No és casual que quan es parla de propostes de rebaixa de salaris a l’administració es generi un cert neguit entre la població afectada. No és casual que les administracions plantegin opcions d’ajustament salarial per a aquells treballadors que perceben uns salaris que alguns consideren molt elevats. No és casual que alguns partits emfatitzin aquests aspectes en els programes electorals per arrossegar els vots d’aquells que més pateixen la crisi.
El que sí que és casual és que una proposta d’ajustament salarial no es tracti al Comú. El que sí que és casual és que en lloc d’acordar una mesura global per al personal de l’administració els cònsols convoquin d’amagatotis els presidents de només alguns consells en què participa el Comú per passar-los el missatge que s’ha d’ajustar el sou als treballadors d’aquelles empreses. El que sí que és casual és que una consigna que emana del Comú no arribi de forma escrita als consells d’administració en forma de proposta. El que sí que és casual és que aquesta consigna afecti, només, dos persones properes al Grup PS+Independents del Comú d’Encamp.
¿On és la voluntat de diàleg? I és clar que podem seure i parlar-ne, i la majoria sap bé que hi estem oberts.
En la darrera sessió de consell de comú se’ns van dir que aquesta actuació estava motivada per un compromís que havien contret en campanya electoral. ¿Quina actuació? ¿Demanar a dos empreses que s’hauria d’abaixar el salari de dos treballadors que no són ni funcionaris ni agents de l’administració? Tot seguit, ens confessen que la voluntat del govern comunal és estudiar alguna mesura per ajustar tots els salaris dels treballadors de l’administració que perceben més de 3.000 euros, tal com es va fer a Govern. Si aquesta és la veritable voluntat del Comú d’Encamp que l’expliquin públicament, que no costa gaire i, de passada, eludirem malentesos i estalviarem les males interpretacions a què hem convidat les ciutadanes i els ciutadans de la nostra parròquia.