Dos dies abans de Nadal, el 23 de desebre passat, el cònsol menor de Sant Julià de Lòria emprava aquest mitjà de comunicació per deixar als consellers de la minoria la seva particular felicitació nadalenca. Ens acusava públicament d’emprar la demagògia per l’afer dels cuidadors d’animals contractats per Camprabassa, lamentava que s’ataqués el personal del futur parc en comptes de buscar arguments polítics, i defensava l’absoluta correcció que, al seu parer, havia presidit tot el procés de selecció d’aquest personal.
Qualificar de demagògiques unes crítiques fonamentades en fets certs, reals i comprovables és una mostra més de la imprudència que caracteritza l’estil dels actuals mandataris lauredians. Ara bé, difamar novament els consellers de la minoria acusant-los falsament d’atacar els treballadors del futur parc d’animals no podrà esvair mai l’evidència de la feina mal feta.
Anem a pams. Els consellers de la minoria del comú lauredià mai no hem criticat cap treballador de la societat Camprabassa ni de cap altra societat o institució, pública o privada, sinó un estil de gestió de les societats que, al nostre entendre, no s’ajusta als criteris de correcció, transparència i defensa de l’interès general.
D’entrada, no podem acceptar que els treballs de selecció dels cuidadors del futur parc d’animals s’encarreguessin a una empresa estrangera i no a una empresa nacional, tenint en compte que Andorra disposa d’empreses de selecció de personal perfectament qualificades per realitzar aquesta tasca.
Pel que fa pròpiament a la selecció dels cuidadors d’animals, constatem que en cap moment no es va garantir l’anonimat dels candidats, element necessari per assegurar un procés de selecció equitatiu i just, que esvaís qualsevol dubte de tracte de favor.
Posem de manifest l’absència d’un sistema de barems i criteris d’avaluació clars i comuns (no es requerien nivells de formació mínims ni es determinaven criteris específics quant a l’experiència laboral dels candidats), cosa que, al nostre entendre, converteix el procés de selecció en subjectiu. Aquesta subjectivitat es manifesta també per l’absència de proves estandarditzades comunes a tots els candidats, més enllà del recorrent test psicotècnic. En altres paraules, el procés de selecció no ha contemplat la realització de cap prova teòrica, ni pràctica o de posada en situació, ni tampoc d’aptitud, per comprovar si els candidats reunien les condicions necessàries per realitzar tasques concretes i específiques del lloc de treball al qual postulaven i establir un rànquing objectiu. Per contra, observem que la valoració dels candidats tan sols va recolzar-se en una simple entrevista oral no estandarditzada i, per tant, subjectiva i inevitablement adaptada a cada candidat.
Quant al requeriment d’estar en possessió del permís d’armes, no podem compartir que aquest es considerés un criteri eliminatori, doncs entenem que les armes i la cura dels animals són aspectes, a priori, antagònics. No entenem, però, que no s’exigissin competències sobre l’ús de dards tranquil·litzants i altres elements per immobilitzar animals sense ferir-los, aspecte que un permís d’armes no garanteix pas per si mateix.
Pel que fa a les condicions salarials associades al lloc de treball de cuidador continuem considerant que són excessives en relació amb el nivell de qualificació requerit i al que percep un cuidador d’animals en els països veïns. El cònsol menor desvia inhàbilment la qüestió parlant de les condicions salarials dels consellers de la minoria per evitar justificar les condicions salarials del lloc de treball de cuidador. En aquest sentit, instem el cònsol menor que justifiqui públicament les condicions salarials que s’han associat a aquest lloc de treball i que s’obri, paral·lelament, un debat franc i transparent sobre les condicions salarials i laborals de tots els consellers de comú, així com el règim d’incompatibilitats laborals, la figura del conseller a ple temps o l’ètica de percebre salaris que remuneren jornades a temps complert si només es treballa mitja jornada.
Finalment, denunciem l’opacitat que ha regit tot el procés de selecció, i molt especialment que als consellers de la minoria no se’ns hagi deixat tenir accés a la documentació presentada pels candidats ni se’ns hagi facilitat el plec de bases del concurs de selecció, tot i haver-lo demanat formalment per escrit.
L’honorabilitat d’un càrrec es demostra preservant la bona reputació i el prestigi de la institució que es representa. Dissortadament, la cada cop més qüestionable gestió dels representants comunals al capdavant de Camprabassa posa en joc massa sovint el prestigi de la institució que representen. I el que és pitjor, contribueix a accentuar la desconfiança dels ciutadans en la política, els polítics i la gestió que aquests fan de la cosa pública. Que cadascú n’extregui les seves conclusions.
- Avís legal - I tu què pots fer?
