«Malgrat els reiterats anuncis de reformes per la creació d'empreses, Espanya segueix sent un dels països del món en què resulta més difícil posar en marxa un negoci. En concret, Espanya ocupa el lloc 136 dels 185 països examinats pel Banc Mundial en el seu informe Doing Busines 2013...». D'aquesta manera començava la crònica d'un (o d'una, ja que només signava amb les inicials, M.J.) periodista que ahir es feia ressò en un diari espanyol de l'informe esmentat.
Fa pocs dies podíem llegir en el mateix mitjà escrit les tribulacions d'un emprenedor que ha trigat dos anys per poder obrir el seu negoci –crec recordar que tenia alguna relació amb la producció ecològica d'oli o d'algun altre producte agrícola.
En aquest cas concret, el primer greuge que exposava era el referent a la multiplicitat d'administracions involucrades en la qüestió –municipi, diputació, govern autonòmic i govern central–, cadascuna amb les seves exigències i tramitacions particulars.
Sembla que a casa nostra s'ha començat a posar remei a aquest –fins fa poc–, també, mal endèmic. Malgrat això, encara hi ha molt camí per fer per facilitar als emprenedors l'obertura d'un negoci, i no només en el feréstec camp de les tramitacions, sinó també en altres qüestions inherents a les iniciatives: contractació de personal, estudis d'impacte, seguretat jurídica, protecció legal d'intangibles, seguretat fiscal o un llarg etcètera.
La seguretat, la claredat i la rapidesa són essencials per poder jugar en la lliga en la que, sembla, volem participar.
Pel que fa al lloc que Andorra ocupa a l'informe esmentat a l'inici, no és ni bo ni dolent, ja que no hi sortim. És cert que tampoc hi són els altres petits països d'Europa, però aquest és un magre consol.
Penso que seria positiu, per fer més gran l'onada d'inversió estrangera que s'espera properament, que –a qui li correspongui– es facin les gestions pertinents per poder-hi figurar en una propera edició, tot esperant que el lloc que ocupem sigui prou honorable.