Darrerament tinc moments en què em pregunto què faig a primera línia política. Podria estar gaudint d’una vida relativament tranquil·la i sense preocupacions greus. Podria treballar i gaudir del temps lliure amb els meus, o estudiant allò que fa temps que voldria fer, o caminar i esquiar per les nostres meravelloses muntanyes. Podria viure sense que rondés inesperadament la trucada telefònica important, el correu electrònic de resposta urgent, el pensament sobre una determinada qüestió, la recerca de solucions a problemes. La pregunta plantejada no té una única resposta, per a mi en té moltes. Moltes respostes que em mouen a continuar. Perquè ara és el moment, perquè ara tinc l’energia, perquè tinc vocació de servei públic, perquè estic convençut que defenso el millor projecte –solidari i just– de país, perquè avui el meu país necessita un canvi, perquè vull defensar uns drets d’unes persones que avui no els tenen, perquè els meus fills són petits i vull que creixin en un país millor. En definitiva, perquè vull ajudar. I sobretot perquè no estic sol, perquè estic rodejat d’un gran equip de persones, companys i amics que compartim totes i cadascuna d’aquestes respostes, perquè cada vegada som més, perquè Junts, Partit Socialdemòcrata, Verds d’Andorra, Iniciativa ciutadana i els nombrosos independents que ens hem unit sota un projecte comú ens ha fet millors, perquè treballem colze a colze i no uns per sobre dels altres, perquè compartim la il·lusió d’un present millor per a molta gent, perquè tenim propostes que faran canviar el país, perquè ens esforcem per a la millora de la nostra economia i que joves i grans puguin accedir a llocs de treball dignes, perquè creiem en el nostre país i el seu extraordinari patrimoni cultural i mediambiental, perquè pensem que l’Estat ha de garantir una protecció social i sanitària de qualitat a totes les persones.
Però sobretot estic en primera línia política perquè no tots els polítics som iguals, no tots els polítics som iguals, no tots els polítics som iguals, no em cansaré de repetir-ho. I perquè no siguin només paraules, ens esforcem a demostrar-ho, perquè som més oberts, som més transparents, som més propers que mai. És en aquest moment que els dubtes s’esfumen a l’instant.