El contacte amb la realitat és necessari per a tot a ser humà i imprescindible per a gent que aspira a liderar un país modern. Això no treu que certes il·lusions positives siguin necessàries per a motivar l'acció d'individus o col·lectius; el problema és, com gairebé sempre, trobar el punt mig virtuós que permeti fixar-se objectius ambiciosos tot i tocant amb els peus a terra.
En cas contrari és quan des de certes instàncies polítiques, acadèmiques o simplement ideològiques es distorsiona voluntàriament la realitat per a obtenir una mena d'efecte placebo social que ens indueixi a creure falsament en l'eficàcia d'un tractament o d'una política encara que aquesta eficàcia hagi estat nul·la o negativa.
Em sorgia aquesta reflexió llegint algunes de les declaracions públiques fetes el dia de la dissolució del Consell. Només des de la distorsió més burda de la realitat es pot dir que «avui Andorra té una situació envejable». Però els que ho deien no eren bruixots d'una tribu primitiva de Mato Grosso, sinó significats personatges de DA.
Fa pocs dies s'han publicat les estadístiques turístiques del país veí del sud corresponents a l'any 2014; el nombre de visitants estrangers ha fregat els 65 milions de visitants, un 7,1 % més que al 2013. De fet aquesta xifra és el rècord històric de visitants estrangers i culmina cinc anys de creixement sostingut en els quals el nombre de visitants ha passat de 52,2 a 65 milions (20 % de creixement).
Mentre tant, a Andorra, hem perdut 760.000 visitants en relació a 2010, un -8,9 %. Algú pot dir que en turisme “tenim una situació envejable”? La població assalariada del sector hoteler ha baixat un 9 % i el salari mig del sector ha caigut un 2,25%. La caiguda del sector del comerç ha estar similar, inclús unes dècimes més acusada.
El que és clar és que ‘la crisi' no és la responsable d'aquesta davallada: en una situació de crisi Espanya ha crescut en nombre de turistes un 20 %, a Andorra han estat clamorosos errors dels responsables de Turisme que han fet inútils els esforços reals que ha fet el sector per a millorar la qualitat del servei.
Un exemple que il·lustra aquesta manca d'eficàcia ho donen les estadístiques de visitants del mes de juliol, que han passat de 808.705 al juliol de 2010 fins 760.457 en 2014, un 6% menys; la conclusió, malgrat l'obstinació del titular del departament, és que els diners gastats en fer venir el Cirque du Soleil no han servit per res per molt autobombo ( milions d'impacte econòmic) i twits del seu company de gabinet Jordi Cinca.
Com els bruixots de Mato Grosso, els supervivents de DA ens prometran els efectes miraculosos sobre el creixement del turisme gràcies al casino i les fonts lluminoses del Valira; ‘més del mateix': il.lusions hipnòtiques; tot menys diagnosticar i abordar les deficiències reals que han bloquejat i bloquegen un creixement sostingut del turisme: descoordinació d'esforços amb els departaments dels Comuns, desballestament de les representacions exteriors, inadequació de la classificació hotelera, manca de suport a la formació professional dels treballadors del sector, carència d'una estació pública i central de bus, mancances en el transport col·lectiu interior.
- Avís legal - I tu què pots fer?
