Aquesta és una història real: la meva. Vaig néixer a Vilanova i la Geltrú. Els meus pares van venir a viure a Encamp el 1972 i, des de llavors, mai ens hem mogut del poble. Jo era un nadó de 10 mesos. Vaig viure, créixer i em vaig educar a Andorra. A banda del breu parèntesi universitari, la meva vida l’he viscuda íntegrament entre aquestes muntanyes. És per això que aquesta és la meva terra, aquest és el meu país. Però els polítics andorrans de l’època em van negar la possibilitat de tenir el passaport que em corresponia.
No vaig poder tenir la nacionalitat andorrana fins als 26 anys. Vaig haver d’esperar a complir els 25 anys de residència per poder aconseguir el dret a sol·licitar el meu passaport.
El 2004 es va reduir de 25 a 20 els anys de residència principal i permanent a Andorra per poder adquirir la nacionalitat andorrana, restricció que es manté a dia d’avui. És un excés que no té cap sentit en ple segle XXI.
El Partit Socialdemòcrata va entrar la setmana passada a mans dels companys del grup parlamentari una modificació legal que redueix a 10 anys de residència, la condició principal per tenir dret a ser andorrans. Hem optat per proposar aquesta disminució perquè és la durada que recomana el Consell d’Europa, que considera aquest temps suficient perquè les persones coneguin i s’identifiquin suficientment amb un país per adquirir la seva nacionalitat.
A Andorra, els partits conservadors són contraris a una rebaixa dels anys de residencia bàsicament perquè hi veuen associat únicament el dret a vot, i descarten els beneficis d’una integració i una identificació majors de les persones al nostre país. A més, han caigut en la paradoxa d’aprovar que els residents tinguin els drets econòmics des del primer dia però no cedeixen ni un mil·límetre en la qüestió dels drets polítics.
Des del PS lluitem perquè situacions injustes com la meva i la de molts ciutadans no es reprodueixin mai més. Aquesta qüestió està en mans de tots els consellers generals, que poden permetre als ciutadans que fa més de deu anys que resideixen al país i que se l’estimen fins al punt de voler ser andorrans, que ho puguin ser. Esperem que no ens decebin.
- Avís legal - I tu què pots fer?
