar i demanar informació complementària sembla que vulguis fer la guitza, però aquesta no és la intenció. Se’ns retreu si participem o no en comissions. Participem en les que podem. Jo em trobo que no ho havia previst i tinc altres compromisos, sóc directora d’un centre escolar i no puc deixar al marge aquesta responsabilitat.
Algunes de les seves intervencions semblen molestar la majoria, principalment la cònsol major.
Suposo que no agrada que es qüestionin determinats posicionaments. Per a nosaltres aquest tipus d’interacció no és agradable, hi ha vegades que se’t passen les ganes d’interpel·lar. Però si ens toca ballar, hem de ballar la música que sona.
¿Com valora la gestió comunal?
Tinc la sensació que hi ha un treball feixuc, una dedicació important, i que es fan esforços per equilibrar el pressupost, contenir la despesa i evitar augmentar l’endeutament. En tot això la valoració és molt positiva. El que sí que veig, és fàcil dir-ho des de fora, és que no hem de perdre de vista el paper d’un comú, que és donar el màxim de servei i atenció a totes les necessitats. En moments de recessió econòmica és una mica delicat perquè tot allò que va lligat al benestar pot estar afectat. Cal veure la globalitat. El que fa por és que es vegin tots els arbres, que es vagi en aquesta acció de formiga d’anar esmicolant, i que es perdi aquesta globalitat que és la finalitat que té un comú.
Des de fora veus que s’intenten mantenir uns serveis generals, que el Comú d’Andorra la Vella sempre ha potenciat una sèrie de serveis socials, i fa por que sota el nom de la crisi entrem en la crisi de serveis. Hi ha la conjuntura, la congelació de les transferències... Nosaltres hem d’estar molt atents que es dugui a terme el servei al ciutadà com es desitja.
¿La reducció de la despesa ha comportat un empobriment dels serveis?
En aparença no. El que no voldríem, però, és que entréssim en el joc que com que el Govern ens planteja tal cosa això ho deixem de fer, això ni ens ho plantegem... En algunes petites accions, com la contractació d’espectacles, s’intenta contenir. Si fins ara s’havia buscat la millor oferta perquè hi havia el recurs econòmic, ara es mira de buscar aquest equilibri.
D’entrada no veiem que hi hagi serveis que s’hagin reduït, però sí que no es va més enllà perquè pot suposar una despesa suplementària. Pel que fa a recursos humans també ens preocupa, perquè si la contenció és reduir despesa això pot tenir una repercussió en les condicions laborals. Vetllarem perquè això no passi perquè està en relació amb el clima laboral i amb l’atenció que rep el ciutadà.
¿És necessari el volum de personal que hi ha per oferir els serveis actuals?
És difícil respondre sense disposar de dades. Hem demanat informació del volum de personal que hi ha en cada servei i veure si es correspon a les seves competències.
¿Coincideix amb el grup mixt que la majoria no escolta el ciutadà –en relació amb el cas de Santa Coloma o Meritxell, per exemple–?
El Comú d’Andorra la Vella és dels pioners en la participació ciutadana. Em consta que ha contactat amb les diferents associacions per veure les necessitats. Però també em consta que pel que fa a ciutadania no sempre s’entén quines són les necessitats i propostes que fan o no sempre arriba l’ajut de la corporació. Aquí hi ha una distorsió entre el que fa el Comú i el ciutadà, que no acaba de veure una resposta a les seves necessitats i iniciatives.
Potser l’estructura que hi ha pel que fa a comunicació no arriba al carrer o el que cal és implicar altres representants de la ciutadania en un procés de gestió comunal. Potser encara caldria potenciar molt més la participació ciutadana.
Es poden fer consultes formalment, tot i que és cert que vivim en una societat en què no hi ha la implicació necessària dels ciutadans. Però penso que tot això és un aprenentatge. Per tant crec que potser no hi ha els mecanismes més indicats perquè els ciutadans siguin escoltats, i tampoc sempre són ben rebudes les crítiques, però cal escoltar i exposar els motius si no és possible materialitzar la demanda. I sobretot cal implicar el ciutadà i que tothom se senti representat. Això permetria també valorar la classe política.
Que avui està molt desprestigiada.
Això també és volgut, perquè a altres poders fàctics els interessa que no hi hagi polítics elegits democràticament. Jo defenso la democràcia, la representació a través de les urnes, però no burocratitzar aquests models de gestió, que han d’estar molt més oberts i més disposats a rebre, acceptar crítiques i donar resposta. Aquí és on es veu realment els posicionaments de cadascú.
Més en la línia de la societat d’avui, més horitzontal.
Més horitzontal, més participativa, més activa i molt més implicada. Perquè tots hi hem d’aportar.
L’Associació de Veïns de Santa Coloma ha estat especialment crítica amb el Comú. La cònsol major hi veu la mà del PS. ¿Què hi ha de dir?
