El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, va lamentar ahir que «la majoria parlamentària demòcrata reforça el secret bancari que el projecte de llei del Govern, limitava expressament en l'articulat». I va afegir que «això contribuirà a crear un greuge comparatiu entre les persones que no podran defraudar, com ara els funcionaris o els treballadors, i les que si ho podran fer, perquè l'Agència Tributària no podrà accedir als seus comptes, si té alguna sospita justificada». El conseller general socialdemòcrata va insistir en que «aquest només és un dels molts punts que ajuden a buidar l'Agència Tributària d'eines i instruments per poder controlar de manera efectiva el frau fiscal». I va afegir que «els demòcrates han ampliat l'espai protegit per la Constitució, és a dir el domicili particular que no es pot envair si no és amb una ordre judicial, a l'empresa». Rios va enumerar que «el despatx del director, o els espais on hi ha la comptabilitat de l'empresa estaran protegits de la mateixa manera», i va afegir que «per això pensem que l'Agència Tributària es veurà reduïda a una agència de fireta que no podrà controlar de cap manera als defraudadors fiscals».
Per últim, Rios va explicar que el grup socialdemòcrata s'oposa també a la possibilitat que ofereix la refosa de la llei de firmar acords especials perquè determinades empreses puguin tenir exempcions fiscals –també especials–, cosa que al seu parer «seria un greuge comparatiu per al teixit empresarial del país». A tot això, cal afegir que per als socialdemòcrates és incomprensible que es vulgui protegir el defraudador i en canvi, «es demani a les persones que necessiten una ajuda social, els noms i els comptes de tots els familiars per poder accedir a una petita ajuda». Rios va concloure taxatiu que «és intolerable que DA aixequi el secret bancari per als més febles i el mantingui per als que no compleixen amb les obligacions tributàries».
La refosa // Sigui com vulgui, la refosa del projecte de llei de bases de l'ordenament tributari del Govern, respon a l'anàlisi de 268 esmenes, 127 per part del grup socialdemòcrata, 100 per part de la majoria i 41 per part de Socialdemocràcia i Progrés. Avui la comissió legislativa de Finances en presenta l'informe final, segons el termini fixat. El text original constava de 144 articles, quatre disposicions transitòries i 4 disposicions finals. Tal com va anunciar el president de la comissió legislativa de Finances, el conseller demòcrata, Martí Salvans, la majoria pretén aprovar «una llei més flexible i més adaptada a Andorra, país sense tradició fiscal».
En quant al desplegament del marc fiscal que requereix la llei de bases de l'ordenament tributari per al seu desenvolupament i regulació, segons el parer de DA no ha experimentat cap dificultat fins ara, emmarcat en la llei del 1996 que el Govern considera obsoleta. No obstant això, cal recordar els compromisos contrets per Andorra amb l'OCDE en el marc de l'acord per a l'intercanvi automàtic d'informació fiscal, que acota el secret bancari a la mínima expressió, així com l'interès no només de la Unió Europea, sinó també del G–20 per eradicar els paradisos fiscals. Per tant, la pregunta és com encaixarà la nova llei en els canvis que s'albiren en un futur immediat, i si provocarà greuges comparatius entre nacionals, residents i residents fiscals.
- Avís legal - I tu què pots fer?
