El Partit Socialdemòcrata va presentar ahir de manera oficial la seva renovada pàgina web, un portal que, segons va explicar la primera secretària de la formació, Judith Salazar, pretén ser “una eina” per aconseguir “un mecanisme de participació més potent” per a la ciutadania. La dirigent va recordar que una de les línies centrals de l’executiva escollida l’any passat persegueix, justament, fer “més obert i inclusiu” el partit amb vista a la població.

La nova web és un pas més en aquesta direcció. I en breu se’n volen fer més. Així, un proper objectiu és fer “un pla estratègic” per guanyar “més presència a les xarxes socials”, especialment a Facebook i a Twitter, ja amb força importància en el portal.

“Fa temps que vam rebre l’encàrrec dels ciutadans i volem que la gent del PS sigui més accessible per a qui ens pugui requerir des de fora”, va explicar Salazar. Aquesta fita es buscarà també per a les comissions de treball de la formació, amb les quals hi ha el repte marcat de “buscar més mecanismes per fer-les més participatives”.

La primera secretària del PS no va voler valorar en profunditat les declaracions del secretari general de DA, Carles Torralba, que dilluns, a l’hora de comentar la manifestació convocada per AD800, va assegurar que el Govern no ha fet retallades. Malgrat això, la dirigent socialdemòcrata sí que va comentar que “caldria que definís què és el que ell entén com a retallades”, per després deixar clar que “per nosaltres, sí que s’han produït”.

El Partit Socialdemòcrata va presentar ahir la seva nova web, creada amb la voluntat que aquesta es converteixi en «una eina de participació ciutadana a través de la xarxa» i amb l’objectiu que ajudi a fer del PS un «partit més inclusiu», va explicar Judith Salazar. Una de les novetats més destacables és que a partir d’ara es podran seguir en directe les rodes de premsa a través de la web, amb la intenció de facilitar l’accés directe al ciutadà, i «incrementar la nostra presència».

Pel que fa al portal millorandorra.ad, presentat anteriorment, els socialdemòcrates en van fer ahir un balanç positiu: fins ara els ciutadans hi han presentat més de 100 propostes de temàtiques diferents en les quals demanen un canvi. De moment, però, res concret. Salazar va explicar que abans de dur a terme cap acció, «hem d’anlitzar-les i veure quines d’elles tenen més suport ciutadà».

«Malgrat els reiterats anuncis de reformes per la creació d'empreses, Espanya segueix sent un dels països del món en què resulta més difícil posar en marxa un negoci. En concret, Espanya ocupa el lloc 136 dels 185 països examinats pel Banc Mundial en el seu informe Doing Busines 2013...». D'aquesta manera començava la crònica d'un (o d'una, ja que només signava amb les inicials, M.J.) periodista que ahir es feia ressò en un diari espanyol de l'informe esmentat.

Fa pocs dies podíem llegir en el mateix mitjà escrit les tribulacions d'un emprenedor que ha trigat dos anys per poder obrir el seu negoci –crec recordar que tenia alguna relació amb la producció ecològica d'oli o d'algun altre producte agrícola.

En aquest cas concret, el primer greuge que exposava era el referent a la multiplicitat d'administracions involucrades en la qüestió –municipi, diputació, govern autonòmic i govern central–, cadascuna amb les seves exigències i tramitacions particulars.

Sembla que a casa nostra s'ha començat a posar remei a aquest –fins fa poc–, també, mal endèmic. Malgrat això, encara hi ha molt camí per fer per facilitar als emprenedors l'obertura d'un negoci, i no només en el feréstec camp de les tramitacions, sinó també en altres qüestions inherents a les iniciatives: contractació de personal, estudis d'impacte, seguretat jurídica, protecció legal d'intangibles, seguretat fiscal o un llarg etcètera.

La seguretat, la claredat i la rapidesa són essencials per poder jugar en la lliga en la que, sembla, volem participar.

Pel que fa al lloc que Andorra ocupa a l'informe esmentat a l'inici, no és ni bo ni dolent, ja que no hi sortim. És cert que tampoc hi són els altres petits països d'Europa, però aquest és un magre consol.

Penso que seria positiu, per fer més gran l'onada d'inversió estrangera que s'espera properament, que –a qui li correspongui– es facin les gestions pertinents per poder-hi figurar en una propera edició, tot esperant que el lloc que ocupem sigui prou honorable.

El Partit Socialdemòcrata considera que el pressupost del Govern per al 2013 “no respon al que el país necessita” ni tampoc al discurs públic de l’executiu demòcrata. L’exministre Pere López va destacar que la previsió d’ingressos “no és realista i suposa una reducció arti cial del dèficit”.

En aquest sentit va indicar que no es tenen en compte les últimes modi cacions del Govern en l’impost de societats, que fan que s’in in els impostos directes en 20 o 25 milions. López va recordar que “és la vella pràctica” que feien els governs anteriors al PS.

