No és massa habitual que els membres del poder judicial hagin de recomanar al poder legislatiu que faci la seva feina, legislant o modificant la legislació vigent. Tampoc és massa normal. I no em refereixo, evidentment, a una suposada suplantació de funcions, sinó al fet que els jutges hagin de demanar, si us plau, als altres poders de l'Estat que promoguin unes reformes legislatives per corregir uns textos en vigor palesament injustos. Això és el que està passant a Espanya amb la qüestió del desnonament per impagament d'hipoteques. Si s'ha arribat a aquesta situació, no tinc cap dubte que el problema ha de ser molt greu.
Massa sovint els polítics que estan al poder refusen –se suposa que conscientment, perquè és impossible no adonar-se d'allò que succeeix al carrer– enfrontar-se a la realitat i prendre decisions. Siguin quins siguin els interessos que provoquen aquestes situacions, aquestes actuacions són absolutament reprovables. Les conseqüències que provoquen són les que es podrien esperar: desafecte als governants, malestar social, indignació.
La societat encara se sent més indefensa quan veu que els partits polítics, tant si estan al poder com si es miren les qüestions des de la barrera de l'oposició, obvien també massa sovint el debat sobre qüestions que els hi poden semblar «compromeses» i el pronunciament al respecte. En aquest cas les reaccions també estan cantades: desafecte a tota la classe política, «tots són iguals», «sempre miren pels mateixos». La ciutadania es mereix, per respecte, saber quines són les alternatives concretes que poden esperar a unes situacions ben definides que consideren negatives. Només la crítica i l'enfrontament, no són armes suficients per aportar solucions, calen propostes pensades, constructives i convincents.
La sort dels polítics és la mala memòria que gasten els ciutadans. Oblidar situacions negatives, o perdre el record de qui les va provocar o mantenir, segurament deu provocar una sensació positiva. I així anem.
- Avís legal - I tu què pots fer?
