A tres mesos d’unes eleccions comunals, després d’adonar-se de la incapacitat negociadora per aplanar el camí d’aquelles relacions amb Saetde de les quals UP+DA va fer el cavall de batalla de la campanya del 2011, i en el mateix moment en què els ciutadans del Pas feien balanç de l’abandonament inversor per part de casa comuna durant aquest mandat s’havia de desviar l’atenció cap a un altre costat, calia córrer i fer sonar la campana.
La gran capacitat negociadora, però, s’ha acabat traduint en una convocatòria d’un consell de Comú extraordinari per posar damunt la taula un document que, tal com explicita el títol, recull les “intencions” (obviant-ne l’adjectivació) que tenen el Comú i Saetde per tal que aquesta societat executi un projecte inversor al terreny de concessió.
No tornaré a aplaudir, perquè no vull fer-me pesat, la idoneïtat del projecte inversor a peu de pistes del Pas que Saetde ha posat damunt la taula, perquè tots coincidim en què és bo i en el revulsiu que representarà per la nostra parròquia.
Tampoc em centraré en els pactes que recull aquest ‘acord d’intencions’ (allargament de la concessió, rebaixa cànon...) perquè els hem sentit i llegit a bastament els darrers dies i perquè qualsevol dels punts en qüestió és negociable en l’àmbit de la més absoluta transparència i legalitat.
L’objecte de l’anàlisi és, doncs, de què serveix signar un document que recull una sèrie de pactes que, segons el cònsol, no se sap tècnicament ni jurídicament com es desenvolupen. La resposta, la reprodueixo a partir de l’àudio del Consell: “Per respondre molt planerament és una forma de marcar una voluntat política de tirar endavant aquesta nova relació de projectes i inversions cap al Comú d’Encamp”. Una forma de marcar una voluntat política? La forma de marcar una voluntat política de tirar endavant una nova relació és signar un acord d’intencions? Què era aleshores el compromís que van contraure amb els ciutadans de la parròquia el desembre del 2011? O és que les “intencions” que plasmaven en el seu programa electoral no es fan efectives fins que els ciutadans signen físicament un acord amb els gestors de la cosa pública?
En definitiva, tot allò a què la majoria s’havia compromès durant la campanya del 2011 en relació amb Saetde i que plasmaven de forma esbiaixada en forma d’”intencions” en el seu programa electoral, torna a ser damunt la taula, amb la mateixa forma que tenia fa gairebé quatre anys. Per entendre’ns, és la fórmula del recordatori per anunciar que allò que havien dit que aconseguirien de millorar les relacions amb Saetde s’ha traduït en un document en paper de quatre pàgines a tres mesos de les eleccions que diu que tenen la intenció de fer això i allò perquè la societat concessionària executi una inversió d’11 milions d’euros a peu de pistes del Pas.
Paral•lelament, quan vaig demanar al Consell, punt per punt, com es feia per desenvolupar cada un dels “això i allò”, la resposta era que encara no ho sabien, però que ara s’encetarien els mecanismes tècnics i legals per esbrinar-ho. Ara? A tres mesos de les eleccions? Després de gairebé quatre anys de mandat de fer la puta i la Ramoneta amb aquest tema? Vaja, que ens tenen ben presents a tots els ciutadans i ens recorden que a tres mesos de les eleccions encara no s’han oblidat del tot d’allò que plasmaven com a compromís, encara que avui no tingui cap mena de forma ni garantia.
Molts ciutadans del Pas de la Casa i Encamp, i em consta perquè en alguns casos també m’ho han fet arribar directament, no entenen perquè una societat concessionària no pot executar inversions en el seu terreny d’explotació sense demanar res a canvi, quan el benefici que se n’extreurà d’aquestes millores també repercutirà directament sobre els comptes de la societat. I arribats a aquest punt, s’imaginen que d’aquí a 6 anys, per exemple, Saetde es plantegi executar un nou projecte de millora i demani altra vegada un allargament de la concessió o una nova rebaixa del cànon? Hem d’entendre, doncs, que el gran triomf d’aquesta majoria és firmar, a les portes de les eleccions, un tros de paper amb Saetde que preveu una inversió per part d’aquesta societat si nosaltres som capaços de cedir en una sèrie de punts sense tenir ni la més remota idea de com s’ha de fer per cedir en aquests aspectes? Gran triomf, sí senyors!
Però anem al gra, perquè molts de vostès es demanaran què és el que penso que s’hauria d’haver fet i com s’hauria d’haver fet. Un bon gestor dels interessos públics és aquell que hauria tingut la capacitat de seure a la taula per adaptar la concessió perquè l’acció inversora vagi més enllà d’un projecte a 4 anys vista per no haver de seure a la taula novament perquè una nova inversió s’hagi de traduir en un nou allargament de la concessió i una nova rebaixa del cànon.
Un bon gestor dels interessos públics no busca la campanada en forma de burda maniobra electoralista per camuflar la poca capacitat negociadora, sinó aquell que busca el rèdit a llarg termini en benefici dels interessos dels ciutadans en forma d’acords que ells mateixos diuen que no van més enllà de la “intencionalitat”.
Una altra vegada, no ens enganyem, els problemes no s’aborden, sinó que s’ajornen.
- Avís legal - I tu què pots fer?
