El projecte Fem PS s’ha anat gestant en els últims dos mesos, segons es va dir a la presentació. ¿Què va impulsar un grup de persones a engegar-lo?
Ens trobem davant del congrés del mes d’abril, en el qual s’haurà d’elegir un nou comitè executiu, i a més tot just falten dos anys per a les properes eleccions generals. Pensem que és el moment d’encarrilar les coses cap a on pensem que han d’anar. Pel que fa a les persones, creiem que és el moment de donar-se a conèixer de cara a unes candidatures a unes eleccions.
¿Quina és la valoració que fa de la tasca desenvolupada per l’anterior executiva?
La feina feta per l’executiva ha estat motíssima perquè van entrar en un moment molt difícil, amb unes derrotes electorals molt dures per a nosaltres, en un moment en què la gent estava desmotivada. O sigui, que van tenir molt mèrit d’implicar-se en aquesta tasca. De treballar han treballat, després si ha estat una feina més o menys productiva... imagino que ha estat difícil de tirar endavant entre ells la seva tasca.
L’altra tendència considera que era el moment de parlar de programa i d’ideologia, però no de persones. ¿Quina és la seva opinió sobre això?
Aquest debat de cares o persones crec que no és interessant. El que ens mou a l’equip de Fem PS és la voluntat de tirar endavant el partit. És un partit que ha patit molt, i hi ha molta gent que n’ha marxat desanimada i d’altres que són poc actius i s’han distanciat. Davant d’això el que volem és crear il·lusió i que la gent tingui ganes de tornar i ampliar les nostres bases. Ens hem de fer una alternativa creïble en el sentit que hi hagi gent nova que digui “jo crec en el vostre projecte i m’hi vull implicar”.
Hem de lluitar contra la desafecció ciutadana que hi ha envers la política i començar una dinàmica proactiva. Això és el que ens mou. Pensem que fins ara potser no s’ha seguit aquesta línia, i el que volem nosaltres és millorar.
¿Totes les qüestions de formes que caracteritzen Fem PS justifiquen una ruptura al partit?
El que hem de tenir clar és que Fem PS és un projecte que es fa de cara al congrés. Essencialment, s’ha de crear una candidatura, però ideològicament no ens estem movent del que és la socialdemocràcia i de l’àmbit en què sempre hem estat. Això és el que ens mou ara. De debat ideològic, al congrés n’hi haurà i tenim clar que se n’haurà de fer, però la base ideològica està definida i d’aquí no ens movem, com he dit.
Parlen d’horitzontalitat, de transparència, de democràcia, per diferenciar-se de l’altra tendència...
Nosaltres ens estem dirigint ara sobretot a la militància i estem fent èmfasi en aquests punts que ens semblen essencials i que potser fins ara no han estat percebuts des de fora. Crec que potser s’ha fallat en la relació dels càrrecs del partit amb els militants de base i quan vam estar al Govern, per exemple, molta gent es queixava que li faltava informació. La idea és millorar en aquest sentit.
¿L’error del Govern del PS va ser no diferenciar-se gaire dels del PLA?
Va ser una legislatura falsejada d’alguna manera perquè no es va deixar acabar. És evident que per al PS era una primera vegada i t’has d’anar assentant en el funcionament d’un Govern. A més, no hi havia majoria i es va perdre molt de temps en negociacions, i això no va ser l’ideal per fer un treball més pausat, com pot fer avui dia DA amb 22 consellers. Explicar el que va passar en aquell moment és molt complex, però hem de veure les queixes de la gent i aportar ara una millora.
¿Quin suport creieu que teniu a hores d’ara entre la militància?
Crec que hi ha gent que demana que hi hagi unes maneres diferents al partit. En tot cas, jo ho he interpretat així. Personalment, he rumiat molt si implicar-me o no en el projecte. Penso que si no fem res el partit no anirà bé, i no era optimista si continuava d’aquesta manera. Per aquesta raó sóc conscient que cal un canvi fort, i no sóc l’única que ho pensa. Ara, el que necessitem és convèncer i que la gent cregui en aquest projecte.
El que vol fer Fem PS és un programa, ¿però què es pot dir de les persones que integraran la candidatura a l’executiva?
