Imatges de Flickr
Rossend Areny - Conseller del Comú de Sant Julià de Lòria
Vicenç Alay - President
Comitè Executiu
David Rios - Primer Secretari
Pere López - Conseller general socialdemòcrata i President del grup parlamentari mixt
Consellers generals socialdemòcrates
Joan Sans - Conseller del Comú d'Encamp
Cèlia Vendrell - Consellera del Comú d'Escaldes-Engordany
Aleix Mañosas - Conseller del Comú d'Escaldes-Engordany
Dolors Carmona - Consellera del Comú d'Andorra la Vella
Actualitat nacional > Entrevista a Pere López
BON DIA - 06/05/2013 - JULIÀ RODRÍGUEZ

¿Quins són els objectius principals que s’ha marcat el PS?

L’objectiu essencial que s’ha marcat el comitè executiu del partit és posar els problemes reals que tenen avui dia els ciutadans al centre de la nostra acció política. Hi ha qüestions que ens preocupen, com la viabilitat del model sanitari i de pensions, la reactivació econòmica, les més de 1.200 persones que estan inscrites avui dia al Servei  d’Ocupació o les dificultats que estan passant moltes petites i mitjanes empreses. I aquests són els temes en què pensem posar tota la nostra activitat política fent propostes concretes i constructives, perquè crec que ha arribat el moment en aquesta legislatura que hi hagi algú que faci una oposició dura a un Govern que és molt efectista però molt ineficaç. Tots els indicadors econòmics i socials estan ara pitjors que q quan va començar la legislatura.

¿Però hi ha alguns trets que definiran a partir d’ara de manera diferent el partit en aquesta nova etapa?

El Partit Socialdemòcrata és el de sempre, el partit que va governar durant dos anys i va merèixer la confiança dels ciutadans per fer-ho. El que no farem és diferenciar-nos del PS del 2009 ni del PS del 2011. És veritat, malgrat tot, que estem pensant en un nou PS del 2015, que és el nostre objectiu. Els que s’han de diferenciar a partir d’ara són les persones que han anat al grup mixt al Consell i als comuns, perquè el que ha quedat clar és que aposten de manera clara o oberta per conceptes més propis de la dreta que no del centreesquerra.

¿Com es concretarà aquesta oposició més dura a la qual ha fet referència?

Crec que el partit en els últims mesos ha viscut més mirant-se interiorment que no fent-ho cap a l’exterior, i aquí hi té alguna responsabilitat el que havia estat president del grup parlamentari socialdemòcrata, perquè des del comitè executiu s’havia reclamat una acció de control del Govern insistint més en determinades matèries. Penso que aquesta oposició dura ha d’estar fonamentada en dades: cal explicar als ciutadans que la gestió del Govern Martí és molt ineficaç i que els resultats són dolents, i posar en evidència la manca d’iniciatives concretes tant en el camp econòmic com en el social. I això correspon fer-ho al PS, perquè és el nostre paper com a alternativa de govern mirant a les eleccions del 2015 i perquè és l’únic que té prou bagatge per fer propostes per fer front al patiment de moltes empreses i de moltes famílies.

¿Com es concretarà en el funcionament del partit aquesta nova manera de fer més horitzontal que preconitzava Fem PS?

Això es concreta en el fet que hi haurà moltes cares i diferents responsables en cadascuna de les àrees. La nostra voluntat és que d’aquí a molt poc, quan la gent pensi en el PS tingui sis, set o vuit noms de referència de persones que estan permanentment tirant de l’acció política, a diferència del que passava darrerament. Nosaltres el que creiem és que el treball eficaç es pot fer en equip, i és el que volem implantar. Per tant, són moltes les persones que tenen ganes de treball i que tindran visibilitat per comunicar les nostres propostes als ciutadans.

¿La situació en què ha quedat el PS l’allunya de ser una veritable alternativa a les properes eleccions generals, d’aquí dos anys?

Un cop hem fet el congrés, treballem amb l’horitzó del 2015 per aconseguir que el PS torni a ser una alternativa real de govern. El que hem de fer és, com he dit, posar en el centre de la nostra acció els problemes dels ciutadans i fer una oposició dura i constructiva al Consell i als comuns. Tenim l’equip i les propostes per fer-ho, i si treballem així arribarem en una bona posició al 2015 per poder oferir un bon projecte durant les eleccions.

¿No va faltar autocrítica del PS en perdre les darreres eleccions tan estrepitosament?

Penso que hi ha un cert grau de realitat en dir que va faltar autocrítica, però ara l’autocrítica està feta i toca girar full. Crec que després del congrés el que hem de fer és preparar-nos per al 2015.

¿Què pensa fer per aconseguir que hi hagi més militants al partit, tenint en compte que molts han marxat?

