Vista, sentida i escoltada la intervenció del cap de govern d’ahir no ens queda cap altra sensació que els propers mesos i/o anys seran molt durs per a la majoria dels ciutadans i que les coses difícilment podran anar bé per al nostre país
I perquè dic/diem (millor dit) això?
Perquè el Govern no està efectuant una bona diagnosi de la situació real, està atrapat pel passat i pels fets ocorreguts sense extreure’n les conclusions escaients, i perquè - el més preocupant- es mostra esgotat i sense projecte; intentant justificar-se, Sr. Martí, dels incompliments i intentant buscant responsables per tot arreu (també per tota aquesta sala).
El Govern insisteix en una suposada recuperació econòmica quan en realitat els principals indicadors econòmics van a la baixa; ahir no en va parlar Sr. Martí d’indicadors macroeconòmics; ens va sorprendre, però queda ben clar el perquè.
Les darreres extretes -com no pot ser de cap altra manera del portal web estadistica.ad- dels tres indicadors que entenem són els més representatius es mostren que la massa salarial acumulada fins el juny s’ha reduït en un -1,3% (423 milions al 2015 enfront de 429 al 2014).
I que el valor total de les importacions acumulades fins la mes d’agost ho ha fet en un – 1,8% (731 milions al 2015 enfront de 744 milions al 2014), i la recaptació totals d’ingressos per la duana ha davallat en un 8,9%.
Aquestes són les dades objectives, les darreres i em permeto dir -amb respecte però alhora amb tota la contundència- que les certes i les úniques que mostren la realitat.
Tots tres indicadors, senyores i senyors consellers i membres del Govern, estan en negatiu.
Vostè, coneixedor d’aquesta situació, va parlar de la xifra d’aturats o millor dit (potser que comencem a dir les coses pel seu nom) de la xifra d’inscrits al servei d’ocupació; que no és ni de bon tros el mateix; sabem (i ho saben perfectament) les greus mancances del servei d’ocupació i que malauradament molta gent (joves i persones grans molt especialment) que no tenen feina no hi estan inscrits.
I parlant de persones sense feina; no falti a la veritat Sr. Martí quan com va fer ahir constantment mira enrere; és clar que amb el Govern del PS hi havia programes de formació, només faltaria; es van reglamentar, es va aprovar diferents programes (per la construcció entre altres) i es va tramitar fins i tot un crèdit extraordinari pel seu finançament; només cal que ho cerqui al BOPA, Sr. Martí.
Van poder comprovar ahir - mb incredulitat- com el cap de Govern es va presentar davant de tots vostès senyores i senyors consellers i de tots els ciutadans sense un calendari i un full de ruta clar per la resolució de la crisi de BPA i sense voler parlar ni aportar claredat dels fets ocorreguts abans de la publicació de la nota del FinCEN.
Res de nou! tot plegat en la línia de la gestió cada dia més erràtica de l’affaire i l’hermetisme total i la manca de transparència absoluta al que DA ha sotmès a totes les institucions afectades pel cas per no donar les explicacions escaients tant al que va passar abans de la nota com al que van decidir i les seves actuacions posteriors.
El retard, absolutament injustificat, en la finalització dels treballs de revisió dels comptes i d’identificació dels clients (que el ministre de finances va afirmar que havia d’estar finalitzat al juny) no està fent que aportar més dubtes i més dubtes sobre l’affaire, més patiment als clients i treballadors de l’entitat, i els està impedint disposar dels seus estalvis.
A més estan topant amb la insensibilitat, la indiferència tant per part del Govern com de les diferents institucions afectades, que no els diuen res, que incompleixen els calendaris, que no els donen explicacions. I aquest mal, aquests patiments sigui quin sigui el final, ja està fet.
També ens està suposant uns costos d’imatge com a país. Uns costos econòmics que posen els pèls de punta (milions, milions i milions d’euros); i ara (llegides algunes darreres informacions) sembla que hi hauria discrepàncies en la feina realitzada per part de la consultora americana -millor dit- en el resultat de la seva feina; com si aquest no fos el desitjat... Per algú. O Com si aquest vingués a posar en dubte (pel capbaix) els recursos esmerçats, els mesos emprats i ..... no sabem que més....
Digui’ns-ho vostè Sr. Martí, què pensa fer Sr. Martí si el resultat de l’auditoria no justifica tot el succeït?
