En el moment que el lector llegeix aquestes línies, és l’1 de Maig, Dia internacional del treballador. És un moment per recordar l’estat en què es troba el país en tema de drets laborals. I lamentablement suspenem. Avui també és un bon dia per parlar de l’Organització Internacional del Treball, de la qual Andorra és un dels 8 països que no figuren com a membres. L’OIT és un organisme de les Nacions Unides que promou els drets laborals a tot el món, defensa la millora de la protecció social, el treball decent i impulsa mecanismes de diàleg amb relació a temes laborals. Actualment dels 193 membres a les Nacions Unides n’hi ha 185 que són membres de l’OIT. L’OIT impulsa diversos programes rellevants com el del foment del treball juvenil o el del foment de les proteccions socials. Programes que ajuden a avançar en l’àmbit mundial en la resolució de problemes relatius al treball i que afecten la majoria de països de tots els continents. És destacable i molt interessant el funcionament de l’òrgan superior, la conferència internacional, que es reuneix anualment a Ginebra i en què cada país està representat –atenció– per 4 delegats, dos nomenats pels governs, 1 representant dels sindicats i 1 de les patronals. Així, l’esperit de l’organisme: diàleg constant entre treballadors i empresaris per assolir un avenç i millora dels drets laborals, queda reflectit en la representativitat en la presa de decisions. Avui, 1 de Maig, no tots els treballadors poden celebrar-lo. Tenim una Llei de llibertat sindical amb sis anys d’antiguitat i des de l’aprovació no ha facilitat la creació de cap sindicat. Tenim una Llei de resolució de conflictes laborals –dret a vaga i tancament patronal– desada al calaix del Govern demòcrata. Tenim inexistents polítiques de foment de la negociació col·lectiva… En definitiva, tenim un panorama desolador quant a polítiques laborals. Unes polítiques laborals que, d’existir i d’aplicar-se, beneficiarien el conjunt de la societat i de l’economia perquè són positives tant per als treballadors com per als empresaris. Avui cal treballar de valent per assolir a Andorra una cobertura bàsica dels drets laborals i que aquesta sigui homologable internacionalment. Però també cal anar més lluny. Hem d’aspirar que Andorra formi part de l’OIT.
- Avís legal - I tu què pots fer?