La formació també critica l’augment de les despeses de funcionament, que només en partides de relació especial creixen un 13%, va dir López. També creix en més del 80% el capítol de reunions, conferències i cursets; els desplaçaments i viatges, que pugen un 35%, o el capítol de protocol, que creix un 24%.

Per contra, baixen partides que creuen que haurien de tenir més pes, ja que sustenten l’Estat del benestar. Així, lamenten que disminueixin les inversions a l’hospital i les escoles, les transferències per al funcionament dels centres sanitaris i escolars i la universitat. López va afegir que l’increment de la partida de social no és per una voluntat política, sinó “per la situació a la qual s’ha de fer front i a la qual han contribuït”.

El PS també creu que la inversió és insu cient i destaca que no recull cap mesura de reactivació econòmica.

D’altra banda, el grup parlamentari socialdemòcrata ha entrat tres preguntes amb caràcter d’urgència per ser contestades en la sessió del Consell General d’avui. El PS vol saber quantes sol·licituds d’informació en matèria fiscal s’han rebut d’Espanya, França i Portugal entre el maig del 2011 i el setembre del 2012. També es pregunta sobre el malestar de les entitats esportives, i quantes infraccions hi ha hagut per la setmana de l’isard.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va fer ahir un primer anàlisi del projecte de pressupost pel 2013 presentat pel Govern la setmana passada. «L’hem analitzat i estudiat, i el qualifiquem de molt decepcionant», va manifestar el vocal del comitè executiu Pere López, exministre d’Economia i Finances. Principalment són cinc motius els que porten els socialdemòcrates a fer aquesta valoració, que deixa entendre que moltes coses haurien de canviar perquè el seu grup parlamentari hi doni suport el dia que el text arribi al ple del Consell General. Entre les principals crítiques hi ha una previsió d’ingressos «inflada, no realista», en «no menys de 25 milions d’euros».

López va assegurar que la previsió d’ingressos està «inflada, no és realista». Va assegurar que aquesta «no es pot complir», i considera que l’actual ministre de Finances, Jordi Cinca, ja n’és conscient. El socialdemòcrata es va centrar, sobretot, en la previsió d’ingressos per impostos directes, que valora «clarament impossible». López apunta a que no s’han tingut en compte les modificacions introduïdes en els impostos directes i les deduccions que s’hi contemplen. Per tot, va calcular que aquesta partida està inflada «en no menys de 25 milions d’euros».

Però aquesta no és l’única crítica. El segon aspecte a modificar per apropar posicions hauria de ser la despesa de funcionament. El PS va criticar que no es reduís i que les partides que s’hi inclouen augmentin en el seu conjunt: tant la despesa de personal com el funcionament pròpiament dit. Així, López va exposar que la partida per fer front a les «relacions especials» –personal de confiança, demandes d’informes i estudis, etcètera, «sense edicte»– augmenta un 13,5% i se situa prop del milió d’euros; la destinada a reunions, conferències i cursets creix en un 82% i supera el milió d’euros; per a desplaçaments i viatges també es preveu un increment del 35%; i per a l’atenció protocol·lària, que López va definir com «actes i celebracions», augmenta també en un 24%.

Així mateix, els socialdemòcrates lamenten les «retallades de les partides l’Estat del Benestar». És a dir, «es retalla en sanitat i educació, pilars bàsics de l’Estat del Benestar tal i com l’entenem nosaltres». En aquest punt, López va reconèixer que hi ha un augment en les partides d’ajuts socials, però va recriminar que «no és per voluntat política», sinó que respon a la necessitat de fer front a l’augment dels aturats involuntaris, una situació que «han contribuït a generar». A més, va criticar la «insuficiència» de les partides destinades a la reactivació econòmica.»No veiem mesures de reactivació», va sentenciar, i justament la manca d’activitat econòmica és una de les «principals preocupacions» dels habitants del país.

Com a darrer punt de crítica, López va comentar la partida d’inversions, que malgrat incrementi, «l’esforç és insuficient», el nivell d’inversió és «molt per sota del que necessita el país», i també és inferior al volum pressupostat en els projectes del govern socialdemòcrata, va recordar l’exministre.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va qualificar ahir el pressupost elaborat pel Govern per a l’any vinent de “molt decebedor perquè no respon al que el país ne-cessita” i especialment perquè no recull mesures de reactivació econòmica. L’exministre d’Economia i Finances Pere López va comparèixer ahir en l’habitual roda de premsa, acompanyat per la primera secretària de la formació, Judith Salazar, per fer una valoració del projecte de pressupost per al 2013.