Com pot ser que la UIFAND i el ministre de qui depèn no es sentint responsables de la acusació de ser “una màquina de blanquejar” quan l’entitat superava les auditories fetes en temes de blanqueig que eren revisades per la UIFAND i els informes emesos per aquesta eren positius?
Sr. Martí, ens està ocultant molta informació i no volem arribar a la conclusió de que estan faltant a la veritat o de que ja van faltar a la veritat; però.... Hi ha massa coses que no quadren.
La imatge del país ha estat associada de nou al concepte de paradís fiscal i de males pràctiques.
Els ràtings de país i de les entitats de crèdit estan al nivell més baix que han estat històricament; i a més aquest fet ha coincidit en l’aparició d’Andorra de nou en llistes de països fiscalment no cooperants, l’anomenada Llista Moscovici.
Que Andorra figuri en aquesta llista després dels avenços fets (i dels que som protagonistes en primera línia, els socialdemòcrates) és, al nostre entendre, una nova clara mostra del fracàs de les polítiques dirigides pel ministre Saboya; un fracàs més atribuïble a la nostra diplomàcia internacional.
I entre la crisi de BPA, la llista Moscovici i les denúncies al BCE per l’emissió del euros; on queda la seva aposta de política econòmica? La inversió estrangera.
Parlant de política econòmica els vull anunciar una proposició de llei que els tres consellers del PS esperem presentar en el proper període de sessions: es tracta de la Proposició de llei de l’emprenedoria; un text que té per objectiu agilitzar, simplificar i impulsar l’activitat dels emprenedors al nostre país, i que pretén ser un altra contribució en positiu més del PS a la regulació, diversificació i potenciació de la nostra economia com ho ser iniciatives com ara la Llei del comerç, la llei de cooperatives i els tant i tant necessaris programes tant de rehabilitació d’edificacions com per la renovació del parc mòbil.
Sí Sr. Martí, aquells programes que vostè va criticar, congelar i que ara ha recuperat (deixant això si pel camí molts diners i llocs de treball que s’han deixat perdre).
Aquesta iniciativa contrasta amb la manca d’iniciatives per part del seu Govern Sr. Martí; vostè i el seu Govern estan bloquejats! No tenen capacitat de resposta davant la situació actual.
Vostè ens ha afirmat, Sr. Martí, que va avançar les eleccions per continuar amb el procés de reformes i per “no perdre temps”. Ens l’hem de creure; si més no en tant que no es demostri que potser hi havia alguna altra raó.
Però, si això és com vostè pretén fer creure... Perquè no han entrat iniciatives legislatives?
Quines eren les reformes i les lleis que no podien esperar a completar la legislatura?
No pot defugir, Sr. Martí, de contestar aquestes dues preguntes; clares, directes i alhora absolutament senzilles.
Aquests set mesos de legislatura no s’adiuen amb la necessitat d’avançar les eleccions ni fer-les a corre-cuita, ni d’escurçar terminis, ja que no es podia (segons vostè) “perdre temps” esgotant la legislatura.
De moment no han entrat cap ni una sola iniciativa legislativa que justifiqui aquest avançament forçat. L’únic que ha permès evidenciar aquest inici de legislatura és un Govern que va d’errada en errada, de retard en retard, d’incompliment en incompliment, de mitja veritat en mitja mentida.
Errades i greus en l’emissió d’euros i denúncies prop del Banc Central Europeu.
Incompliment amb els funcionaris en el desplegament de la llei que regula la seva pensió.
Retard en el lliurament de les simulacions de la pensió, retard en els reglaments, en la convocatòria de la Comissió Consultiva. I dubtes sobre quin pot ser el resultat de les esmentades projeccions.
Menyspreament inacceptable cap als funcionaris i retards que contrasten amb la urgència en la tramitació de la llei.
I parlant de pensions en aquest les pensions de la CASS les de tots: errada i rectificació en la llei aprovada tot just a final de legislatura de la llei del fons de reserva. Exemple clar de les maneres de fer improvitzades i poc serioses de DA! Incompliment per part del ministre en aportar les dades dels costos del traspàs del fons que eren a la CASS al fons externalitzat; errada en el reglament de la CASS que regula les pensions i que van provocar l’enviament d’una tramesa al síndic i la posterior modificació del reglament.
