La consellera socialdemòcrata, Mariona González va explicar ahir perquè el seu grup parlamentari s'oposa a la modificació de la Llei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) presentada per la Comissió Legislativa de Sanitat, sobretot en el punt que proposa tornar a introduir el règim especial de cotització voluntària a partir dels 50 anys. González va argumentar que la mesura no té res a veure amb les persones que després d'haver treballat durant el mínim de 15 anys demanat en la modificació de la Llei de la CASS o més, es troben sense feina en la perillosa franja que va dels 40 als 59 anys. Tot al contrari, la consellera va denunciar que «la mesura està pensada per als rendistes, ja que es demana una cotització superior als 400 euros, cosa que una persona a l'atur difícilment pot pagar». I va afegir que «les persones inscrites al Servei d'Ocupació ja es beneficien d'un règim especial per poder cotitzar a la CASS». González va reiterar que «és una cotització voluntària a mida del ric», afegint que «les aquelles persones que no han cregut en el sistema i que fa cinc anys, quan es va revocar el règim especial voluntari podien continuar cotitzant, però van preferir marxar, ara podran entrar i sortir quan vulguin». I va continuar explicant el propòsit, «per exemple una persona de 62 anys a la qual se li comunica que requereix una operació, només li caldrà assegurar-se durant 6 o 7 mesos, operar-se i tornar-se a donar de baixa, si cal». González es va mostrar molt crítica amb la majoria parlamentària de Demòcrates per Andorra (DA), pel fet que «la mesura va a l'encontre del consens de totes les forces polítiques que seient a l'arc parlamentari el 2008, per revocar el règim de cotització voluntària». Un consens que va portar a la decisió de que «la CASS només cobriria les persones que tenen una activitat i els seus beneficiaris».
Pensions de jubilació // Aquesta però, no és l'única modificació que no agrada al grup parlamentari del PS, que també va presentar una esmena a la proposta de reduir la cotització als emprenedors durant els primers 12 mesos d'activitat però, sense cotitzar a la branca vellesa. Cosa que per al PS minva les possibilitats de que el cotitzant obtingui una pensió mínima en el futur. No obstant això, González va admetre que la branca vellesa de la CASS necessita una reforma aprofundida, més enllà de les mesures que DA proposa i justifica per la conjuntura econòmica i social del moment.
Branca insolidària // Si la branca malaltia és solidària perquè els sans paguen per als malalts, la branca de vellesa de la CASS funciona amb uns altres paràmetres, el cotitzant compra punts, per tant, com més en compra, més cobrarà en el futur, tot i que la taxa de restitució és del 50% per a vuit anys. González va defensar ahir que «s'hauria de millorar la taxa de restitució almenys fins al 60%, de la mateixa manera que s'hauria d'ampliar el període de retorn de vuit anys a 10 o 12 anys, perquè l'esperança de vida també ha augmentat». No obstant això, va matisar que el sistema sigui poc solidari i que hagi permès a molts apostar pels punts de vellesa, en lloc d'invertir els diners en qualsevol producte financer privat. «És veritat que hi ha pensions molt elevades però tampoc no són tantes com la gent pensa» va afirmar González, alhora que va estimar que «són entre 30 i 40».
Sostre a la compra de punts // Per això, González no va apostar per posar un sostre a la compra de punts de vellesa, tot i que va defensar que «cal actuar perquè no hi hagi pensions indignes». I va afegir que en el Congrés del PS celebrat a començaments de l'abril passat, «vam aprovar una ponència que plantejava la possibilitat de comprar els punts de vellesa a un preu més elevat a partir d'un cert salari», amb la qual cosa s'escurçaria la distància entre els que compren més punts i els que no en poden comprar tants.
No obstant això, la consellera també va insistir en qupe «caldria augmentar la cotització en aquesta branca perquè tothom pogués tenir una pensió digna». Una aspiració que posa en dubte, però, l'actual funcionament de la CASS, perquè González va admetre que els diners del fons de pensions també serveixen per tapar el dèficit de la branca malaltia. Una revelació que recorda altres temps, quan els diners del fons servien per comprar empreses amb l'excusa de fer-los fructificar, salvant les distàncies morals, és clar. González va reconèixer que els diners del fons no s'haurien d'utilitzar per cap altre concepte que no sigui el d'assegurar les pensions. I va insistir en que «l'Estat hauria de cobrir el dèficit de la sanitat pública i no el fons de vellesa de la CASS, de la mateixa manera, que també hauria de cobrir el forat que van deixar les pensions no contributives que va atorgar el Govern no fa tants anys».