El proper dissabte 16 de maig el Partit Socialdemòcrata celebrarà el seu XIIe congrés ordinari centrat principalment en propostes programàtiques d’acció política comunal. També és prevista una renovació dels òrgans directius del partit. Com ja he anunciat públicament els darrers dies, i amb vàries setmanes més d’antelació als companys del partit, no optaré a la reelecció com a primer secretari. Sóc una persona de partit; l’he viscut intensament des de la meva afiliació l’any 2004. He exercit diverses responsabilitats en el si del mateix, com ara coordinador de la comissió d’economia i finances, i en dos etapes n’he estat el censor de comptes.
També he viscut intensament els processos electorals que el partit ha afrontat; he exercit en diverses ocasions com a administrador electoral i en altres ho he fet com a candidat. Els darrers quatre anys he estat membre del comitè executiu; els dos primers com a vocal i els dos darrers com a primer secretari. Totes aquestes responsabilitats les he exercit d’una banda amb el màxim compromís i responsabilitat, i per l’altra he intentat sempre treballar de valent, crear harmonia i bon clima en el que és la “meva família política”. Ara em correspon al meu entendre donar pas a altres companys que exerceixin les màximes responsabilitats en el partit, i centrar tots els meus esforços en la defensa pel projecte polític del PS com a conseller general. Si abans parlava de les diferents responsabilitats exercides en el si del partit, també n’he exercit algunes en l’àmbit públic: en primer lloc com a conseller de comú a la Massana i posteriorment durant dos anys com a ministre d’Economia i de Finances.
Ambdues etapes han estat alhora tan complexes i complicades com enriquidores; he mirat de donar sempre el millor de mi mateix i per tant no pretenc, amb el que diré a continuació, en cap cas menystenir-les. Tanmateix, no puc negar que la sensació de responsabilitat de legislar (encara que des de la minoria), i que els desafiaments que se’ns plantegen al davant com a país (agreujats encara més per les circumstàncies dels darrers mesos), representen sense dubte el major repte polític que he afrontat fins al moment.