Per fi s’inaugura el parc d’animals de Naturlandia.
I dic per fi, no per ganes que així sigui, sinó perquè fins ara, el comú no ha fet més que posar-hi diners i fer previsions molt optimistes però poc realistes al meu entendre. Un forat de 4 milions i un préstec d’1,5 milions que el comú fa a la societat (diners que abans ha hagut de demanar als bancs, evidentment) no deixen gaire lloc per a l’eufòria o per a l’optimisme. Ja no és qüestió de ser membre de l’oposició o no; és qüestió de sentit comú. Ara, amb el parc en funcionament, començarem a treure’n l’entrellat i a parlar de dades reals. Fins llavors, no creuré en la viabilitat del projecte, només perquè la presidenta de la societat i cònsol de la parròquia ho pretengui. No faré un acte de fe en aquest sentit. M’ho creuré quan ho veuré. I espero, pel bé de tothom, ciutadans, accionistes, comerciants, administració comunal... acabar veient-ho algun dia.
Quant al finançament, alguns diran que és la societat Camprabassa SA que ha posat els diners, i que el comú n’és només un accionista. Però la veritat és que el comú és l’accionista majoritari amb un 88% del capital, recordo. Per tant, totes les lauredianes i lauredians, ho vulguem o no, hàgim o no comprat accions de la societat, tenim participacions a Naturlandia. Entenc doncs, que tothom a Laurèdia està íntimament lligat a aquest projecte i, per tant, tothom pot dir-hi la seva. En aquesta ocasió exposo el meu sentiment com a conseller comunal elegit per una part del cens electoral, però sobretot com a lauredià escèptic amb la viabilitat del projecte i preocupat que els seus diners no vagin a parar en un sac sense fons.
No puc amagar el meu recel quant a aquest projecte, pel que fa a la seva viabilitat, deia. Una viabilitat, per cert, de la qual es demana un pla des de fa molt de temps a l’actual majoria, i que sembla que es presentarà per fi als accionistes de la societat Camprabassa SA d’aquí a poc. Penso, per lògica, que aquest pla s’hauria d’haver elaborat abans de dur a terme el projecte per confirmar justament la seva viabilitat o no. Dubto sincerament que el pla que es presentarà ara digui el contrari. Seria tirar-se pedres al damunt. És de calaix.
Però si parlem de viabilitat, hem de parlar del nombre de visitants. I tot i que encara no tinguem dades reveladores, tenim una informació interessant: 1.700 persones visiten gratuïtament, sense pagar un sol euro, el parc d’animals en dues jornades de portes obertes. És a dir, 2.300 visitants menys del que s’esperaria en temporada alta, tal com albiren les previsions de l’actual majoria comunal. És cert que les condicions durant el cap de setmana passat no eren les més adients per treure’n conclusions representatives (les campanyes publicitàries externes poden no haver fet efecte encara, la meteorologia no era la més adient i no era temporada alta, turísticament parlant), però podem fer-nos una primera idea. El que és clar, és que aquest parc està bàsicament destinat al turista, si ens fixem en aquella xifra dels 2.000 visitants diaris previstos. La població nacional i les escoles del país no són les que han de fer viure financerament el parc. Per tant, fora de la temporada alta, que són dos mesos l’any, quina serà l’afluència real de turistes al parc? N’hi haurà prou amb quantitats similars o inferiors a les d’aquest darrer cap de setmana?
En un altre ordre de coses, la premsa que recollia la informació de l’obertura del parc assegurava que la gent es mostrava molt entusiasmada amb el nou projecte turístic lauredià. Hi veien una activitat molt vàlida per complementar les ja presents al país, i alguns també deien que aquest seria el revulsiu econòmic de la parròquia. Veig aquí una molt bona oportunitat per intentar vendre un nou paquet d’accions. Cal aprofitar aquest optimisme deixant de banda la por que una nova venda de participacions quedi deserta de nou. Potser aquells qui no en tenen i aquells que ja van adquirir-ne, ciutadans i responsables polítics, tornaran a participar econòmicament en el finançament de la inversió...
Pel que fa a la més que normal eufòria momentània dels membres de la majoria comunal que inauguren aquell parc d’animals ideat i començat per l’anterior consolat, m’agradaria que no els fes oblidar en cap moment la realitat de la cosa; cal amortitzar la inversió milionària i cal que esdevingui rendible en un termini de temps raonable. I el que és més important: cal que sigui aquell revulsiu promès que ha de retornar a la vida el teixit econòmic de la parròquia. Hotelers, botiguers, empresaris i la societat en general ho esperen.
Per acabar, m’agradaria recordar un cop més que, no fent part del consell d’administració de Camprabassa SA, ens és molt difícil de creure en el projecte, d’una banda, i de l’altra ser partícips de les decisions que s’hi prenen o com a mínim ser simplement informats. Entenc que les societats, cap de les tres, no han de ser una institució paral•lela en la qual no hi ha oposició política i en què es prenen decisions poc transparents o invisibles. Per mi, els manca aquest aspecte democràtic anomenat representativitat. Tota aquella gent que som legítimament escèptica amb el projecte de la Rabassa com ho sóc jo, no tenim cap representant en aquest òrgan de decisió. No ho veig gens democràtic. No creure en Naturlandia no vol dir quedar-ne al marge.
- Avís legal - I tu què pots fer?