N’hem parlat de manera informal. Es va comentar que érem nosaltres els que, fins i tot, havíem convocat la reunió de l’associació. No. Fins aquí no arribem. Tenim poc temps i l’energia que tenim l’hem de dedicar a allò que considerem just i necessari. De cap de les maneres hi estem al darrere ni estem instigant. Ara bé, a l’associació hi pot haver membres del partit, però cadascú sap el lloc en què està el paper que s’hi juga. Crec que tots els membres del partit tenen clar que quan estàs en una associació hi estàs com a membre d’una associació. La consciència està ben tranquil·la. Jo vaig assistir a la reunió i em va sobtar que la resta de representants no hi fossin. Hi vaig anar per escoltar.
Ferrer va parlar d’una reunió que el PS havia demanat de fer.
El que sí que va passar és que el PS té pendent una reunió amb Santa Coloma. Des del PS es va demanar, però no va ser possible per organització dels ponents i perquè vam conèixer que l’Associació de Veïns en volia fer una i vam considerar que ens trepitjàvem. Per això ho vam anul·lar ràpidament i nosaltres ja buscarem un altre moment. La coincidència suposo que deuria portar a aquestes declaracions posteriors. Em sap greu. Nosaltres estem oberts a escoltar l’associació com ho pot estar qualsevol altre grup polític.
L’Apapma ha alertat de les conseqüències de la canalització. ¿Quin és el seu posicionament?
Estem d’acord a fer la canalització si pot evitar les inundacions a Santa Coloma. Nosaltres volem el millor per al poble de Santa Coloma. Si el termini d’execució i el cost del que proposa l’Apapma no suposa una gran diferència del projecte del Govern, anirem més a favor d’allò que sigui més sostenible. No volem que sigui pa per avui i gana per demà; que es resolgui ràpidament però que traslladi el problema metres més enllà, que és el que indica l’informe. Nosaltres donem suport al fet que s’executin les obres al més aviat possible. A part, estem a l’espera de l’estudi del pla hidrològic, i a partir d’aquí valorarem.
“No dic que es facin coses fora de llei, però hi ha el perill que es primi certs interessos individuals”
¿Com veu la gestió del Comú en la millora de Meritxell?
L’única cosa que coneixem és la petita remodelació que es realitza ara. Esperem que sigui més atractiva i favorable per als vianants. El que voldríem és que es fessin accions perquè les zones que han deixat de ser comercials tornin a agafar l’empenta que tenien.
¿Serà un pedaç, aquesta actuació?
Ens agradaria, i crec que a tots els ciutadans, veure les línies d’actuació quines són. És important que aquesta acció estigui emmarcada en un projecte global. Els arbres et fan perdre la immensitat del bosc, i en molts moments no saps quin és el bosc. ¿Que està condicionat per la qüestió econòmica? Ben entès. Però quan hi ha un pla estratègic mai es fa a curt termini. Aquesta podria ser una de les accions del pla, ja que tenim poc espai per als vianants i una manca de diferenciació visual entre la carretera i la voravia. Però caldria veure la repercussió que pot tenir aquesta millora als altres eixos i veure paral·lelament què es fa als altres llocs. Decidir si hi ha punts comuns entre barris o que cadascun s’identifiqui de forma diferent. Tot això forma part d’una estratègia global que ens agradaria conèixer. Ho hem demanat, però la resposta és que s’intenta fer petits passos i que ja es veurà com es resol.
Potser no existeix aquest pla global.
Em sembla que no hi és.
Parlem del futur electoral. ¿Es veu encapçalant la llista del PS en els propers comicis?
Per a nosaltres, en aquests moments les eleccions no són una prioritat. El que volem és avançar en tots els aspectes en què creiem que la ciutadania es mereix rebre una resposta i que no la té. Hem estat treballant en això. En cap moment hi ha aquests fantasmes al darrere en què només es veuen maniobres. No és la qüestió ni ho hem abordat. I si m’ho demana personalment, no entra ara en les meves prioritats ni molt menys. Tot just ha fet un any que m’he incorporat, he après molt en aquest any, no he après sola –el comitè local facilita molt la tasca tenint en compte que estàs sol–. Això em permetrà tenir més criteri per prendre una decisió sobre si decideixo continuar.
¿És més difícil la gestió comunal que la nacional?
El fet de ser més a prop del ciutadà fa que els interessos personals, en moments determinats, puguin primar. I això és perillós i a mi em fa mal de panxa. Penses en funció de qui es fa què. No dic que es facin coses fora de llei, però que es faci des d’una visió més individual, que es primi certs interessos.
¿Ha detectat situacions d’aquest tipus o parla del perill que puguin passar?
Parlem del perill. No m’agrada fer declaracions que puguin crear suspicàcia. No dic que no es faci a dreta llei, però sabem que les lleis també es fan no sempre en funció de les necessitats sinó d’interessos. I hi ha coses que per llei es poden fer però també cal veure l’impacte que tenen. El Comú no només té l’obligació d’aplicar la norma, sinó de veure’n l’impacte.
¿Per exemple?
La possibilitat de redistribuir l’edificabilitat de la zona que és al costat de l’Estadi Nacional. Hi ha edificis de set o vuit pisos, però això obre la possibilitat de fer-ne quinze arran de carrer. Vam plantejar l’impacte que això tindrà però se’ns va respondre que és legal. No només cal actuar perquè és legal sinó perquè convé fer-ho.
- Avís legal - I tu què pots fer?