Incompliment seu i del seu partit per amagar als ciutadans els impactes de la seva modificació de la llei de la CASS; i a més pel que sembla dificultats (també) per poder simular quina pensió cobraran els ciutadans.
Ho va dir el Sr. Torralba: els ciutadans encara esperen.
Incompliments i greus en matèria de polítiques per la gent gran.
Dimarts li van estirar les orelles (i fort, Sr. Martí), per incomplir la promesa de pujar les pensions més baixes, i no tirar endavant el cofinançament pels tractaments de podologia; vostè es va quedar sense resposta davant les associacions de la gent gran del país.
Incompliments i improvització en la ubicació de l’estació d’autobusos.
La promesa ubicació definitiva de l’heliport sembla que tampoc va per bon camí.
I podria continuar i continuar...
Tot plegat està configurant un lamentable inici de legislatura; i no voldria tornar sobre allò dels govern dels millors... No ho voldria fer, però ara sincerament el que si que es pot dir. És que és molt difícil fer-ho pitjor.
Per tant, Sr. Martí, per tot l’exposat entendrà que no esperem res bo dels mesos a venir perquè no sap (o no vol saber) on som i com vam poder comprovar ahir no té ni projecte ni propostes engrescadores.
Ens va parlar de CDI’s i dels plans de rehabilitació d’edificis i de renovació del parc mòbil.
Miri (i seré tan suau com pugui però alhora clar i directe), tot el mèrit és nostre; vam ser nosaltres els que vam aprovar la reforma fiscal i els que vam engegar els esmentats plans; nosaltres els socialdemòcrates.
Com també vam ser nosaltres els que vam assolir l’acord monetari que vostè va criticar i al que ara intentar fer creure que és un mèrit seu.
És realment molt curiós escoltar alguna de les seves crítiques la grup liberal quan la seva (les seves) actitud(s) eren des de l’oposició la mateixa cap als avenços en matèria d’homologació i transparència internacional.
Andorra no té un IRPF abans perquè vostès i les seus companys polítics el van impedir quan governàvem; i així ens ha anat -ara- amb el CDI amb Espanya.
I ens va parlar d’una altra cosa més: de medi ambient i d’energia. Ara cau de la figuera Sr. Martí? ara? després de riure’s de les nostres propostes en la passada campanya i dels paquets de reactivació?’ ara s’adona de la transcendència de les polítiques mediambientals i energètiques?
I en dos dels temes d’estat en que esperàvem ahir concreció per la seva part tampoc la vam trobar; em refereixo a les relacions amb la UE i a les competències comunals.
Ens diu pacte d’estat per la UE. Si!
Perfecte; es tracta per nosaltres indiscutiblement d’una qüestió d’estat en la que hem d’estar units i treballar plegats. Però ja és el tercer cop que ens ho diu. Quan pensa passar de la paraula als fets?
En relació a les competències comunals creiem sincerament que el problema és que vostè no té (tampoc en aquest punt) projecte.
En podem estar parlant tan temps com vulguem, però no té model.
Perquè vostè deu tenir una idea –imagino- de quin model de competències vol? O no?
Comparteix les línies del treball que va fer el ministre Riberaygua o no el comparteix? Quines serien les propostes que no compartiria?
I amb les transferències, el mateix.
L’altre dia va apuntar alguna proposta en relació a les transferències en la línia (ens va semblar entendre) d’un sistema que afavoreixi els comuns que generen menys recursos propis; els comuns més petits com els va anomenar vostè.
Estaria bé que aquesta matèria sigui clar i ja que som a un debat d’orientació política (i no pas en una tertúlia de bar) potser que expliqui quin és el seu model de competències i de transferències més enllà de les vaguetats que ha dit (si és que realment el té...).
En joc hi ha molts diners.
Expliqui Sr. Martí al ciutadans perquè manté un sistema de competències que és ineficient i ple de duplicitats, especialment a aquells que són víctimes de les seves retallades.
Lligat a aquest punt ens agradaria entendre quin és el suposat mèrit de fer inversions des del Govern d’Andorra en comuns d’altre color polític.
I parlant de finances públiques cal parlar del seu maquillatge de comptes. El promès equilibri pressupostari és en realitat una falsedat. Ja que ha estat assolit repetidament en els anys passats en base a (per dir-ho en termes col•loquials) agafar diners d’Andorra Telecom.