És veritat que hi ha hagut un gran volum de baixes de militants, però també ho és que ha estat per afinitat amb la figura de Jaume Bartumeu i no tots ells eren realment actius en el si del partit. La voluntat del partit ara és créixer a llarg termini i el que esperem és que la nostra acció política farà que de forma lenta hi haurà persones que se sentiran atretes per la política i les propostes que fem.

D’aquesta manera, penso que hi haurà companys que s’aniran incorporant al nostre partit. La xifra de militants no ha de ser un objectiu en si mateix, sinó que l’objectiu és fer propostes sòlides i ser una oposició que ens permeti recuperar la confiança dels ciutadans.

Els antics membres d’Esquerra Socialista han mostrat la voluntat de tornar al partit.

Hi estem parlant, però tenint en compte que la tasca primordial per a nosaltres en aquests moments és organitzar la feina i posar-nos a treballar de manera efectiva. La nostra voluntat és parlar amb totes les persones que vulguin afiliar-se i rebre’ls amb els braços oberts, però ara la prioritat és estructurar el partit per tirar endavant en un any i mig tot el que el congrés va decidir.

El PS vol que el seu candidat a les eleccions del 2015 sigui elegit en unes primàries...

El nostre objectiu és obrirnos a la societat en sentit ampli, és a dir, per donar solucions als problemes volem parlar amb tot tipus d’associacions i organitzacions per recollir les seves opinions, i amb tota la informació construir la nostra acció política. En aquest sentit, no es tracta d’obrir el partit només a les propostes, sinó també fer-ho pel que respecta a l’elecció de candidat. Altres partits de la família socialdemòcrata ho han fet, i aquesta és la nostra intenció, que hi hagi unes primàries amb un registre d’inscripció per tenir un cert control sobre el procés perquè sigui democràtic. Això ha de passar la tardor del 2014, quan ja tinguem aprovades les propostes programàtiques.

¿El canvi en la direcció del partit s’ha de notar en la tasca del grup parlamentari a partir d’ara en els comuns?

La tasca que han de fer a nivell  del Consell General i dels comuns no l’han de fer sols els consellers que estan a cada lloc, sinó que tenim un partit gran, amb prop de 300 militants tot i les baixes, i per tant hi ha comitès locals i de treball. Tota aquesta estructura ha de servir de suport a l’activitat política que han de portar a terme tant els consellers generals com els consellers de comú.

¿Hi ha hagut un escorament del PS cap a l’esquerra, com ha insistit en diferents ocasions Bartumeu?

S’està veient amb els companys de viatge que cadascú està tenint en aquest procés que hi ha una sèrie de persones que militaven en el PS que estan molt emmirallats en el model de Demòcrates per Andorra i volen fer política a la seva manera, sense estructura de partit, i, per dir-ho clar, una política conservadora perquè ells pensen que electoralment donarà millors resultats. Quan un es mou cap a la dreta, pot pensar que els que fins ara eren els seus companys s’estan movent cap a la dreta, però la veritat és que s’han quedat en el mateix lloc. És un el que voluntàriament, i triant els companys de viatge que ha triat, de manera constant s’està desplaçant cap a la dreta.

Nosaltres tenim clar que com a partit polític no ens podem quedar als despatxos fent reunions només amb els militants i els simpatitzants, sinó que hem de trobar els espais d’entesa amb tot tipus de moviments econòmics i socials, i no només amb aquells que són més propers a posicions progressistes, sinó també amb les patronals empresarials o  altres entitats. Per tant, buscarem les fórmules que siguin per poder  fer propostes conjuntes amb tota la societat civil.

¿No creu que serà necessari un cert acostament a Socialdemocràcia i Progrés si es vol fer una alternativa a DA?

Nosaltres no volem tancar possibles vies d’entesa amb ningú, però la nostra voluntat ara és treballar de valent, fer propostes sobre els problemes que té el nostre país en tots els àmbits. I ja arribarà el moment de pensar en clau electoral, un cop el partit hagi fet un nou congrés cap a la tardor del 2014. A partir d’aleshores ja pensarem en les eleccions, perquè no s’ha d’oblidar que si estem en política és per aportar solucions. En aquest sentit, aquest és el compromís que va adquirir el comitè directiu en la seva darrera reunió.

Se’ls va acusar de fomentar el debat sobre persones quan el que calia era treballar en el programa. ¿Què respon a això?

Hem de girar full i tot això ja està debatut i els ciutadans ja saben el que ha passat. El que hi ha hagut és un debat polític intens que ha afectat qüestions ideològiques i de funcionament del partit. I hi ha hagut persones que han volgut que res no canviés i una gran majoria que ha pensat que era el moment de fer canvis. A més, crec que no totes les baixes són atribuïbles a aquest procés, sinó que hi ha hagut gent que ja estava desencisada des de fa temps. Crec que tothom que segueixi la política de prop sap el que ha passat i per tant no crec que s’hagi de donar més voltes al tema.

