Dimarts passat, amb l’ocasió de la presentació de l’informe anual de la Cambra de Comerç i en un discurs més semblant a un míting electoral que a la valoració que penso que tocava de l’anàlisi de la situació econòmica, el Cap de Govern va anunciar una mesura que sens dubte farà córrer molta tinta: la propera flexibilització de la legislació laboral.
Deia Toni Martí que no hagués estat adequat flexibilitzar el mercat laboral fins ara per la crisi, però que, avui, aprofitant unes xifres més positives de l’economia, ja en podíem començar a parlar.
Efectivament, l’informe de la Cambra recull una millora en la línia del creixement dels països veïns. Tanmateix, malgrat els reals però tímids brots verds, el passat dimarts es destacava també la incertesa dels efectes sobre l’economia andorrana de la crisi lligada a l’afer de la BPA. És rellevant destacar que Marc Pantebre, en nom de la Cambra de Comerç, definia la situació econòmica d’Andorra com a fràgil encara i preveia una recuperació bastant lenta i de progressió incerta.
Així doncs, costa poc veure l’oportunitat més que qüestionable d’una mesura que té molts números de ser traumàtica per molts treballadors andorrans.
La primera reflexió que convé fer és interrogar-se sobre què entenem per flexibilització de la legislació laboral. Una senzilla recerca per la xarxa em porta a trobar com a sinònims els termes de desregulació del mercat de treball, llibertat de contractació i del contracte de treball. Es resumiria com la eina per flexibilitzar els antics mecanismes aconseguits pels sindicats europeus del segle XX, amb l’objectiu de mantenir el creixement de tot el sectorprivat. Essencialment, els mecanismes de flexibilització laboral s’enfocarien en la generació d’ocupació a través de la reducció del cost de la mà d’obra o del temps de jornada o de contractació.
Als socialdemòcrates, l’anunci de Toni Martí ens va preocupar per dues raons essencials. La primera, perquè no dubtem ni un segon que aquest canvi anirà encaminat en la línia de les retallades de drets socials a la que malauradament ens té acostumats DA. La segona, perquè sabem que els treballadors quedaran encara més desprotegits i vulnerables del que ja ho estaven fins ara.
Continuem estant a la cua d’Europa en drets socials i els exemples són molts. El dret de la dona està minvat per una legislació anacrònica que prohibeix l’avortament en els tres supòsits bàsics, la política de naturalització és excessiva, excloent i poc integradora –ens ho repeteixen dia sí dia també, des de tots els organismes internacionals–; no tenim llei sindical i, per tant, ens manquen drets laborals de base i això malgrat els Demòcrates la van prometre al secretari general de la ONU Ban Ki-Moon, ja fa més de dos anys. Es retallen unes jubilacions que ja eren minses i no solament als treballadors públics. DA ho ha fet a tots els cotitzants de la CASS. Les prestacions sanitàries també van a la baixa cada dia més... La llista és llarga i podria estar molta estona desgranant els moltíssims regalets que ha descarregat DA durant aquests últims quatre anys i mig!
- Avís legal - I tu què pots fer?
