El grup parlamentari socialdemòcrata considera que només el nucli de convivència familiar pot ser obligat a finançar alguns serveis o prestacions socials, però no familiars que no convisquin amb el sol·licitant i altres persones externes. Aquest és un dels principals canvis que pretén fer a la proposició de llei de serveis socials i sociosanitaris, al qual han presentat 128 esmenes.
Moltes de les modificacions proposades a les esmenes presentades per la consellera Mariona González tenen com a objectiu reforçar la condició de l’Estat com a primer garant en la provisió i el finançament d’aquestes prestacions. I és que, tal com explica González, el grup socialdemòcrata no pot compartir un text que obvia el principi de responsabilitat pública, és a dir, que “defuig atribuir a l’Estat la condició de primer responsable i garant” dels serveis que s’ofereixen en aquest àmbit. És per això que entenen que s’intenta consolidar un sistema “de tall liberal”, en què l’Estat ocupa un paper “residual i assistencial” fent responsable de per vida “el mateix beneficiari de la prestació, parents i inclús terceres persones”.
El grup també troba “injusta” la igualtat de tracte que s’estableix entre els cònjuges i les unions estables de parella i “les persones que hagin conviscut maritalment i de forma estable amb el beneficiari de la prestació durant el termini mínim d’un any immediatament anterior a la sol·licitud”. Per aquesta raó es defensa l’eliminació de l’articulat d’aquest grup de persones i, per tant, les aportacions dels familiars s’hauran de remetre a la inscripció en el registre oficial de parelles de fet. Els socialdemòcrates entenen que si el text queda tal com està els treballadors socials destinaran més temps a buscar possibles obligats familiars i reclamar-los el pagament de deutes que a fer treball social.
Els socialdemòcrates discrepen també del tractament del principi d’universalitat, que, segons afirmen, queda pràcticament buit de contingut perquè hi ha prestacions bàsiques que no queden garantides i que depenen de les disponibilitats pressupostàries. Per això es proposa que es garanteixi un conjunt de prestacions, entre elles el servei d’atenció domiciliària, el servei d’infància i adolescència, el servei telefònica d’urgència, el servei ocupacional, el servei de suport a la integració laboral i els serveis de llar residencial, de residència assistida i el servei d’atenció domiciliària en el cas que s’adrecin a persones discapacitades.
Una altra part de les esmenes busca augmentar els drets dels beneficiaris. Així, es proposa rebaixar de 7 a 5 els anys de residència per tenir una pensió de solidaritat per a persones discapacitades i de 7 a 3 anys per tenir dret a la prestació familiar per fill a càrrec. També es vol ampliar les accions preventives individuals a comunitàries en el cas de grups vulnerables i ampliar la prestació familiar per fill a càrrec a famílies que acullen un menor.