Molts de vosaltres ja em coneixeu i d'altres potser encara no. Però tant si em coneixeu com si no, en aquest article m'he proposat presentar-vos les meves diferents facetes. Em dic Cèlia Vendrell, tinc 45 anys i sóc filla d'Escaldes-Engordany. Sóc enginyera superior en Medi Ambient i fa 10 anys vaig engegar una interessant aventura empresarial. També sóc una dona casada i mare de dos adolescents. En tots els àmbits intento ser responsable i estricta quan cal ser-ho, trobant també els moments per riure, fer disbauxa i gaudir. Em sembla que ho aconsegueixo, doncs els qui em coneixen diuen que sóc alegre i que m'implico de debò en els projectes que sento meus
Com a escaldenca ja fa temps que vaig decidir implicar-me en la política per fer que la meva parròquia sigui cada dia un millor lloc per viure i treballar. Fa quatre anys vaig encapçalar la llista del Partit Socialdemòcrata + Independents a les eleccions comunals -aleshores el meu germà Pere em va dir que era “una inconscient”, i potser tenia raó- i des d'aleshores he treballat incansablement des de la minoria comunal amb aquest objectiu. He defensat el diàleg com a base de tota política, he fet totes les aportacions que he considerat convenients -algunes han estat escoltades per la majoria i d'altres no- i he rebutjat totes aquelles accions que he valorat com injustes o perjudicials per a la parròquia. Juntament amb el company de grup Aleix Mañosas hem aconseguit millorar aquelles polítiques necessàries i també hem aconseguit rectificar aquelles errònies. Tots dos hem demanat al Comú, a la majoria comunal, el diàleg tant amb la societat civil, com en el projecte de Vivand per posar un exemple, així com amb els treballadors, en l'eliminació de l'assegurança per al complement a la CASS. En una altra ocasió ja us detallaré d'altres exemples de les nostres intervencions, però com a resum podem dir que hem fet sempre una oposició responsable, en sentit positiu i fent aportacions constructives.
Com a esposa i mare em preocupo pels meus, com no pot ser d'altra manera. Igual que com a empresària em preocupa la situació econòmica i la marxa de la meva empresa. Estar en política representa un sacrifici en aquests camps -els meus fills es queixen sempre que treballo massa-, doncs tant la família com els negocis necessiten una atenció especial i molt de temps, i una part d'aquest he decidit destinar-lo a fer de la meva parròquia un lloc millor, tant per als meus fills i nebots com pels dels meus conciutadans, i també millor per a les empreses. És per això que torno a presentar-me com a candidata a cònsol major pel Partit Socialdemòcrata -el meu germà, que fa quatre anys em va dir inconscient, ara em qualifica de “valenta”, i potser també li hauré de donar la raó- amb renovada il•lusió i empenta, per dur a terme el nostre programa, basat sempre en el diàleg i fruit d'escoltar el que la parròquia necessita.