Una de les voluntats que el passat dia 15 de setembre es va acordar amb les diferents seccions joves dels diferents partits polítics és el treball conjunt. A més, va quedar molt clar que agradi o no agradi, nosaltres som el relleu dels actuals mandataris i la nostra intenció es plantejar-nos el model d'estat; si aquest no ofereix els recursos necessaris per a la correcta participació global del jovent i de la ciutadania d'Andorra.
Però això ja no ha de venir de nou per a tothom ni menys per a l'actual Govern. El PS sempre ha defensat que hi ha una alternativa més participativa i democràtica. I així ho ha fet realitat. Ho vaig dir al debat i continuo reafirmant que democràcia ve de demos. El poble té el poder, el poble és sobirà. A vegades a molts se'ls hi oblida i, sembla mentida que puguem combregar que els representants polítics puguin fer i desfer no d'acord a uns interessos generals. Per a mi, una falta total de respecte, perfumada de promeses electorals cada quatre anys. Una de les patents recalcades es que les necessitats que avui en dia tenim els joves no tenen res a veure amb les propostes electorals, com la de DA. No es poden acomplir promeses o propostes desfasades si no saps quines són les realitats dels joves. El jove no és el que vesteix de Prada o Ralph Lauren i té un cotxe de classe alta aparcat a la porta. Aquell que pot pagar un préstec d'ajuda a l'emancipació. Tampoc és el que aconsegueix una bona feina per tenir un cognom. Bé, si ho són però jo no hi tinc res a veure ni tampoc el 20% dels joves aturats amb menys de 25 anys ni molt menys, el resident.
Ments brillants marxen d'Andorra. Ments amb esperit crític però obligades a partir perquè a Andorra no interessa destacar de la resta. Joves amb més d'una carrera sense sortida laboral, joves professionals amb grans aptituds disposats a tirar endavant de l'Andorra del present i futur; joves polítics capaços d'opinar de la política actual. Aquests no tenen cabuda per a certs programes electorals actuals de la majoria. Ni ells ni les seves famílies que coincideixen ser de classe treballadora.
Em puc etiquetar jo mateix com el més crític, però el jove ha de parlar, ha de lluitar per les seves idees i deixar de ser estigmatitzat com un revolucionari que no té clar el que vol. Nosaltres no podem seguir un llenguatge pla i neutre, polititzat. Però sí que hem de tenir clar que ho hem de fer des d'organismes polítics i conjuntament amb associacions o plataformes ciutadanes. El poble parla i el poble mana. La política ha de ser una passió, feta amb el cor i sabent realment d'on vens i per a qui es fa política. Nosaltres ho tenim més que clar, trencant amb la norma.
Un nou futur arriba, col·laborativament i sense personalismes, desbancant l'actual política andorrana, des del respecte. Però si no ho fem patent a les urnes continuarem sempre amb el mateix sistema tancat i obsolet. Amb olor a naftalina. I la realitat és aquesta. Convido als polítics més arrelats a les tradicions medievalistes d'Andorra a posar-se uns bons talons per a veure la realitat de la societat actual des d'una altra òptica i deixar de fer repudis a la veu dels col·lectius minoritaris.
Arriba un relleu generacional. Un que s'estima l'Andorra treballadora. Quan tinguem clar que el poble és el que mana, quan tinguem clar que el poble elegeix i decideix, és quan començarà el canvi i començarà una nova Andorra. Començarà el dia més temut per a l'Estat.
- Avís legal - I tu què pots fer?
