No és una polemista però va tenir el mes més terrible que se li recorda a un ministre de Cultura.
Destituir la directora dels Petits Cantors en va tenir la culpa. Ara enfoca amb serenor el nou moment del Partit Socialdemòcrata, on es troba còmoda amb la dinàmica i el presumible lideratge de Pere López.
Després d’una experiència tan intensa com ser ministra, a quina distància la trobo de la política?
Quan vaig ser ministra era simpatitzant del PS, em vaig afiliar al partit el març passat i ara coordino la comissió d'educació. Quan vaig deixar el ministeri vaig agafar una mica de distància però ara tinc ganes de treballar i de tirar endavant projectes.
Per què a les enquestes del CRES surt que hi ha una pila de socialdemòcrates en aquest país i després no els voten?
Potser a la gent li costa molt dir que és conservadora, que és de dretes, i per això afirma que és d’esquerres.
Queda millor dir que ets ‘progre’.
Penso que sí, que és una qüestió de postura. M’agradaria creure que hi ha més gent d’esquerres però amb el que hem vist... Votar des de l’esquerra per Demòcrates per Andorra és difícil, és un vot de centre o conservador. DA va jugar hàbilment amb això, aglutinant moltes forces i perfils diferents.
Quan creu que l’esquerra tornarà a tenir opcions de governar?
M’agradaria creure que no serà d’aquí a gaires anys, però hem de ser realistes. Vistes les eleccions passades i com s’està movent el país en un moment de crisi, penso que per desgràcia nostra i del país costarà temps fer un projecte amb la força suficient. Espero més representació parlamentària i als comuns però és una carrera de fons.
Amb Pere López de candidat?
La intenció del Pere és ser candidat i hi haurà unes primàries en les quals també es podria presentar més gent.
A vostè personalment li semblaria bé que Pere López fos el candidat?
Sí, per mi va ser un dels bons companys que vaig tenir al Govern i és una persona que té una capacitat important, i és que sap treballar en equip i això és bàsic.
Creu que el partit hauria de fer una aproximació cap a Rosa Ferrer?
D’acord que ha estat molts anys a l’esquerra però ideològicament no la veig que faci polítiques d’esquerra. Tothom durant la seva vida té un camí determinat i ella sembla estar més còmoda en aquest centre on s’ha instal·lat, molt a la vora de Demòcrates per Andorra. Tal com la veig ara no la veig a l’esquerra.
Vostè no esmerçaria esforços en un apropament.
Jo no els esmerçaria. És una persona forta, intel·ligent i treballadora, però darrerament ha decebut molt.
Com va ser el dia 1 després de ser ministra?
Va ser una mica estrany perquè ja saps que has de marxar i ho tens tot preparat per traspassar la informació a qui et substituirà. Però tot i que saps que marxes estàs com en una interinitat molt estranya.
Li va agradar que fos Roser Suñé la seva successora?
Em vaig alegrar per ella, és una bona professional. I a part estic contenta perquè han tirat endavant projectes que vam engegar amb l’anterior equip.
Tornaria a dir que sí a ser ministra?
Sí que hi tornaria. Hi va haver moments difícils però m’ho vaig passar bé. Quan ets al Govern veus les coses molt diferents a quan hi ets a fora.
Per què?
Perquè hi ha uns protocols i uns procediments que fan que les coses s’allarguin molt. Quan estàs a fora penses que ho podràs canviar tot de dilluns a diumenge. Hi ha una màquina que no és fàcil de moure.
Vostè no té aspecte de ser una polemista, però se’n va menjar una de tremenda quan va destituir la directora dels Petits Cantors.
No sóc una polemista i al començament de tot allò m’ho vaig mirar amb molta incredulitat, no sabia ben bé què estava passant. No vaig ser conscient que es generava un problema tan enorme. Quan no ho era. I ho passes malament perquè tu fas les coses amb la voluntat que surtin bé. I quan veus allò penses: “Ostres, què he fet?”
Però no esperar-s’ho en si mateix també és un error en l’anàlisi. Ho tornaria a fer sabent el que sap ara?
Sí, segurament d’una altra manera però ho tornaria a fer.
És tan heavy com diu la llegenda treballar per a Jaume Bartumeu?
En el dia a dia m’hauria agradat funcionar d’una altra manera. Que haguéssim discutit més les coses políticament.
Però ell és tan dur com diuen?
És un home dur i té una capacitat de treball tan gran que quan tu hi vas ell ja ha anat i ha tornat dues vegades. És difícil per això però jo penso que a mi em va deixar treballar i no en tinc un mal record.
Està d’acord que fins i tot els detractors tindran una percepció molt més amable d’ell quan es retiri.
Potser sí. Se li ha de reconèixer el paper importantíssim que ha tingut durant tots aquests anys.
Què en pensa de les veus que creuen que a mitjà termini el PS i Socialdemocràcia i Progrés han d’anar plegats?
Pel que vaig seguint de Socialdemocràcia i Progrés penso que s’allunya dels principis de la socialdemocràcia. No dic que no es pugui fer, que coses pitjors s’han vist.
I del Govern de Toni Martí, què en pensa?
Tenint la majoria aclaparadora que té critico que no hagi estat més valent en les reformes que havia d’encarar. Tant de bo nosaltres haguéssim tingut aquest suport.
- Avís legal - I tu què pots fer?