No n’hem parlat perquè el que tenim clar és que volem un funcionament d’equip i, per tant, encara estem en una fase embrionària en aquest sentit. El que hem fet fins ara és compartir uns objectius i unes idees i després és important que molta gent s’hi afegeixi, i moltes d’aquestes persones també podran optar a un càrrec important.
Per tant, crec que aquesta no és la preocupació primera, sinó que primer el que volem és millorar el partit, i la resta ja s’anirà fent. Tenim clar que volem fer una candidatura, i de candidats n’hi haurà, però encara no és la preocupació primera.
¿Hi ha més persones representatives que donin suport a Fem PS que les que van assistir a la presentació?
Hi ha més càrrecs electes que estan amb nosaltres, però suposo que ja tindran l’ocasió d’anar sortint en els propers dies.
¿Creu que podran conviure les dues tendències que hi ha ara en el si del PS?
S’haurà de veure com aniran les coses, perquè el corrent que s’ha donat a conèixer no ha dit que presentarà una candidatura. Nosaltres no estem tancats a res, no ens preocupa que hi hagi una altra candidatura o no, perquè nosaltres estem centrats en el nostre projecte, que no exclou a ningú. S’ha de deixar temps per veure com reacciona la militància a aquesta situació. De moment, el que volem és treballar pel partit, i el temps dirà…
Els impulsors del projecte vau dir que el PS està obert a pactes amb altres formacions, ¿però no s’ha d’arreglar primer la situació interna per tenir més opcions a guanyar les properes eleccions generals?
Nosaltres no ens hem plantejat un escenari de trencament, el nostre projecte es fa en un sentit constructiu i obert i, a partir d’aquí, el que volem és enfortir el PS i intentar que torni tota la gent que ha marxat i que vingui la gent nova que vulgui i que fins ara no s’ha sentit prou còmoda per fer-lo. Els nostres objectius són aquests, i les trencadisses no entren dins el que ens mou a nosaltres. Ara, no sé el que passarà, el temps ho dirà. Crec que la riquesa és la diversitat i sempre es pot aprendre de tothom, fins i tot d’aquelles persones que no estan tan implicades en la política. El que no volem és excloure a ningú i volem que hi hagi intercanvi amb els militants i amb els ciutadans, perquè necessitem enfortir les bases per tirar endavant.
L’autocrítica és un valor que voleu recuperar, ¿és això el que ha faltat després dels mals resultats electorals que es van registrar?
Suposo que sí, i per això ho hem posat entre els nostres compromisos. S’ha de tenir present que sempre s’ha de poder parlar de tot i la crítica sempre és bona, tot i que a vegades et diguin alguna cosa que no t’agrada. Tots els membres del projecte hem de fer possible aquesta autocrítica per poder canviar i ser reactius, que crec que és el que s’espera ara més que mai en el món de la política. Quan parlem d’un distanciament dels ciutadans dels polítics és perquè potser el partit no s’ha adaptat prou o no ha escoltat prou el que volen els ciutadans.
¿Al final tot és una qüestió de renovació sí o renovació no?
La paraula renovació s’ha volgut vendre d’una manera falsejada. Entenc que la renovació s’ha d’entendre en un sentit ampli, en les maneres de fer, en el funcionament del partit. I al final, si implica també renovació de persones, ¿doncs per què no? Hem d’estar oberts a tot. Jo per exemple, ara sóc consellera general però d’aquí dos anys se’m pot dir que ja no represento el partit; hem de ser capaços d’escoltar el que ens diuen els militants. Les coses canvien i són cícliques, per això cal renovació.
¿Però quin paper han de tenir els actius importants del partit, així doncs, que han ocupat càrrecs importants i durant molt de temps?
El que volem és que es pugui parlar de tot. No estem demanant que s’aparti algú. El que volem, com he dit, és escoltar el que vol la gent del carrer i els de dins. Potser hi ha qui s’enroca que es vol fer fora algú. Penso també, amb tot, que un lideratge te l’has de guanyar i no l’has d’imposar mai. Si tu treballes, exposes i convences pots ser un líder, però no és qüestió d’imposar sinó de convèncer la gent. De totes maneres ara encara no estem parlant d’un líder del partit o d’un cap de llista, sinó que només estem treballant en una candidatura per al congrés.
¿Persones com Jaume Bartumeu poden tenir un paper rellevant en el futur del PS?