Un primer aspecte que no agrada als socialdemòcrates és que “s’han inflat els ingressos” en general i els procedents dels impostos directes, en particular, en aquest cas al voltant de 25 milions d’euros. Tampoc satisfà el PS “que es retalli en sanitat i educació”, els dos pilars fonamentals de l’Estat del benestar. En concret, segons López, es redueixen les inversions a l’hospital i també les partides per a les escoles i la universitat. El PS critica també que hi hagi partides que sí pugen, com són les relatives a la contractació de persones amb relació especial (13,8%), els desplaçaments i viatges (35%), reunions, conferències i cursets (82%) i protocol (24%).

Altres punts negatius que, segons el parer del PS, té el pressupost per a l’any vinent és que no redueix les despeses de funcionament i que, tot i que contempla més inversions que el d’aquest any, no són suficients i caldria fer “un esforç més gran” en aquest àmbit. I, per acabar, els socialdemòcrates destaquen que els comptes elaborats per al proper exercici no contenen mesures de reactivació econòmica i, per tant, no tenen en compte la principal preocupació de la ciutadania en aquests moments.

D’altra banda, el grup parlamentari socialdemòcrata ha entrat a la Sindicatura, amb caràcter d’urgència, tres preguntes per ser contestades en la sessió de Consell d’avui. Els socialdemòcrates han demanat al Govern quantes sol·licituds d’informació en matèria fiscal s’han rebut procedents d’Espanya, de França i de Portugal entre el mes de maig del 2011 i el mes de setembre del 2012, i quantes han estat contestades positivament. També es vol saber el nombre de sol·licituds rebudes per poder avaluar quin és el volum de treball que comporta l’aplicació d’aquests acords bilaterals en matèria d’intercanvi d’informació fiscal.

En una segona pregunta el PS demana al Govern quina és la seva resposta al malestar manifestat per les entitats esportives sobre la política econòmica esportiva que s’està portant a terme. Finalment, se sol·licita informació sobre les infraccions que ha detectat el cos de banders durant la Setmana de caça de l’isard.

Fins a cinc motius va donar ahir el vocal de l’executiva del Partit Socialdemòcrata, Pere López, per qualificar de “decebedor” el projecte de pressupost per al 2013 enviat pel Govern al Consell General. El primer és que al seu entendre la previsió d’ingressos “està inflada”, especialment en el capítol del que l’executiu espera recaptar amb la imposició directa. Els comptes preveuen que les arques de l’Estat rebin per aquest concepte uns 72 milions d’euros, però el dirigent del PS va indicar que es quedarà molt per sota d’aquesta xifra.

En concret, uns 20 o 25 milions per sota. I és que segons López, que va ser ministre de Finances durant el Govern socialdemòcrata, el pressupost “no ha tingut en compte l’efecte de les bonificacions i deduccions introduïdes pel mateix executiu de DA”. Per tant, i malgrat que amb altres partides d’ingressos els seus càlculs serien similars als del gabinet que encapçala Toni Martí, la recaptació quedaria lluny de l’esperada i, per tant, “parlem d’una reducció fictícia del dèficit”, fet que va denunciar que “és una vella pràctica anterior al nostre govern”. Les crítiques al pressupost arriben a quatre motius més: l’escassa inversió, la “retallada de l’Estat del Benestar” en reduir les partides per a Salut i Educació, el fet de no portar “prou mesures de reactivació” i l’increment de la despesa de funcionament. Sobre aquest darrer punt, López va lamentar l’augment exagerat, segons la formació socialdemòcrata, d’algunes partides com la del personal de relació especial (de 861.000 a 970.000 euros), les reunions, conferències i cursos (de 577.000 euros a 1,054 milions) o la dels viatges (de 205.000 a 277.000 euros).

La gent està cansada.

Cansada de la crisi, de les vagues, de no trobar feina, dels polítics, de discursos buits de contingut i de veritats amagades. Està tipa de juraments, de promeses –els més grans encara recorden aquells temps en què no en calien de juraments ni de promeses, en què quan algú et donava la seva paraula significava haver signat el contracte més segur. No sé si encara creu en alguna cosa, però segurament ja no creu en ningú. Han estat massa les mentides que ha hagut de suportar. Al final acaba per no creure ni en ella mateixa, ni en la seva capacitat per fer front a la situació.

La gent cerca solucions i no en troba. Ni per al petit problema ni per a la qüestió més transcendental. I es desanima. Acaba acceptant, resignada, de que la dita «qui dia passa, any empeny» haurà de regir la seva vida. Tanmateix, alguns –massa pocs– diuen que ja n’hi ha prou i gosen reaccionar. Però es troben amb que la seva reacció és utilitzada pels poders, fàctics i no fàctics, per amagar, per desviar l’atenció, per crear il·lusions individuals o col·lectives, que fan que quedin en un segon terme qüestions més greus i immediates. I, és clar, es tornen a sentir decebuts, a més de manipulats. I la situació es comença a convertir en preocupant i, potser, perillosa. Les radicalitzacions s’agreugen, els extremismes afloren i la raó deixa de ser present en algunes decisions.

