Em resisteixo però és impossible. Hauré d’acabar com tothom i aprendre a fer funcionar l’smartphone que vaig heretar ara fa un temps. Diuen que és una gran eina, però també que pot crear addicció. Per compensar, estic pensant en deixar de fumar.
La meva realitat no és ben bé aquesta, però s’hi assembla: de moment, l’aparell –em sembla– encara no em domina. Faig aquesta reflexió llegint a la premsa les conclusions d’un estudi que fa anualment la Fundación Telefónica espanyola sobre la societat de la informació al país veí. D’entrada tinc el dubte de si fiar-me de les dades que hi surten reflectides –per allò de ser pare i padrí–, però un cop constatat –mitjançant Internet, evidentment– que altres companyies de telecomunicacions fan estudis similars –també mitjançant la Fundació corresponent– i que els resultats tampoc són tan diferents, arribo a la conclusió de que segurament no es deuen allunyar gaire de la realitat.
Només algunes dades –recordem que parlem d’Espanya–: gairebé dues terceres parts dels usuaris de telèfon mòbil tenen un d’aquests models dits intel·ligents (a França són, més o menys, la meitat); el 90 per cent de les persones que tenen un smartphone es connecten diàriament a Internet mitjançant el mateix; més d’un 40 per cent dels internautes que estan «enganxats » a la xarxa diuen que és a causa del telèfon (el triple que ara fa un any); una quarta part dels usuaris d’Internet hi estan connectats de forma permanent.
Si l’ús d’Internet ha crescut de forma exponencial any rere any, des de fa uns quants, l’arribada d’aquests aparells ha revolucionat els usos al respecte: ja no cal un ordinador; et pots connectar des de qualsevol lloc; si estàs en una xarxa social –només una? El 80 per cent dels internautes espanyols són usuaris de les mateixes– pots intervenir de forma immediata. I n’hi podríem afegir més.
Una nota sobre les xarxes, per acabar: els usuaris es comuniquen cada dia, mitjançant les mateixes, amb 23 persones, mentre que en persona només ho fan amb 16.