Després que el Grup Parlamentari Socialdemòcrata hagi vist marxar els seus líders al grup mixt, Rios agafa les regnes com a president.
–Primer voldria saber si l'hem de felicitar o no. És d'aquelles coses que un no sap mai si és bo o dolent.
–Està clar que les circumstàncies que han portat el grup parlamentari socialdemòcrata a tenir un nou president, no són circumstàncies per celebrar precisament. És una situació difícil en la que nosaltres no hi hem tingut una raó directa. És a dir, el fet que marxin tres persones del grup parlamentari no vol dir que els haguem fet fora. Aquesta situació no és volguda per nosaltres i són circumstàncies difícils. Això no vol dir que no assumim aquesta responsabilitat. Agafem els càrrecs i designacions amb molta esperança i ganes de treballar, i intentarem estar a l'alçada. I treballarem per defensar els valors socialdemòcrates i el programa electoral amb el qual ens vam presentar.
–¿Com s'explica aquest trencament?
–Jo personalment, i els companys que actualment estem al grup parlamentari, havíem tingut sempre la idea, i així ho havíem expressat en les reunions del grup parlamentari, que independentment de la situació del partit, el grup parlamentari tenia una responsabilitat addicional. I és que havia estat escollit per les urnes, i per tant havíem de fer l'esforç per mantenir el grup parlamentari unit. L'explicació que se'ns va donar com a justificant de la marxa d'aquests tres membres era que vistes les circumstàncies del partit, el grup parlamentari no podia mantenir-se unit i per tant marxaven.
–¿I quines són aquestes circumstàncies del partit?
–Això se'ls hauria de demanar a ells.
–Però vosaltres no hi veieu...
–Nosaltres, repeteixo, sempre havíem dit que el grup parlamentari es podia mantenir unit i treballar conjuntament, perquè tenim un programa que ens obliga a uns compliments a nivell legislatiu i defensar unes línies ideològiques al Consell General. I per tant, enteníem que podíem seguir treballant. No ha estat possible. Nosaltres en cap cas hem actuat de catalitzador, o en cap cas hem volgut que aquests tres membres abandonessin el grup parlamentari, i per tant és una situació no volguda. Però que assumim perfectament i amb moltes ganes i il·lusió de fer el treball ben fet.
–Des de fora es veuen moltes ombres. I costa d'entendre. Per un cantó es diu que ja s'havia avisat i per l'altre que no se'n tenia notícia.
–Nosaltres ens assabentem per la premsa que hi ha una voluntat d'abandonar el Grup Parlamentari Socialdemòcrata. No recordo el dia, però a nosaltres no se'ns comunica oficialment ni personalment fins el 18 d'abril a les deu de la nit a la seu del Consell General. I és a partir d'aquí que nosaltres ens posem a treballar per no paralitzar el Consell i prendre les decisions que s'escaiguin per tal que torni a funcionar amb normalitat.
–I després ha transcendit tot això de les transferències. El senyor Bartumeu era gairebé l'únic que hi tenia accés. ¿Com s'explica aquesta confiança cega?
–El reglament del grup parlamentari, que vam aprovar entre tots, determina que el president és la persona que gestiona els comptes. Nosaltres no teníem cap indicador que ens hagués de fer veure que la nostra lleialtat i confiança envers el president es podia veure trencada.
–¿I ara es canviarà el reglament?
–El reglament continua sent vigent, no l'hem canviat. L'únic és que intentarem canviar temes d'ordre tècnic bancari sobre els comptes del grup parlamentari. És a dir que intentarem que certes transferències no es puguin fer a menys que es presenti una acta del grup que així ho determini. Perquè el problema d'aquestes transferències és que es van fer sense l'acord del grup parlamentari, ni verbal ni escrit. Nosaltres no obviem, ni amaguem, ni tenim por d'obrir el debat de les assignacions dels grups parlamentaris. Podem parlar si són les idònies o no, si el Tribunal de Comptes ens ha d'auditar, si hem de presentar auditories cada any, factures. Això no ens fa por, al contrari, creiem que potser ja s'hauria pogut fer abans. I per tant creiem que tot el que sigui posar ordre a la gestió de diners públics és una obligació que tenim entre tots plegats, i des del primer dia que sóc president de grup parlamentari ja estic a favor d'asseure'ns a una taula i veure com podem canviar la situació que tenim ara cap a millor.
–El grup passa de sis a tres i la feina és la mateixa. Tindreu una sobrecàrrega de feina.
–Nosaltres no estem sols. Sí que passem de sis a tres, però des del congrés tenim un suport del partit incondicional, i un suport de gent, de militants que han recuperat la il·lusió, que tenen ganes de treballar amb nosaltres, que volen compartir i aportar el seu treball i dedicació. Per tant entenc que estem molt més recolzats que mai. I a nivell intern, evidentment que tindrem més feina, però la feina no ens fa por. Tenim ganes de començarà fer propostes en positiu i de començar a visualitzar la nova manera de fer del grup parlamentari socialdemòcrata.
–Una nova manera de fer, ¿en quin sentit?
–Nosaltres ara, primer de tot estem acabant d'ordenar totes les necessitats i obligacions que tenim envers el Consell General a nivell oficial, també internament la nostra documentació. Però el grup parlamentari socialdemòcrata, els tres companys que en formem part, té com a vocació, a partir d'avui trepitjar carrer. És a dir, ser proactius, anar a veure associacions, ciutadans, posar-se a disposició de persones que ens vulguin comentar, explicar o aportar idees. No esperar que els col·lectius ens vinguin a veure sinó nosaltres anar a veure'ls per intentar establir aquests ponts amb la societat, que s'havien trencat.
–¿I la feina que s'havia fet fins ara?
–El que ha de quedar molt clar és que el grup parlamentari socialdemòcrata no s'ha dividit, i continua sent el grup parlamentari socialdemòcrata. El que ha passat és que hi ha tres membres que se n'han anat al grup mixt. Partint d'aquesta idea, el que pensem és que tota la feina que s'havia fet fins ara és del grup parlamentari socialdemòcrata. Perquè el grup no depèn de les persones que el formen sinó que és una entitat dins el Consell general. Per tant la feina no la fa el David Rios o la Rosa Gili. La feina la fa el grup parlamentari socialdemòcrata, i com que aquest no desapareix, sinó que es manté, s'entén que tota la feina feta fins ara resta al grup parlamentari. I serà a nosaltres de prendre la decisió de si aquesta feina s'acaba, en el cas de proposicions de llei, introduint o en el cas d'esmenes les acabem defensant.
–¿En quines proposicions esteu treballant ara?
–Nosaltres teníem a punt la proposició de llei de l'IRPF. Esperarem a parlar amb el cap de Govern per veure quines són les seves intencions en aquesta llei. I teníem diverses idees de desenvolupar proposicions de llei.
–¿I quines són?
–Tenim una llista molt àmplia. De fet, coincideix bastant amb el nostre programa electoral, que ara s'ha vist reforçat pel congrés del partit, en el qual la comissió d'afers jurídics encomanava una sèrie de modificacions legislatives, que no són poques, al grup parlamentari. Per tant, de deures en tenim, i són deures que creiem que poden aportar, que són positius, són deures a nivell social i també a nivell econòmic. I aquesta és la línia que volem mantenir durant tota la legislatura, ser proactius a nivell d'oposició.
- Avís legal - I tu què pots fer?
