El conseller del Partit Socialdemòcrata (PS) al Comú d’Encamp, Joan Sans, lamenta la manca de projecte de la majoria comunal durant aquest mandat. Assenyala que, tot i la pràcticament nul·la inversió, la reducció de l’endeutament ha estat molt baixa. Al mateix temps critica la falta de transparència en les negociacions amb el soci majoritari de Saetde per les inversions al Pas de la Casa.
¿Com definiria l’actuació de la majoria en aquest mandat? ¿Inacció?
Hi ha hagut molta inacció fins abans de les eleccions generals. Inacció justificada rere la necessitat d’endreçar el deute, que va consistir fins aquell moment a eixugar una mica de deute a través de retallades, algunes difícils de justificar perquè tocaven directament l’àmbit social i els recursos humans de casa comuna amb els eventuals que van externalitzar. També van jugar molt amb el programa de treball temporal del Govern. I paral•lelament, el que s’ha mantingut des del principi és la manca de transparència o grisor en la gestió.
¿Com s’ha produït això?
A partir que es redueixen a la meitat les sessions de consell de comú només hi pot haver la voluntat de no haver de donar tantes explicacions, complicar moltíssim la feina a la minoria.
S’han queixat de la poca inversió.
No n’hi ha hagut. La inversió a la qual obliga la llei de transferències, i que no estàvem respectant, també pot anar a renovar una sèrie d’infraestructures que tenen unes necessitats importants, com la teulada del complex esportiu. També hi ha Prada de Moles, un exemple de mala gestió per poca implicació. Es va preveure molt malament en el pressupost per justificar que no era un pressupost massa gran quan tots sabíem de quin mal havíem de morir. Es tira endavant un projecte, millorant la zona esportiva a qualsevol preu. És una llàstima que no s’hagi arribat a un acord amb el Govern perquè n’assumís el 50% tot i que l’interès perquè es renovés la zona era compartit.
¿Alguna altra mancança?
La inversió al Pas de la Casa ha estat nul•la. Es van parar unes inversions de millora urbanística amb un model de contribució especial iniciades al mandat anterior. El Govern, però, va reaccionar abans de les eleccions generals renovant la plaça i les dependències de la policia. I finalment la carretera de Vila a Beixalís, una altra estocada que no ens mereixem els ciutadans, perquè la mica d’inversió que s’acaba fent aquest any en urbanisme proper es fa on els veïns del poble poc sovint traiem el nas. La gent que paga els seus impostos és a baix, i no ha vist res. Si es va fer per la Vuelta, l’hauria d’haver pagat el Govern perquè l’únic que hem fet és afavorir set o vuit propietaris que ara poden treure més rèdit de les parcel•les. Aquests diners es podrien haver destinat a fer un carrer Major més maco o arreglar la plaça de Sant Miquel. El que s’hauria d’haver fet des del principi és una pla de millora d’algunes zones del poble.
Darrerament s’ha avançat tot un plec de millores al Pas de la Casa per part del Govern.
Sort en tenen que els donen un cop de mà des de baix, en el cas del Pas de la Casa. Si no, aquella inacció comunal seria desastrosa.
¿Tan dolent era l’estat de les finances per no fer inversió?
L’estat de les finances que es van trobar era molt millor que el que van deixar ells l’última vegada que van ser al Comú, que van ser 54 milions de deute. Ells se’l van trobar en 37 milions, tot i la inversió feta. Alguna cosa han fet molt malament perquè ara s’hagi reduït tan poc i a la parròquia no haguem vist res. A més, al costat dels altres comuns, el deute a llarg termini estava molt lluny del que permet la llei. L’únic que han fet és que el de curt termini, que estava molt ajustat, l’han passat a llarg. Però cal recordar que en aquest mandat hem anat demanant préstecs nous.
Tot i així, l’endeutament del Comú s’ha rebaixat.
Quan hi ha una inacció absoluta és normal que baixi. Calia abaixar-lo però fent una mínima inversió per reactivar comercialment la parròquia.
En l’àmbit turístic s’han queixat de la manca de projecte.
No hi ha línia. No hi és encara.
¿Té poc retorn el turisme esportiu?
Durant el mandat anterior ja van posar la banya en les estades de clubs d’elit. Però el que no podem pretendre és omplir els hotels de la parròquia de turistes perquè tenim estades de clubs de primera categoria. Aquests requereixen uns hotels d’unes determinades característiques, i a Encamp hi ha poca oferta d’aquest tipus. Això dóna imatge exterior però cal altres accions complementàries.
Els hotelers del Pas també es queixen de la manca d’atractius durant l’estiu.
El tema activitats ha d’anar lligadíssim amb Grandvalira. Estic convençut que es poden desenvolupar un mínim d’activitats en aquell sector durant l’estiu, amb una inversió per part de Saetde.
El problema és el soci majoritari.
O no. ¿Ens hem mogut per buscar fórmules perquè a l’estiu puguem implementar alguna activitat des de l’administració en terrenys de la concessió? A banda, hi ha altres petites accions que es poden fer conjuntament amb el teixit empresarial.
Sembla que ja hi ha un acord amb Saetde per les inversions al Pas, tot i que aquest no inclou molts dels aspectes que en un inici es pretenien.