Crec que el paper de Jaume Bartumeu, com el de qualsevolaltra persona del partit, ha de ser el que la militància vulgui. Ell té tot el dret a ser candidat a un càrrec, però l’important és que la militància ho vulgui, i crec també que en aquest sentit s’ha d’escoltar la ciutadania per arribar a ser una alternativa de govern real.
¿La persona que surti president del partit haurà de ser el candidat a cap de llista a les properes eleccions generals?
Crec que ara és molt prematur dir això. Penso que si algú té ganes de tirar endavant el partit primer ho ha de fer saber i després s’ho ha de guanyar. Ara, de moment, parlem d’una candidatura al congrés, tot i que és evident que un president o un primer secretari del partit en principi té un vessant més mediàtic i més protagonisme polític, però per mi no hi ha res de tancat i la persona que sigui candidata d’aquí dos anys, com dic, s’ho haurà de guanyar.
¿Hi ha hagut una radicalització del PS quan s’apunta a moviments socials o d’altres tipus, com han dit alguns dirigents del partit?
Això de la radicalització no sé en què s’argumenta. Jo estic al grup parlamentari i al comitè directiu i no n’he vist, tot i que a títol individual algú hagi pogut expressar una opinió o una altra. Per això no entenc de què parlen totes aquestes veus que han fet referència a aquesta radicalització.
¿Com pot afectar el grup parlamentari la crisi interna que viu actualment el PS?
A nivell de grup parlamentari haurien de poder treballar fins al final del mandat de manera normal, sempre que les relacions entre tots els membres siguin de respecte. S’ha de tenir en compte que ideològicament ens estem basant en el que diu el programa electoral i no hi ha res de nou, i en principi s’ha de fer el que digui la militància en l’òrgan més important, que és el congrés. Per tant, no hi hauria d’haver cap problema.
¿Però la direcció que surti del congrés no pot condicionar el funcionament del grup parlamentari?
Si funcionem posant-nos d’acord de manera democràtica, com recollim a les bases del projecte Fem PS, i amb diàleg entre els militants, no hi ha d’haver problemes. Tots tenim clar que el nostre mandat és fer oposició i fer propostes segons el programa amb què ens vam presentar. Crec que la nostra feina la podem fer igual, tot i els problemes interns al partit.
¿Com veu la tasca del Govern en aquests pràcticament dos anys de legislatura?
Crec que hi ha molta decepció en la ciutadania perquè en les últimes eleccions Demòcrates per Andorra (DA) va vendre un projecte fantàstic, com un regal que van embolcallar molt bé i que la gent es va creure, però s’està demostrant que van improvisar moltíssim i ho continuen fent cada dia. Crec que cada vegada hi ha més desencís envers les institucions i un malestar molt important. I és que ens van vendre molt diàleg i estem veient que al final tenen tots els sindicats de funcionaris molt enfadats i hi ha hagut una sentència del TC en què s’ha deixat ben clar que han vulnerat la Constitució. Per això penso que un grup que proposava noves maneres de fer política s’està cobrint de glòria. Els grans projectes de turisme que havien de fer s’han quedat en no res i tampoc estan aportant gran cosa.
Però en matèria de turisme, per exemple, ara volen portar el gran projecte del Cirque du Soleil.
En principi, a mi personalment, no m’anava malament que portessin el Cirque du Soleil, perquè té una bona imatge, però la manera de procedir que han tingut no ha estat la correcta, ja que ha fet la impressió que hi ha hagut una gran improvisació. Sembla que no hi ha un estudi seriós sobre el que pot aportar una actuació d’aquesta mena a Andorra. I això és el que fa una mica de por. Ara bé, tant de bo que aquesta iniciativa funcioni i aporti molta riquesa al país, però crec que amb maneres de fer com aquesta el Govern no dóna confiança.
Sembla que a DA hi ha certes reticències a l’IRPF. ¿Això podria retardar la posada en marxa de l’impost?
Aquí crec que es veu també la improvisació amb què actuen. En el moment de les eleccions es van presentar una sèrie de persones, però no tenen clar el que volen fer. Van fer un programa molt ràpidament i molt poc consensuat entre ells, que per cert no inclou el tema de l’IRPF. És evident que no es pot firmar un CDI amb França si no tens un model fiscal ben consolidat. Això demostra que es van unir en un moment donat per fer fora el Govern socialdemòcrata però sense una visió de país.
- Avís legal - I tu què pots fer?
