El PS va estrenar nova executiva en el congrés celebrat dissabte passat. Susanna Vela s’incorpora com a secretària d’organització al nucli dur de la direcció socialdemòcrata.
Es pot parlar d’una executiva de línia continuista?
És una candidatura renovada i de continuïtat. Reprenem bona part del treball que es va engegar amb Fem PS. Hi ha molta feina a fer.
Amb quins objectius i reptes afronten els mesos vinents?
Volem ampliar la massa de militants i simpatitzants. Hem de tenir una base més important. També hem de preparar les eleccions comunals.
Més enllà de l’executiva, el congrés també va servir per marcar línies polítiques. Quines són?
Es van llegir vuit ponències. N’hi havia una amb un tronc que ha de tenir el programa electoral de les comunals; es va parlar molt de participació ciutadana als comuns, que és el lloc on es pot donar de forma més fàcil. També es va parlar de canviar la Llei electoral, que no és representativa i deixa fora molts ciutadans.
Per què Pere López i Rosa Gili han deixat l’executiva?
Ells ho han explicat. Es tracta de compaginar la seva feina i la del Consell amb el que suposa estar a l’executiva. És una qüestió d’organització. No es pot arribar a tot.
Des de l’altra candidatura a l’executiva, es parlava de falta d’autocrítica...
Sí que se n’ha fet. S’ha discutit i s’ha treballat. A les eleccions es va fer una excel·lent feina però sabem que hi ha coses a millorar.
A què atribueix que el resultat fos per sota de les expectatives?
Segurament hi ha diverses raons. Una d’important és que potser no es va saber fer arribar el missatge als ciutadans. Hi ha una abstenció molt elevada. No es va arribar a persones, probablement nous votants, que no són de tradició i que no estan massa avesats a la política del nostre país, i que solen ser un votant més de progrés.
L’abstenció els va perjudicar més com a partit d’esquerra?
Hi ha gent que no va votar, potser perquè el sistema no és representatiu ni just. Hem de saber sensibilitzar la població dels drets polítics i de la força que tenen, i no només el dia de les eleccions. Permanentment hi ha d’haver diàleg entre ciutadans i polítics.
En què més es va fallar?
No crec que falléssim. Ens vam presentar amb la gent i el programa que volíem. Estem contents del pacte amb Junts. Va ser ben rebut per la població, un de cada quatre electors ens va votar. Hi ha molta gent que confia en nosaltres i no els volem decebre.
Els atacs entre PS i SDP van provocar confusió?
Segurament confusió se’n va generar. I no només pel tema de la CASS. Part de la ciutadania no va entendre per què una part de gent va marxar del PS i per què ens vam presentar per separat. Ara, amb la CASS, nosaltres no ens vam moure de les idees inicials i del que havíem defensat al Consell General. Qui es va allu-nyar va ser SDP.
La candidatura de Xavier Tomàs reclamava que cal anar més a l’esquerra...
El PS recull visions, des de l’esquerra fins al centreesquerra, opcions que coexisteixen. La prova és que, en discutir les ponències, s’ha arribat a transaccions. Es comparteix el mateix ideari i som capaços d’arribar al consens.
Vostè reclamava més participació ciutadana. Com?
El principal actor és l’administració. És qui ha de fer els esforços i posar els mitjans. Els comuns són el lloc idoni però cal un bon pla perquè estigui tot preparat i formar els ciutadans amb els instruments per dir la seva en la gestió dels afers. I també és important que els partits tinguin ganes que això sigui així. No és senzill, però és possible. Tenim proves fora de les fronteres. Cal que, políticament, es vulgui tirar endavant.
Encara hi ha Andorra reticències a permetre això?
Penso que sí. I un altre obstacle és que la informació no corre. No hi ha prou transparència. I el ciutadà està molt venut al que digui el polític de torn.
També es diu que hi ha certa apatia del ciutadà...
El ciutadà que vol estar al dia ho intenta fer. Però és un peix que es mossega la cua. Si com a administració no tens unes vies de comunicació amb ell, difícilment es pot implicar. No ha de costar tant obrir portes.
Com afronten les comunals?
Amb moltes ganes. Donem autonomia als comitès perquè parlin amb gent i altres forces per veure com fer unes bones candidatures per a un projecte progressista.
Aquesta llibertat inclou un tots contra UL a Sant Julià?
Tot el que sigui a favor de Sant Julià i dels ciutadans tindrà el PS de company de viatge.
Fins i tot deixant les sigles a banda?
Amb Junts no ho vam fer. Una cosa és fer un paraigua sota el qual t’agrupis però no has de deixar de banda les sigles, les prioritats o el programa. No és incompatible.
A quines parròquies veu més opcions?
És difícil de dir. Sabem que hem d’anar junts, renovarem el pacte amb Verds i Iniciativa Ciutadana. Com més gran, millor.
Amb Verds, el problema pot ser la Massana?
No sé què faran ells. Jo sé que hi ha un pacte per les passades eleccions i a llarg termini. Encara no hem parlat seriosament de les comunals.
Estaran a les set parròquies?
És complicat trobar totes les persones per a una llista. Per això la importància d’ampliar la base amb independents i gent d’altres partits. Volem arribar a totes, hem de fer l’esforç. Canillo és la més complicada perquè sabem que som poca gent, però no vol dir que no siguem capaços d’estructurar una bona llista.
I a Escaldes, la seva parròquia?
És complicada. DA té un bon planter però no és impossible. Caldrà veure què han fet bé i què han fet malament i passar el programa als ciutadans. Volem treballar amb els col·lectius des de ja per saber quines coses, des del seu punt de vista, cal millorar.
Fins quan durarà l’ombra de Martí?
Sempre serà així. Ha estat cònsol i cap de Govern i la seva trajectòria política pesarà.
Es veu de nou a les llistes?
Ara mateix no ho sé dir. Tinc en ment tot el treball que ens toca com a executiva.
Arribar a acords amb SDP és possible?
És del tot factible. Cada comitè té carta blanca per apropar-se a qui millor creguin.
A Encamp, resultat a la mà de les generals, sumant vots se superaria DA...
Si amplies la base tens més opcions d’arribar a tothom. Per part nostra, no quedarà de no fer-ho.