Ahir va començar el debat d’orientació política amb el discurs del cap de Govern; avui intervindrem en els torns de rèpliques els grups de l’oposició en el debat del matí i a la tarda es debaten i aproven (si s’escau) les propostes de resolució. Els consellers del PS afrontem aquesta jornada amb il·lusió i amb vocació de debat perquè són molts els reptes que el nostre país té al davant i ateses també les condicions d’excepcionalitat (i quasi no debat) en què es va produir la investidura del cap de Govern.
Tanmateix, no vull anticipar les línies de la nostra intervenció i em centraré en l’anàlisi del discurs del cap de Govern. En la meva opinió, ahir vam estar escoltant un cap de Govern que es va mostrar esgotat, tremendament reiteratiu i atrapat per tot (i amb múltiples orígens) pels incompliments i errades del passat.
El principal escull que té Toni Martí és, justament, aquest; que va saltant d’incompliment en incompliment, de retard en retard, d’anunci no complert a anunci no complert i té –si no tots– bona part dels fronts principals oberts. També cal afegir-hi els atropellats final i inici de legislatura. I no només per l’afer BPA (que també), sinó per les errades de les presses legislatives de darrera hora (encara per explicar) i les seves conseqüències. I en aquest context (complicat i complex) el cap de Govern va optar per llargues explicacions i justificacions situades en el passat, per llargues explicacions al voltant de coses petites (amb el benentès que tot és important; però ja ens entenem…) i per passar de puntetes, amb vaguetats i sense concreció, per les gran qüestions que arrossega i en les quals es troba atrapat: política sanitària (vam comprovar el balanç zero de la darrera legislatura), transferències i competències comunals (vaguetats i més vaguetats i sense posar un model damunt de la taula), reforma de la funció pública (encara més vaguetats i sense cap mena d’il·lusió a més a més), simplificació administrativa… I per finalitzar la seva (per tercer cop) proposta de pacte d’Estat per a les relacions amb la UE; això sí, sense formalitzar, sense data i sense metodologia.
De tot plegat ens tocarà parlar-ne avui.
- Avís legal - I tu què pots fer?
