Valentia, humilitat, transparència, sinceritat, progressisme, avantguardisme, andorranitat, els millors, ‘lo’ millor de cada casa...
Qui estigui mínimament acostumat a escoltar Toni Martí reconeixerà paraules i expressions recurrents en els seus discursos. Tot i que s’ha de dir que les darreres expressions semblen molt menys d’actualitat darrerament.
Vam poder escoltar moltes d’aquestes paraules la setmana passada en el discurs del debat d’orientació política. Una sessió extraordinària que el mandatari demòcrata va voler fer per poder explicar el seu projecte de Govern ja que per l’esclat de la crisi de BPA, segons ell, no ho havia pogut fer en la investidura del mes de març.
Malgrat el què va dir, estem convençuts que Toni Martí va buscar l’excusa perfecta per poder fer una de les seves posades en escena preelectorals que tant bé li han funcionat fins ara.
Si una cosa se li ha de reconèixer al senyor Martí és la seva gran capacitat comunicadora i teatral; té un gran domini del llenguatge corporal, que agradarà més o menys, però del qual n’ha tret sempre molt profit.
Tanmateix, amb el temps, el vot de confiança que se li podia haver fet al 2011 s’ha anat difuminant dia rere dia. Perquè els fets valen més que mil paraules!
El passat febrer, va obtenir de nou una majoria absoluta per governar, afavorida sens dubte per un sistema electoral avantatjós, per uns moviments dins dels partits de l’oposició poc entesos per la ciutadania i per algunes raons més que avui no toca desenvolupar. Ara bé, ajudades sens dubte per la crisi BPA, cada dia més persones veuen aflorar unes paraules no pronunciades i un missatge subliminal que s’amaga darrera bonics discursos.
Per destacar-ne algunes podria citar opacitat, nocturnitat, autoritarisme, conservadorisme, improvisació, maneres alliçonadores, tergiversació interessada de dades o, de circumstàncies... Aquestes paraules no es poden aplicar en totes les accions però sí en molts dels actes del Govern Demòcrata. L’exemple més escandalós seria tot el relacionat amb l’afer BPA on l’opacitat del Govern assoleix nivells màxims. La nocturnitat l’associaria a tot el procediment lligat a l’adopció del Pla de pensions dels funcionaris, al canvi en la gestió dels Fons de reserva de la CASS i a les retallades de la nova llei de la seguretat social... El conservadorisme quedaria lligat a la negació de la reducció de l’accés a la nacionalitat, a la no adopció de la llei de mínims de l’avortament, al no enfrontament de la reforma necessària de la Llei de competències i transferències dels Comuns... I la improvisació a les modificacions legislatives constants, als anuncis habituals de nous projectes llençats mitjançant globus sonda...
Tot i que Toni Martí va posar tot el seu art en el darrer debat d’orientació política; el seu Govern, dia a dia, va perdent una credibilitat que recula al mateix ritme que les incoherències d’un discurs que no paren d’aflorar evidenciant la manca de projecte polític de DA.
- Avís legal - I tu què pots fer?