Respecte al projecte no en puc dir res. L’accionista majoritari em va exposar el projecte i el mateix va fer la majoria posteriorment. Aquest anava acompanyat d’unes condicions que demana l’accionista majoritari. Aquí, al que no es pot jugar, amb perdó, és a fer la puta i la Ramoneta, que és al que ha jugat l’administració. Els ciutadans no es mereixen tenir uns responsables que amaguin la informació com s’ha estat fent amb un tema com aquest. A partir del maig, quan això es va posar a sobre la taula, l’administració havia d’haver explicat públicament el que proposava el privat. Perquè si no, el que han buscat és el joc de confrontació entre gent del poble i generar dubtes en contra de Joan Viladomat i justificant que els ha posat contra les cordes, cosa que jo no sé. Si no ets transparent és normal que la població acabi tenint dubtes de l’administració.
¿Coneix l’acord que finalment s’ha assolit?
La setmana passada se’ns va anunciar que hi ha un preacord entre el Comú i la societat per aquest projecte d’inversió, que estaria entre els 18 i 20 milions. Trobo una manca de respecte institucional que no coneguem les característiques d’aquest preacord. Només se’ns ha anunciat que es convocarà un consell de comú per aprovar-lo. No és just. Estem parlant d’un projecte que pot ser un revulsiu pel Pas de la Casa i s’han encarregat d’embrutar-lo i crear un obscurantisme al voltant. Perquè s’està buscant una cosa que legalment és molt difícil d’atorgar directament, que és un allargament de la concessió, per posar un exemple. El que és clar és que l’interès és compartidíssim per part de tots els grups que aquesta inversió es desenvolupi.
El que sembla que quedarà fora de l’acord és la venda de les accions comunals.
En un primer moment hi havia la rebaixa del cànon. Si ens quedem les accions podríem parlar d’una rebaixa del cànon, potser. També hi havia el Funicamp, que representa un deute anual d’1,2 milions d’euros que aboquem des de casa comuna, alimentant una de les portes més grans de Grandvalira. ¿Quan en parlarem? ¿El 2019 que ja l’haurem pagat?
¿Què busca, doncs, la majoria amb tot això?
Busca que la minoria es posicioni.
¿I quin posicionament tindrà el PS a priori?
Totes les propostes que faci l’empresari són discutibles, però després d’haver-les explicat als ciutadans i d’haver copsat l’opinió dels ciutadans, no dels seus, que és el que ha fet la majoria. Hem de discutir amb el poble si el Comú ha de tenir accions de la societat. I en el cas que passi tot a mans privades hi ha una altra cosa a discutir, que és el cànon, que potser sí que és el que ens toca com a administració. Llavors caldria apujar-lo, no rebaixar-lo.
Veu com una opció que el Comú es desprengui de les accions.
És negociable, però pensant sempre en els interessos públics. Com a bons gestors no podem anar a perdre-ho tot.
¿Aquestes decisions haurien de passar per una consulta popular?
És una opció. Sobre algun punt en concret, potser sí.
S’apropen les eleccions comunals. ¿Han començat negociacions amb altres formacions polítiques?
A Encamp, el comitè local va decidir encetar un contacte amb totes les forces progressistes. Ara estem treballant prop d’SDP, aviam si som capaços de tancar un acord. A banda, també hi ha la gent independent que ha alimentat el nostre comitè local des de les passades eleccions comunals. Crec que podrem tancar una proposta maca i engrescadora.
¿Hi ha possibilitats amb SDP?
De moment no hi ha res. Estem en negociacions.
¿Hi ha alguns aspectes que impedirien un acord?
Hi ha una condició en la negociació. Jo sóc del PS i ho sóc per convicció. Crec en el projecte i les sigles. En el cas que s’arribi a algun acord, el comitè té clar que les sigles del PS han d’acompanyar una possible plataforma. També és important l’aspecte programàtic. Però per experiència, amb la gent progressista és molt fàcil posar-se d’acord en el programa. I posar-se d’acord avui en un programa que pensi en la gent de la parròquia és fàcil.
¿Les sigles serien un problema?
No vull creure que això serà una trava. Seria trist que això succeís. A banda que no tindria gaire sentit. Suposem una llista en què jo hi sóc present i m’hagi d’amagar de les sigles. A Encamp tothom sabrà que hi ha un acord entre PS i SDP. No hem d’anar a fer el paperina enlloc.
¿S’ha decidit qui serà el número u del PS?
No. Està tot a les beceroles.
¿Vostè estarà a la llista?
Jo he mostrat l’interès per ser-hi. El número, m’és igual. Ha de ser una decisió del comitè local.
¿I amb els Verds i Iniciativa Ciutadana?
Hi ha converses a nivell de comitè executiu. Als Verds hi ha gent que pot encaixar a nivell programàtic i pot encaixar a les llistes.
¿És important arribar a un acord per assolir un bon resultat a Encamp?
No penso en si és necessari o no. Penso en què seria molt sa que hi fos. En benefici de tots, no només de resultats sinó en benefici dels ciutadans. Tinc una companya al grup mixt amb qui puntualment no hem estat d’acord però hi ha molts temes que hem estat discutint ella com a grup mixt i jo com a PS+Independents en el mateix sentit. La gent no deixa de ser progressista de la nit al dia. Tot i anar sota unes altres sigles hem pogut fer un treball comú.