Rossell és el precandidat sorpresa d'un procès de primàries que culminarà al setembre amb l'elecció del cap de llista de les generals. Funcionari del comú d’Escaldes-Engordany i militant del PS des del 2003, Alexandre Rossell serà el rival de Pere López amb vista a les primàries de la formació, el 27 de setembre.
Què l’ha portat a presentar la precandidatura?
Al partit ja es parlava des de feia temps de fer primàries obertes per connectar més amb la ciutadania, i per trencar una mica amb la rigidesa que hi ha tradicionalment als partits. Quan es va plantejar en l’últim comitè directiu, vaig veure que Pere López era l’únic disposat a presentar-se. Jo trobava una llàstima que, tenint l’oportunitat de fer primàries obertes, només hi hagués un candidat. Per això vaig decidir presentar-me, però tenint clar que si es presentava una tercera persona, jo plegava.
Com valora el fet que s’hagi optat per primàries obertes?
Crec que era necessari, i més encara atès l’estat d’apatia generalitzada que hi ha a la nostra societat, amb un passotisme absolut, en part amb raó. És evident que la classe política està molt desprestigiada, i per això cal donar pas que la gent pugui participar més activament, de manera especial els no-andorrans, que no tenen cap via de participació política.
Dins el PS sonaven noms d’altres possibles candidats?
S’havia parlat, però al final ningú s’ha decidit a fer el pas. En tot cas, a mi m’hauria fet il·lusió que s’hagués presentat una dona, o algú jove.
Per què creu que no hi ha altres precandidatures a banda de la seva i la de Pere López?
En bona part perquè el partit està força cohesionat. Després dels trencaments de Jaume Bartumeu i Rosa Ferrer, no patim les divisions que hi havia hagut en altres èpoques.
Com es va viure la ruptura amb Bartumeu?
Ens ha deixat lògicament minvats, i molta militància de base s’ha quedat amb una actitud passiva, sense entendre gaire bé els motius d’aquesta escissió. Ara estem intentant remuntar, recuperar, d’alguna manera, la nostra identitat.
Creu que el procés de primàries ajudarà a revifar el partit en aquests moments difícils?
Bé, espero, primer de tot, que els militants s’impliquin, i que la gent del carrer que ara mateix no ens veu com a alternativa, o que no té esperança en cap partit polític, també agafi protagonisme.
Per oficialitzar la candidatura, ha de reunir vint-i-cinc avals abans del 23 de juny. Tirarà endavant?
Ho veig molt difícil perquè, malgrat que no ho sembli, 25 signatures de militants són moltes signatures. Però jo ho intentaré, per coherència, evidentment.
Què té pensat fer si arriba a ser candidat a les primàries?
Primer de tot, em reuniria amb diferents actors socials del país: sindicats, representants de la petita i mitjana empresa, entitats d’immigrants... no només per exposar el meu programa, sinó també per conèixer de prop les seves inquietuds. Hi ha debats a Andorra que cal obrir d’una vegada.
Per exemple?
Per exemple, el paper del Copríncep episcopal i com interfereix clarament en la vida política del país. Ell defensa uns valors que no tenen res a veure amb els que pugui tenir la societat civil. Són incompatibles. També cal replantejar tot el tema de l’accés a la nacionalitat. Cal rebaixar els anys de residència, però també crec que una manera d’aconseguir que la gent accedeixi a la nacionalitat andorrana seria eliminant l’obligatorietat de renunciar a la seva. Representa un fre important
- Avís legal - I tu què pots fer?