El ciutadà sol ser molt sofert, però tot té un límit. Manar, governar, vol dir decidir –amb el risc d’equivocar-se. Si la decisió equivocada s’ha pres de bona fe i buscant l’interès general, és ben segur que podrà ser acceptada –pitjor és no decidir. Si obeeix a altres motius, o si ve provocada per la filosofia del «qui dia passa, any empeny», la reacció pot ser incontrolable.

A l’avenç de resultats de l’enquesta de setembre del Centre d’Investigacions Sociològiques d’Espanya, el principal problema que consideren els ciutadans és l’atur i el segon els de caire econòmic. El tercer lloc l’ocupa la classe política.

El PS ja té a punt la llei sobre l’impost de la renda. La formació aposta per gravar amb un 10% aquelles persones que guanyin més de 40.000 euros anuals. La retenció s’aplicaria als ingressos per sobre d’aquesta barrera que, però, es calcularia no tan sols sumant el salari, sinó també altres conceptes, com ara els beneficis del capital o similars. A més, va avançar que, malgrat que en un principi s’apostarà per un únic tipus, la voluntat és que aquest pugui variar i ser progressiu (qui més guanya més paga) en una segona fase d’aplicació.

La formació va celebrar ahir un comitè directiu on es van avaluar els textos ja a punt sobre l’IRPF i sobre la llei del comerç. En tots dos casos, es va reiterar l’avís que, si en un termini raonable de temps el Govern o el grup de DA no han tramitat lleis sobre aquestes matèries, el PS prendrà la iniciativa. Ara per ara, i segons el president, Víctor Naudi, per “cortesia política” esperaran encara unes setmanes. Màxim fins al desembre o gener, això sí.

La primera secretària de la formació va posar en relleu “la urgència” de tenir complet el marc fiscal i va lamentar que el Govern estigui apostant per mesures de contenció abans de desplegar totes les fórmules recaptatòries. “Trobem il·legítim que s’estiguin retallant drets sense aplicar abans el que diu la Constitució, que tothom ha de pagar en funció de la seva capacitat econòmica”, va denunciar.

Sobre l’IRPF ultimat per la formació, Naudi i Salazar van explicar que els salaris baixos quedaran exempts i que anirà més enllà de gravar els sous. La primera secretària va avisar que, tot i que en un inici es prefereix “que sigui accessible i senzill” i, per tant, “ja estarem satisfets si aconseguim que es posi un 10% de tipus”, més endavant “s’haurà de parlar de la seva reforma per introduir una progressivitat”.

El PS li vol donar un nou toc d’atenció al Govern en la seva tasca legislativa al Govern, ja que considera que està oblidant dos de les principals lleis que el partit de l’oposició pensa que necessita el país, una per al comerç i una per crear un impost que gravi les rendes. En relació a aquesta última, el president del partit, Víctor Naudi, va dir que no es tracta d’un IRPF. Sinó d’un gravamen «per beneficiar a la societat i als que pateixen».

No es tractaria d’un IRPF, va explicar el màxim dirigent socialdemòcrata, perquè afectaria només a les rendes superiors a 40.000 euros anuals. «Hem pensat en els més necessitats i en les classes mitges, tenint en compte la qualitat de vida». A tots els que superessin aquest llindar, segons la proposta inicial del PS, se’ls carregaria amb un 10%. «És beneficiós per a la societat, ajudem als que més pateixen i obtenim ingressos per millorar l’educació, la sanitat o les carreteres», va explicar Naudi en el que va considera un exemple de «fiscalitat justa i homologable». Sobre si podria haver-hi una taxa més elevada per rendes molt altes, de moment, no s’ha plantejat.

«NECESSÀRIA» LLEI DEL COMERÇ // L’altra idea en matèria legislativa que el PS es planteja llençar com a proposició de llei es la relacionada amb el comerç. Un text que porta buscant el PS des de fa temps, amb el que volen que es regulin tots els àmbits de comerç, es facin registres dels processos d’obertura, es reguli la competència, la mida de les superfícies i que no es desbordi el lliure mercat, entre d’altres. «Aquesta és una llei més vital que la de competència, i van en parallel, tenim desplegament legislatiu suficient», va dir Naudi.

Aquestes proposicions de llei les presentaria el PS al voltant del març de l’any vinent, per donar temps «a que compleixin les seves promeses», va estimar la primera secretària del partit, Judith Salazar. I és que, va assegurar, el Govern no treballa al ritme que ho hauria de fer, i per aquest motiu ells prenen aquesta responsabilitat. Tot i així, va aclarit que tot i que s’estigui treballant en els textos, que «estan molt avançats», es donarà temps al Govern perquè els presenti «per cortesia política» i perquè els hi correspon en ells.