Han fet la demanda als que tenen responsabilitats polítiques que abandonin l’escó, però poc més poden fer...

No hauríem de minimitzar el fet que la demanda es faci a través d’una carta i no judicialment.  En aquest sentit, cal recordar que la política es basa essencialment en el concepte de la credibilitat. És molt clar quines són les regles del joc democràtic i que hi ha hagut unes persones que les han incomplert de manera manifesta. A partir d’aquí el fet que no es pugui anar als tribunals no ha de fer pensar que aquest és un tema menor.

Penso que aquestes persones han perdut molta de la seva credibilitat política trencant les regles del joc i alterant el resultat democràtic de les eleccions, i per tant la voluntat popular. Nosaltres els reclamem per carta els escons i això hauria de ser suficient perquè entenguessin que el que estan fent no és correcte dins d’una democràcia. I els ciutadans ja tindran l’oportunitat de valorar cadascun quan arribi el moment de les eleccions.

La polèmica amb el grup mixt es pot allargar en el temps tenint en compte que hi ha també pendent de resoldre el tema dels diners transferits.

A nosaltres ens toca recordar, però tampoc fer-hi massa èmfasi, que qui ha incomplert els estatuts no hem estat nosaltres i qui està deixant un deute important al partit tampoc hem estat nosaltres. El que no volem és veure’ns parlar contínuament d’aquestes qüestions, perquè el que volem és, com he dit, treballar per resoldre els problemes del nostre país, que no són petits.

Un dels debats oberts amb la divisió del grup parlamentari és el finançament dels partits polítics. ¿Què en pensa,  d’aquest tema?

És un tema que estava pendent i hi havia una recomanació del Greco. No crec que la desafortunada qüestió de les transferències fetes des del grup socialdemòcrata hagi servit per resoldre aquesta qüestió, sinó que és un tema que era a l’agenda política i ja s’hi estava treballant entre els grups parlamentaris.

El PS veu que l’atur ha de ser la prioritat. ¿Quines polítiques s’han d’aplicar en aquest àmbit?

El primer que ha de fer el Govern és reconèixer la situació, en lloc de parlar des de l’autocomplaença i amagar les dades econòmiques. El cert és que s’han destruït uns 3.000 llocs de treball en la legislatura i que hi ha moltes menys empreses. No hi ha cap indicador econòmic que estigui ara millor que fa dos anys. La seva aposta de reactivació econòmica no ha estat mai basada en les empreses del país, sinó que ha estat sempre l’obertura econòmica. No s’han preocupat mai de posar en marxa mesures de reactivació, i a més han rebutjat les que el PS ha proposat.

Nosaltres pensem que hi ha d’haver mesures per impulsar l’economia, i ajudar les empreses en formació i a través de crèdits,  entre que ells confien en aquests grans gurus que han de venir de fora. Els socialdemòcrates van aprovar un pla de finançament per a les empreses i mesures per afavorir les energies renovables que van quedar en un calaix al començament de la legislatura i les ha bloquejat.

¿El PS té pensat fer alguna proposta sobre l’IRPF en cas que el Govern tardi a presentar el projecte de llei?

DA té una sèrie de problemes interns quan parla d’aquest tema i no té una posició clara, igual que li passa al grup mixt. L’únic que té un model clar és el PS. L’IRPF ha de respondre a la premissa bàsica que qui més té és qui més ha de pagar. En aquest sentit, creiem que no seria bo abaixar el topall de 30.000 euros per al mínim exempt. A més, proposem un tipus incrementat del 20% per a les persones que guanyin més de 115.000 euros.

¿El 10% seria suficient per signar els convenis de doble imposició?

Això és una informació que té el Govern i quan nosaltres governàvem era suficient aquest 10%. A més, el tipus incrementat ajuda a la signatura dels convenis de doble imposició, perquè anuncia una voluntat de lluitar contra el frau fiscal.

El Govern està satisfet perquè diu que està encarant les grans reformes pendents...

Em costa molt d’entendre que parli en aquest sentit, perquè són unes reformes que ningú ha vist. He sentit parlar de la CASS, de les transferències als comuns, de la Funció Pública i de la reforma fiscal, però no hem vist els projectes de llei sobre aquests temes i ja fa dos anys que hi són i de gran reforma no n’hi ha hagut cap.



Veure PDF

 
 
 
© Partit Socialdemòcrata - C/ Prat de la Creu, 59-65, Escala A, 2n Despatx 1, AD500 Andorra la Vella - Tel: +376 805 260 - Fax: +376 821 740 - psa@psa.ad
- Avís legal - I tu què pots fer?