No podem permetre’ns 8 administracions! Aquesta era una de les frases més repetides durant el 2010 i la primavera de 2011 pels polítics de la dreta andorrana i pels representants dels sectors financers i empresarials. Va ser un dels seus ‘crits de guerra’ preferits.
Després, en la primera legislatura de Toni Martí, hi va haver un ministre –el senyor Antoni Riberaygua–que s’ho va creure i en una optimista carta als 14 cònsols (el 17 d’abril de 2013) va afirmar: "Ha arribat el moment de passar a l’acció".
Però li van parar els peus: «No era el moment». La reforma de Riberaygua, com ja havia passat amb la reforma del Govern del PS, va quedar bloquejada pel vet d’alguns cònsols, auxiliats per un cap de Govern que sempre enyorarà la seva vida ‘consular’.
Ja gairebé a final del seu actual mandat, els cònsols van anunciar la creació d’una agència tributària única per tots els comuns, com si això fos la solució al problema de les disfuncions i duplicitats.
La idea de racionalitzar l’administració del país, ‘ressuscitarà’ en aquestes eleccions comunals?
Pel moment, no sembla que això preocupi massa als que plantejaven el tema com a primordial per a la supervivència del país. Les patronals empresarials tornen a la càrrega amb les seves ancestrals obsessions: l’acomiadament lliure i els costos salarials; i pels estrategues de l’alta política parroquial, les prioritats van per d’altres camins, més prosaics i, pel que es veu, amb més capacitat de motivació. Tampoc és bona senyal l’espectacle de transfuguisme i el sentiment de propietat de la cadira que exhibeixen sense cap vergonya alguns dels candidats a repetir mandat, com el de la capital o els de la parròquia escaldenca.
Tanmateix, com deia el programa del PS a les eleccions generals: "La modificació de la Llei de competències i transferències comunals és imprescindible per clarificar i delimitar les competències dels comuns i del Govern i per assolir una prestació més eficient i clara de serveis per part de les diverses administracions implicades".
S’han d’eliminar les actuals duplicitats, descarregar els Comuns d’alguns dels serveis que han anat assumint sense un títol competencial específic i sense comptar amb els recursos adients. Al mateix temps caldrà centralitzar les polítiques estatals fonamentals, com ara les socials, les de preservació del patrimoni natural i cultural, o l’aprofitament energètic dels recursos nacionals.
Determinades polítiques com les de sanitat i de gestió dels residus o la distribució i canalització de l’aigua, han de tenir una legislació d’àmbit nacional que reguli de forma única la prestació dels serveis comunals.
El finançament de les parròquies s’ha de plantejar amb uns criteris d’assignació basats en el desenvolupament de competències i no només en base a territori, superfície i població, tal i com ha estat fins ara.
Tot plegat, l’objectiu és donar el millor servei als ciutadans amb la major eficiència i no ensabonar l’ego d’uns mandataris que algunes vegades actuen com si fossin virreis i no servidors dels ciutadans.
- Avís legal - I tu què pots fer?
