Les meves declaracions el dia de la festivitat de Meritxell parlant d’un referèndum sobre el nostre model d’Estat no han deixat indiferents uns quants. He d’admetre que a mi també m’han deixat perplex certes reaccions.
De fet, el dia 8 de setembre, no vaig fer res més que recordar que la sobirania recau en el poble i que aquest té dret a pronunciar-se mitjançant referèndums o votant a les urnes.
L’article 76 de la nostra Constitució diu que el cap de Govern, amb l’acord de la majoria del Consell General, pot demanar als Coprínceps la convocatòria d’un referèndum sobre una qüestió d’ordre polític.
Així mateix, el canvi d’un model institucional d’Andorra implica reformar la Constitució, que aplicaria l’article 106, que diu que la reforma de la Constitució requerirà l’aprovació del Consell General per una majoria de dues terceres parts dels membres de la cambra. Immediatament després la proposta serà sotmesa a referèndum de ratificació.
Arribats en aquest punt, cal constatar que l’article 45.b de la Constitució fixa que els Coprínceps, amb la contrasignatura del cap de Govern o, en el seu cas, del síndic general, que n’assumeixen la responsabilitat política, convoquen referèndum d’acord amb els articles 76 i 106 de la Constitució.
Pot ser interessant analitzar com s’aplicarien els articles 76, 106 i 45.b en cas que el referèndum es fes sobre una qüestió que afectés els Coprínceps en un canvi en el model d’Estat. Aquesta és una qüestió que la deixo en mans d’experts constitucionalistes.
En tot cas, sorprèn que al segle XXI a Andorra parlar de referèndum i Coprínceps generi portades i reaccions tan epidèrmiques en alguns que ràpidament tanquen el debat apressant-se a deixar clar que certes coses són intocables, que certs debats són “ara no toca” ad eternum i que no es poden plantejar certes qüestions perquè provoquen cataclismes i catàstrofes inimaginables. I tot això sense tenir en compte que potser després d’un debat sa i natural es podria arribar a la conclusió que el nostre model d’Estat actual és el que ens convé.
Al PS estem convençuts que s’han acabat els temps de la política d’escoltar només cada quatre anys i dels polítics que en lloc d’obrir debats els tanquen per “decret llei”.