I segons hem pogut llegir en el darrer informe de S&P - Per cert és com a mínim sorprenent que S&P tingui una informació que ni els consellers ni els ciutadans no tenim; no li sembla? Sembla que ho seguiran fent en el futur
Ahir es va dir que es preveu una davallada d’ingressos tant d eles taxes del tabac com de l’IGI bancari. I no ens va explicar com el pensa compensar!! Ni a quines partides del pressupost pot afectar? Molt preocupant Sr. Martí. De ben segur que avui si que ho farà. Aquestes davallades entenem que ja es preveuran en el pressupost de l’any 2016. O potser assistirem a una operació de maquillatge pressupostari
Tot plegat ens mostra el fracàs de la política pressupostària de DA. I tot i aquest recurs a reserves d’STA l’endeutament no para de créixer. Amb un increment de l’endeutament des de principi de l’exercici de prop de 30 milions d’euros.
No ens va parlar ahir pràcticament ni de cultura ni d’esport. Bé, ens va parlar del Cirque de Soleil i del Tour de França. Però no de l’esport federat, del de base, de l’esforç i patiment al que està sotmeten a les associacions culturals i esportives; d’aquest no! Sembla clar que per vostè són dues polítiques menors.
I només perquè ahir en parles poc, sinó també per algunes opinions que en aquest sentit ja han a paregut especialment en l’àmbit cultural on es diu, que no hi ha ni ministeri; ni ministra. Una ministra (i no s’ho prengui malament Sra. Gelabert; el tema pressupostari no és pas culpa seva) a hores d’ara ni tan sols ha comparegut per exposar les línies mestres del ministeri.
Es tracta de dues polítiques que afecten a molts ciutadans en el seu dia a dia i que tenen un indubtable paper social i d’identitat nacional.
I no volem eludir parlar de Salut.
Fa un exercici de mà entesa i diu que en debatrem; i que voldria un consens;
En podem parlar! Però en condicions d’igualtat; amb els informes, amb les dades de la CASS, amb estadístiques sanitàries… així sí!! i podent-hi participar activament.
Un any més el cap de govern ha passat de puntetes per l’aparat de drets i llibertats.
En aquest àmbit vull anunciar una altra iniciativa legislativa per part dels consellers del PS en relació a la reducció dels terminis per l’assoliment de la nacionalitat andorrana que entrarem en breu i que esperem poder debatre aquest mateix període de sessions. Un debat que vostè es va comprometre a portar a aquesta cambra abans de finalitzar l’anterior legislatura quan el grup parlamentari de DA va tombar la nostra proposició de Llei.
Convé també recordar el seu compromís incomplert des de fa més de dos anys amb el secretari general de l’ONU per regular el dret de vaga
En relació al salari mínim presentarem una proposta de resolució per situar-lo amb caràcter immediat al 50% del salari mitjà i anar-lo augmentant d’acord al previst en la carta social europea ratificada l’any 2004
Escoltada la seva intervenció ens ha quedat absolutament clar que la reforma del codi de relacions laborals estarà inspirada en el model neoconservador; precarització, formes de contractació més econòmiques, rebaixa dels criteris d’experiència i formació demanada als immigrants que venen a treballar el que es traduirà en salaris més baixos i que faran baixar també els que cobren els residents i nacionals i per útltim abaratiment de l’acomiadament (intuïm… tot i que ahir no va dir-ho). Tot una recol•lecció de les pitjors pràctiques a nivell internacional que no han fet més que precaritzar el treball i reduir el poder adquisitiu dels ciutadans.
I ja que parlem de propostes de resolució i atès que som al debat d’orientació estic convençut que ha fet l’exercici de veure el grau de compliment de les propostes acordades en la darrera legislatura; L’emplaço a que ens presenti el seu balanç en relació a aquest punt; el nostre és que ha només 1 (essent benvolents) de les 6 propostes acordades de l’any passat s’haurien implantat, només 4 (també essent benvolent) de les 9 del 2013 i 3 de 6 de les del 2012; balanç de la legislatura: 8 de 21!!! Un veritable menysteniment al que es debat i s’aprova per par del consell general.
Esperem conèixer les seves dades al respecte i les seves explicacions.
- Avís legal - I tu què pots fer?
