La nostra Constitució estableix en l’article 37 que “totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals”.
Queda clar que l’esperit de la nostra Constitució és que aquells que més tenen, més han de contribuir. Davant de les informacions que han anat apareixent en referència a la introducció de l’impost sobre la renda per part del Govern de DA, toca més que mai recordar el que diu la nostra Carta Magna. I és que sembla que els demòcrates, quan els interessa, s’emparen al respecte escrupolós de la Constitució (per exemple en el cas de l’avortament) i quan es tracta de desenvolupar drets i llibertats o establir un sistema fiscal just i equitatiu, aleshores es permeten la llicència de fer-ne lectures més flexibles.
Són molts els dubtes que ens planteja el text de l’impost sobre la renda amb el qual està treballant el Govern i, des d’avui, com a oposició responsable, ja alertem que no anem bé. No anem pel bon camí. Però abans d’entrar al fons de la qüestió, volem fer un incís en una qüestió de formes. Una vegada més, les promeses i bons desitjos de DA no s’estan traduint en realitats. En aquest sentit, durant el debat d’orientació política del 20 de juliol passat, el cap de Govern, Antoni Martí, va demanar la col·laboració “lleial i diligent” del Consell General per aconseguir que durant la tardor vinent quedin aprovats tres projectes de llei que són vistos com a fonamentals: la reforma del complement de jubilació dels treballadors públics, la reforma de la Seguretat Social i la introducció de l’impost sobre la renda. Sense cap mena de dubte el Govern comptarà amb la lleialtat del grup parlamentari socialdemòcrata per tancar, com abans millor, aquests textos. Ara bé, també demanem al cap de Govern que s’apliqui la seva pròpia medicina. I és que mentre que a la premsa van apareixent informacions per fascicles sobre el contingut d’aquestes futures lleis, els socialdemòcrates encara no hem rebut ni una informació (al marge de les quatre notes que va presentar el cap de Govern durant el debat d’orientació política). Per tant, difícilment es pot demanar lleialtat quan s’està faltant al respecte al Consell General de forma continuada.
Però tornant al fons de la qüestió, lamentem, en primer lloc, que DA novament estigui entrant al terreny de les emergències. Al marge que no portaven aquest impost al programa electoral perquè en el seu model no hi tenia cabuda, és clar que DA està legislant l’impost sobre la renda per obligació i no per convicció. Aquesta és la crua realitat. I és que no s’han acabat de decidir sobre aquesta qüestió fins que no han tingut l’evidència i la constatació, tant per via francesa com espa-nyola i de la Unió Europea, que sense aquest impost no es poden signar convenis per evitar la doble imposició i, per tant, no és possible l’obertura econòmica. Per altra banda, és molt evident que difícilment les empreses es deslocalitzaran per ubicar-se a Andorra mentre no hi hagi una seguretat jurídica palpable, i això passa irremeiablement per tenir el cercle de la fiscalitat tancat. És per això que entenem –i DA ho hauria d’haver entès–, que l’impost sobre la renda és una mesura que servirà per reactivar la nostra economia.
En segon lloc, quan han vist que no tenien més remei que introduir aquesta via impositiva, han triat el camí de protegir les rendes altes volent fer pagar a les rendes mitjanes el mateix tipus que aquells que més tenen. El seu model, que sembla que tindrà dos tipus, un del 5% que gravaria els ingressos entre 24.000 i 40.000 euros i un del 10%, que gravaria els ingressos superiors als 40.000 euros, protegeix les grans rendes. Com dèiem a l’inici, aquest model, encara que ho vulgui semblar, no respecta allò que diu la nostra Constitució. Els socialdemòcrates lamentem que en cap moment no es parli d’introduir un tipus impositiu per sobre del 10% per a les rendes realment altes. I en aquest punt, s’ha de parlar molt clar als ciutadans: l’impost de la renda és perquè aquells que més tenen més paguin. Els socialdemòcrates ho direm i ho defensarem tantes vegades com calgui fins que DA recapaciti en aquest punt. Nosaltres defensem un tipus del 10% per a tots els ingressos superiors a 30.000 euros i la introducció d’un segon tipus del 20% per a les rendes per sobre de l’import equivalent a deu vegades el salari mínim interprofessional (uns 115.000 euros). Aquest segon tipus impositiu pot ajudar a tancar els convenis de no doble imposició mantenint el tipus del 10% per a les rendes mitjanes i les societats. Si no és així, d’una banda es reduirà la capacitat econòmica i el poder adquisitiu de moltes famílies del nostre país i, de l’altra, es corre el risc que les pressions internacionals facin pujar aviat el tipus del 10% al 12% o, fins i tot, el 15%. En conseqüència, s’augmentaria la càrrega fiscal a la majoria dels ciutadans i fins i tot potser als empresaris únicament per protegir aquells que més tenen. Insistim, el model d’impost sobre la renda de DA no s’inspira amb el que diu la nostra Constitució que aquells que més tenen més paguin, sinó a fer pagar al màxim nombre de ciutadans protegint indirectament els que més tenen.
Davant d’aquesta situació, els socialdemòcrates sempre hem defensat i continuarem defensant un model d’impost sobre la renda que respecti escrupolosament el que diu la Constitució andorrana, i això no és una altra cosa que un sistema fiscal just fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals, i en aquest sentit ens comprometem a treballar de valent i a explicar els nostres posicionaments durant el tràmit parlamentari del projecte de llei.
- Avís legal - I tu què pots fer?
