Arribats quasi al final de la legislatura de la majoria taronja, en què ha deixat més d’una decepció per a molts col·lectius, toca afegir i recordar un dels principals “projectes” que es quedarà al calaix i en paper mullat. La joventut. I dic projecte perquè llegint el programa electoral i comparant els resultats després de quatre anys de mandat de DA, només queda manifestar que estem igual o pitjor. Bé, rectifico, més aviat la segona opció.
Sembla, finalment, que el programa de DA en referència a Educació i Joventut (i sí, per estrany que soni, Joventut també forma part d’aquest ministeri que políticament ha esquivat la situació i les necessitats d’una manera silenciosa) no prosperarà quasi en el 90 per cent del total. Quedaran pendents totes aquelles propostes centrades en els joves del Principat d’Andorra.
De la mateixa manera que el nostre país veí programa actes educatius i conscienciadors amb motiu del Dia internacional contra la violència de gènere, i en què els joves gestionen el seu rol protagonista per fomentar el respecte, aquí això sona a ciència-ficció en la cartera ministerial. I ho exemplifico amb aquest acte en concret pel fet de ser recent, com ho podria fer amb molts altres. Però bé, no és d’estranyar la passivitat, i més quan no hi ha un evolucionisme polític entorn a les necessitats actuals dels joves.
Siguem sincers. La realitat continua sent que després de quatre anys de DA el jove segueix sense poder tenir un ingrés a la vida laboral com cal (si més no, el que no té uns cognoms que li serveixin de trampolí). Si té la sort d’accedir-hi i de voler quedar-se a treballar a Andorra, és en unes condicions molt precàries, i des del Govern no s’ha fet res per solucionar tal situació o simplement, millorar-la. El jove marxa del seu país, el meu i el vostre, independentment de la limitació d’estudis, perquè aquest no li ofereix ni oferirà estabilitat econòmica ni laboral, tampoc la possibilitat de tenir dret a un habitatge digne i menys a emancipar-se (i tenir complex de banc no és fomentar l’ajuda de l’emancipació). Marxa, a més, perquè ja no hi ha uns trets identificatius i simplement està fart de sentir-se controlat, jutjat i limitat en tot el seu context. El Govern, de nou, tampoc ha ofert cap tipus d’intervenció per pal·liar tal situació de desafecció, i això que en el seu programa electoral hi quedava reflectit tot el descrit anteriorment.
Sort d’aquests joves que poden marxar! N’hi ha que ni això. Aquest Govern posa preu als somnis dels més joves. Si pots pagar-los, endavant. Si no, mala sort.
Hi ha un 10 per cent que sí que s’ha acomplert i tot s’ha de reconèixer. Dins d’aquest percentatge figuratiu s’ha recolzat, i s’ha mostrat molt d’interès per tornar a reactivar, el Fòrum Nacional de la Joventut, conjuntament amb la comissió d’Educació del Consell General. Quina llàstima, però, que el problema que tant preocupava solucionar continuarà persistint. El PS ha esmenat la llei aportant, novament, tot de solucions per treballar la desafecció i tenir finalment una llei de l’FNJA com cal. De fet, hem estat els únics. Solucions que de nou la majoria taronja no farà prosperar. Després ens preguntarem per què el jove no participa. Frustrant, però gens sorprenent.
Ho pot admetre, senyora ministra. No passa res, estem acostumats a sentir falses esperances del seu “Govern dels millors”. Com a resultat de les polítiques juvenils obviades d’aquest Govern, tenim un creixement exponencial de joves usuaris en les consultes de salut mental per trastorns psicològics i, paral·lelament, familiars que no reben cap ajuda del Govern. Consultes amb overbooking. I no ho diu el PS exclusivament, ho diuen les famílies preocupades a qui el PS recolza. Els treballadors van reclamar més efectius per donar resposta a un problema sobre el qual vostè ni s’ha pronunciat, sabent que molts dels usuaris són joves adolescents. La solució per a vostès és ampliar la planta de salut mental juvenil, obviant el fet de poder treballar el problema de fons. Ni el/s saben ni hi mostren interès. Bé, potser ara sí que estem en precampanya electoral.
No voldria acabar l’article d’opinió sense trencar una llança a favor dels tècnics de joventut comunals i del Govern. Incansables de cobrir la limitació política de DA. Enhorabona per la vostra tasca.
Com a conclusió, esperem que en uns mesos el jove pugui dir-hi la seva sense censura en el Consell dels Joves i que les seves aportacions siguin realment vinculants. I això només és possible amb un partit que creu en la joventut i genera resposta a les seves necessitats, les reals. Els joves no són prioritaris per a DA, i així ho ha demostrat. Però per a nosaltres, al PS, són de vital importància. Estem parlant de present i de futur. El present i el futur que han de canviar i millorar Andorra. El futur que l’obsoletisme polític vol controlar i moldejar.
Joventut, diví tresor. A “can DA”, ni divins ni tresors.
Veure article original
- Avís legal - I tu què pots fer?
